La Bisbal d'Empordà

La Bisbal es troba al cor geogràfic de la comarca del Baix Empordà. Travessada pel riu Daró, gaudeix d'una situació privilegiada que permet apreciar tant l'encant de la plana empordanesa, presidida pel nucli de Castell d'Empordà, com els paratges boscosos del massís de les Gavarres. A la falda d'aquest espai natural hi ha el llogaret de Sant Pol, amb la seva església romànica.

Reconeguda sobretot per la seva tradició ceramista, la Bisbal és un dels centres terrissers més destacats de Catalunya. Aquesta activitat es fa evident en el perfil urbà, marcat per les esveltes xemeneies i per les nombroses botigues plenes de peces de terrissa i ceràmica, especialment al cèlebre carrer de l'Aigüeta. La tradició ceramista ha portat a l'ajuntament del municipi registrar la marca "Ceràmica de la Bisbal", un distintiu d'origen protegit que garanteix l'autenticitat i qualitat dels productes ceràmics elaborats a La Bisbal d'Empordà i altres municipis de la seva àrea d'influència. El Terracotta Museu de Terrissa i Ceràmica Industrial, instal·lat en una antiga fàbrica de rajoles, és una visita imprescindible per entendre aquest llegat.

L'economia local compta amb un sector comercial dinàmic, alimentat pel turisme que arriba a la comarca. Les dues fires de caràcter internacional —una dedicada a la ceràmica i una altra a les antiguitats— són un bon reflex d'aquesta vitalitat. La ciutat també disposa d'una vida cultural i d'oci molt activa.

Però la visita no seria completa sense la degustació de la nostra cuina i la nostra rebosteria, de reconegut prestigi. Tot plegat, un recorregut estimulant i suggestiu.

Llocs d'interès

1. Castell Palau

Aquest indret, que fou possessió secular del bisbat de Girona, està documentat des de l'any 904, tot i que el castell no apareix esmentat fins al 1180, probablement amb un origen encara més antic. Durant els segles XII i XIII, la seva propietat va ser motiu de disputa entre el bisbat i la família Cruïlles, fins que el rei Jaume I atorgà a la seu episcopal la plena jurisdicció.

L'edifici, restaurat a la segona meitat del segle XX, conserva l'estructura romànica tardana —datada possiblement a finals del segle XII o inicis del XIII— i l'aspecte que va adquirir arran de les reformes dels segles XVI i XVII, quan es transformà en un palau residencial dins el nucli urbà.

2. Portal de la Riera

El portal de la Riera és l'única torre conservada de les antigues muralles que envoltaven la Bisbal, aixecades entre els segles XIII i XIV, on encara s'hi poden observar algunes espitlleres. Annex a aquest portal, al carrer de la Riera, hi trobem Can Caramany, una construcció del segle XV d'estil gòtic-renaixentista que fou propietat de la família Almar, adinerats comerciants de l'edat mitjana.

D'aquest immoble en destaquen diverses finestres gòtiques i una de renaixentista d'especial interès.

3. Pont Vell

El pont que creua el riu Daró des del portal de la muralla de la Bisbal en direcció a Girona té origen medieval, tot i que l'estructura actual data de 1605. La seva construcció es va dur a terme per iniciativa del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo. Està format per dues grans arcades separades per un pilar central, el qual s'eixampla en angle als dos costats.

En aquest punt s'alçava antigament un portal amb torre, avui substituït per una pedra de terme on figura gravada la creu de la Bisbal.

4. Passeig Marimon Asprer

Aquest passeig ombrejat per arbres centenaris, a la vora del riu Daró, és un indret ideal per fer-hi una caminada tranquil·la. L'any 1879, la família Marimon cedí els terrenys per habilitar-hi un espai públic, i ja l'any següent, el 1880, s'hi va prolongar el traçat i s'hi van plantar els primers cinquanta plàtans.

Al passeig també hi trobem el Mundial, un edifici d'estil modernista (1914) que actualment acull activitats culturals i és la seu del teatre municipal.

5. Les Voltes

El conjunt d'edificis conegut popularment com Les Voltes s'estén al llarg de la carretera que uneix Palamós amb Girona i constitueix el punt més destacat de l'eixample de la ciutat a mitjan segle XIX. Es tracta d'edificis porticats, amb planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes, tots de traça uniforme, concebuts segons els criteris del neoclassicisme i amb alguns detalls propis del romanticisme.

Foren projectats el 1854 per Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - 1890). El pla, però, va quedar incomplet, i l'últim tram, situat a llevant, no es va finalitzar fins un segle més tard, entre 1944 i 1955, quan Pelayo Martínez el va executar seguint fidelment el disseny original.

6. Església de Santa Maria

La primera església de la Bisbal, situada en aquell temps en un indret conegut com a Fontanet, fou consagrada l'any 904 pel bisbe de Girona. D'aquell primer temple no se n'ha conservat cap rastre. L'edifici actual es va aixecar entre 1704 —any gravat a la porta del presbiteri— i 1757 —data inscrita a la façana—, utilitzant part dels materials de la construcció anterior. El campanar, però, no es va completar fins al 1770.

7. Volta de la Mel

Es troba a un dels costats de la plaça Major. En el passat, aquesta plaça era porticada, i la Volta de la Mel, bastida al segle XVIII, formava part dels antics porxos d'accés. El seu nom prové de la comercialització d'aquest dolç producte. La plaça Major, de traçat allargassat i irregular, és un dels punts més vius de la vila, tant pel que fa a l'activitat comercial com a la cultural.

8. Les Voltes d'en Galí

Van ser aixecades l'any 1835 per Joaquim Galí, un comerciant que hi va establir el seu magatzem i botiga de teles. Aquest conjunt és un bon exemple d'arquitectura neoclàssica, format per un ampli porxo amb sis arcs recolzats sobre columnes de pedra rematades amb capitells dòrics.

Just davant de les Voltes d'en Galí s'alça l'antic Ajuntament, construït al segle XVI i completament remodelat l'any 1928, en ple període noucentista. En destaquen l'ús de ceràmica local en les obertures i al coronament, així com l'alt relleu de pedra amb l'escut de la Bisbal d'Empordà situat damunt la porta principal.

9. Carrer del Call (Barri jueu)

El call o antic barri jueu de la Bisbal està documentat des de l'any 1285. Com a vestigi d'aquella època, es conserva el carrer del Call, un passatge estret i serpentejant, sense cap carrer que el travessi, al qual s'accedeix per dos portals, un a cada extrem. A l'edat mitjana, aquests portals es tancaven per separar i protegir el barri de la resta de la vila. 

10. Església de la Pietat

L'antiga església de l'Hospital va ser reconstruïda l'any 1783, segons indica la inscripció de la seva façana, i va ser beneïda cinc anys més tard. El campanar va restar inacabat durant gairebé dos segles i no es va completar fins al 1968, mantenint, però, l'estil original de l'edifici.

El temple presenta planta de creu llatina, amb cúpula al creuer, on s'ubica també un cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Pietat, una destacada escultura renaixentista del segle XVI. Segons Josep M. Marquès, la primitiva església de la Pietat hauria estat edificada poc abans de 1576.

Descarrega't el tríptic!