Ruta pel Romànic de l'Empordà: Pedra, vent i memòria

Sant Feliu de Guíxols: la porta d'entrada

Al sud de la ruta, la vila marinera de Sant Feliu de Guíxols ens obre la porta al viatge. El Monestir de Sant Feliu de Guíxols, amb més de mil anys d'història, és un símbol viu de la persistència romànica en un entorn costaner.

L'edifici actual barreja estils, però conserva dos elements essencials del seu origen medieval: la Porta Ferrada, un imponent pòrtic preromànic que dona nom al festival més antic de Catalunya, i les dues torres romàniques: la del Fum i la del Corn, que servien per alertar la població davant perills. El recinte és avui un espai viu: acull el Museu d'Història de la Ciutat i exposicions d'art contemporani, connectant passat i present.

És el punt d'inici ideal perquè representa la doble essència del romànic empordanès: pedra sagrada i estructura funcional, espiritualitat i defensa, art i memòria.

De la pedra a la màgia: Santa Cristina d'Aro

Seguim cap a Santa Cristina d'Aro, on el romànic es combina amb l'imprevist. Aquí trobem dues esglésies romàniques: Santa Maria de Bell-lloc d'Aro, d'origen preromànic, enmig del bosc; i Sant Martí de Romanyà, petit temple d'una sola nau, situat en un indret on el silenci sembla voler parlar. Aquesta església, a més, guarda les restes de la gran escriptora Mercè Rodoreda.

Però la sorpresa arriba amb la Casa Màgica, un museu únic dedicat a l'il·lusionisme, ideat pel mag Xevi. A dins, s'hi exposen objectes, cartells, jocs i mecanismes que expliquen la història de la màgia, en un recorregut ple d'encant. És com si el romànic i el misteri es donessin la mà: l'un parla de fe, l'altre de fantasia.

La Bisbal d'Empordà: quan el romànic és civil

Deixem enrere la màgia per entrar a una vila on el romànic esdevé arquitectura quotidiana. La Bisbal d'Empordà, coneguda per la seva ceràmica, conserva el Castell-Palau dels Bisbes de Girona, una construcció del segle XI considerada una de les mostres més importants de romànic civil català. La seva torre, els murs robustos i les finestres geminades parlen d'un temps on l'autoritat religiosa i política es manifestava també a través de la pedra.

A pocs minuts a peu, trobem el Terracotta Museu de Ceràmica, instal·lat en una antiga fàbrica, on es pot veure com la terra i el foc han modelat la cultura d'aquest poble. El diàleg entre el castell medieval i les terrisses ens recorda que l'art no viu només en les esglésies: també es cou als forns.

Ullastret: abans del romànic

Abans de seguir amb el romànic pur, fem una pausa per entendre els fonaments més antics del territori. Ullastret és el jaciment ibèric més gran de Catalunya. Situat sobre un turó, conserva muralles, cisternes, carrers i cases dels segles IV i III aC. El conjunt ens mostra com vivien els indigets, un poble que ja venerava el paisatge i dominava la tècnica constructiva molt abans que arribés el cristianisme.

És una lliçó de perspectiva: per entendre el romànic, cal saber d'on venim. I a Ullastret, ho pots veure amb els ulls i sentir amb la intuïció.

Palau-Sator i Fontclara: la discreció encantadora

A tocar d'Ullastret, la petita vila de Palau-Sator i l'església de Sant Pau de Fontclara ofereixen una imatge diferent del romànic: íntim, rural, gairebé secret. Aquesta petita església conserva pintures murals i una estructura que ha resistit segles de silenci. No és monumental, però emociona. En aquests indrets, el romànic no imposa: acull.

Roses i la Ciutadella: el pes de la història

Arribem a Roses, on la Ciutadella ens mostra com les capes de la història s'acumulen com estrats d'una roca. El recinte emmurallat inclou restes gregues (la colònia de Rhode), romanes, visigòtiques i medievals. Al centre, les ruïnes del monestir de Santa Maria de Roses, del segle XI, ens parlen d'un romànic de frontera, actiu, que va viure saqueigs, reconstruccions i finals tràgics.

L'absis central, amb decoració llombarda, es manté com a símbol de resistència. Visitar la Ciutadella és una experiència arqueològica, però també emocional: cada pedra sembla guardar un sospir antic.

Vilabertran: el silenci fet pedra

Continuem cap a Vilabertran, on la canònica de Santa Maria és un dels conjunts romànics més ben conservats de Catalunya. Fundada al segle XI, combina l'austeritat pròpia de l'orde amb una elegància arquitectònica subtil. El claustre, l'església i la sala capitular creen un espai on tot sembla ordenat per inspirar pau.

La canònica ha estat escenari de les Schubertíades, trobades musicals de primer nivell. El diàleg entre música i pedra aquí esdevé natural. És un lloc per respirar lent, per parar i escoltar.

Rabós i Sant Quirze de Colera: romànic primitiu i pur

Ens endinsem en terres de pas antic, on la natura és més salvatge i el romànic es mostra sense ornaments. El monestir de Sant Quirze de Colera, enmig d'un paisatge marcat per dòlmens i menhirs, és un exemple impressionant del romànic inicial: sobri, fort, essencial.

Tot i estar en ruïnes parcials, la seva estructura de tres naus, els absis, el claustre i les pintures murals conservades donen una idea clara del que va ser. Aquí no hi ha luxe: hi ha esperit. El silenci que envolta aquest lloc és un llegat tan valuós com les seves pedres.

Sant Pere de Rodes: culminació i llegenda

I tanquem la ruta al cim. El Monestir de Sant Pere de Rodes, penjat sobre el mar, és molt més que un monestir: és una icona. Construït entre els segles X i XII, aquest complex monumental combina església, claustre, campanar i palaus. Tot distribuït en terrasses que s'adapten a la muntanya i ofereixen una vista immensa sobre el Cap de Creus.

Els capitells, la portalada del Mestre de Cabestany, els arcs i les columnes mostren un romànic d'alt nivell, que no renuncia a la bellesa. Però més enllà de la tècnica, aquest indret transmet mística. Potser és pel paisatge. Potser pel vent constant. O potser perquè, com diuen les llegendes, aquí s'hi custodiava el calze de l'últim sopar.

Sigui com sigui, Sant Pere de Rodes és la culminació ideal d'aquest viatge, un lloc que resumeix la força, la fe i la grandesa del romànic empordanès.

El romànic empordanès no busca impressionar amb grans dimensions ni ornaments excessius. El seu valor està en la seva autenticitat, en la manera com s'integra amb el paisatge i en tot el que ens pot explicar, si ens aturem a escoltar.

La ruta és una oportunitat per conèixer una part del patrimoni que sovint passa desapercebuda, però que val la pena descobrir. Espais ben conservats, diversos i accessibles, que ofereixen una experiència rica i coherent, tant per a qui s'interessa per la història com per a qui simplement vol veure llocs diferents i amb valor.

Descobrir el romànic a l'Empordà és també una manera de redescobrir la comarca des d'una altra perspectiva: més tranquil·la, més reflexiva i, segurament, més autèntica.