Ruta del Cister II: Cultura, fauna i flora al voltant de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus començà a construir-se el 1160, després d'una dècada de debat sobre el seu emplaçament definitiu. És una esplèndida construcció que segueix l'estil de l'art medieval català, amb infinitat de detalls a contemplar, la immensa rosassa, la ressonància dels dormitoris, els claustres...
Tot i ser abandonat i parcialment destruït durant el segle XIX, el 1921 va ser declarat monument nacional i es vetllà per la seva restauració.
És l'únic dels monestirs de la ruta del Cister que no té vida monàstica i per tant ens permet explorar-ne tots els racons esdevenint així per una estona, monjos de l'ordre del Cister.

Situat a la comarca de l'Alt Camp, entre mar i muntanya, la visita del monestir ens permetrà conèixer alhora una comarca amb un fort paper de la gastronomia i la cultura tradicional, la comarca dels calçots i els castells per excel•lència.

Entre castells i calçots: Valls

D'igual manera que a la resta de les comarques del Camp de Tarragona, a l'Alt Camp hi trobem una forta presència de Cellers cooperatius modernistes, les viles on en trobareu són: Valls, Cabra del Camp, El Pla de Santa Maria, Nulles, Bràfim, Vila-rodona, Aiguamúrcia, Santes Creus, Alió....

Començarem la ruta per Valls, la capital de la comarca. Aquest municipi està situat en un tradicional lloc de pas, entre Barcelona, Tarragona i Lleida, fet que li ha permès ser un important centre d'activitat comercial en diferents moments de la història. D'aquest llegat en resten edificacions interessants de visitar.
Primerament ens acostarem a la plaça de l'Ajuntament, anomenada, Plaça del Blat. Aquest indret és conegut com el bressol dels castells ja que és el lloc on s'hi enfronten les dues colles castelleres locals al llarg de la temporada. L'edifici consistorial es manté des del 1595, no obstant s'ha sotmès a algunes reconstruccions al llarg del temps. Seguirem cap a l'església de Sant Joan construïda al llarg del segle XVI amb estil gòtic i que llueix un campanar de 74 metres d'altitud, el més alt d'entre les esglésies parroquials de Catalunya. La façana completa d'aquest només la podrem veure des del carrer de l'Escribania des d'on ens podrem endinsar al petit call jueu de Valls i encara hi trobarem algunes mostres de la seva estança a la ciutat. Finalment us recomanem una visita a la Capella del Roser, situada al passeig de la Cort, molt interessant per les dues àmplies rajoles vidriades del seu interior que representen les batalles de Lepant i una ullada al monument als castells de Josep Busquets, ubicat al passeig dels Caputxins i que honora al fet casteller.

Per altra banda cal destacar la indicació geogràfica protegida del calçot de Valls, fet que converteix la ciutat en capital del calçot durant els mesos de novembre a abril. La celebració de menjars populars amb el calçot com a protagonista s'han estès arreu de la comarca i el secret de la salsa de romesco, par de l'essència d'aquesta tradició.

Racons de l'Alt Camp

Sortint de la capital trobarem d'altres indrets excel•lents repartits per la comarca. Si prenem la C-37 a Valls arribarem a Alcover, un municipi que ha integrat i conservat el pas de diversos estils de construcció al dia a dia de la vila. Trobem restes medievals interessants com els portals de Sant Miquel i de la Saura, el convent de Santa Anna o l'església vella. Alhora també té un fort pes l'obra renaixentista de mà del mestre local Pere Blai, del que destacarem l'església nova, l'Ajuntament, Ca Cosme i l'Abadia. Tornant a la capital per la mateixa via i agafant la C-51 des de Valls arribarem a Alió, una petita vila de 400 habitant que conserva a la perfecció la seva estructura medieval, mantenint el castell, el pati d'armes i l'estructura de la muralla. Seguint la mateixa carretera i desviant-nos a mà dreta, arribarem a Montferri una població encara més petita on hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta construcció d'estil modernista fou iniciada el 1925 per un deixeble de Gaudí, però no va ser fins el 1999 que se'n va finalitzar la construcció. És una autèntica joia visible des de diferents punts del territori del Camp de Tarragona.
Un cop visitat el santuari podem fer camí cap al Monestir de Santes Creus aprofitant els paratges que ens proporciona el riu Gaià.

Pel riu Gaià fins al Monestir de Santes Creus

El riu Gaià va ser una frontera natural quan els musulmans ocuparen Catalunya, d'aquests fets històrics ens n'han quedat multitud d'edificacions mil•lenàries, torres i castells a ambdues conques a les que podreu accedir per camins de terra. Cal destacar-ne el Castell de Rodonyà, aixecat a la conca dreta del riu a pocs quilometres de Montferri, està en procés de restauració i permet apreciar l'estil de les construccions de l'època. Però a més a més aquestes conques acullen vegetació i fauna molt específica, que no trobarem a gaire més indrets de Catalunya gràcies a la poca presència de l'home. A destacar-ne l'albareda de Santes Creus a la riba esquerra del riu que manté les espècies pròpies de vegetació de ribera, quasi exclusives a Catalunya.

Un cop aquí ja tan sols caldrà creuar el riu Gaià per trobar el Monestir de Santes Creus, al terme municipal d'Aiguamúrcia, està perfectament habilitat per ser visitat, també amb guia si ens interessa. La construcció del segle XII i habitada fins el XIX permet fer-se una idea força exhaustiva de quin era el modus vivendi dels monjos que l'habitaven. Cal destacar-ne els dos claustres, especialment el major, per la minuciositat dels capitells de les columnes, majoritàriament obra d'un constructor anglès. A més veurem els dormitoris, considerats d'una acústica extraordinària fet pel qual actualment és usat com a sala de concerts de música clàssica, a banda de la multitud d'estàncies perfectament conservades i construccions externes al monestir, com el palau reial o l'església romànica del pla.