Lluçà

Lluçà està situat el centre-oest del Lluçanès, amb una extensió de 53,5 Km2. Està format per dos nuclis: el nucli disseminat de Lluçà i el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Lluçà

El nucli de Lluçà està format per diferents masies disseminades i un centre històric amb un dels conjunts patrimonials medievals i romànics més importants de la comarca:

Monestir de Lluçà 

Antiga canònica agustiniana, constitueix un conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic català. Està format per l'església de Santa Maria (amb l'absis orientat a l'est), les dependències canonicals, les pintures gòtiques del segle XIV o la ferramenta medieval de la portalada. Hi destaca el claustre del segle XII, que conserva vint capitells i àbacs originals decorades amb temes vegetals i de bestiari, amb lleons rampants, àguiles, grius, ocells... A l'interior de l'església hi trobem una còpia del frontal de l'altar, d'origen italobizantí, i una còpia de la creu d'altar de Crist Majestat (les peces originals estan conservades al Museu Episcopal de Vic.

Castell de Lluçà

Encimbellat dalt d'un turó prop del nucli de Lluçà, apareix documentat l'any 905 quan el bisbe de Vic, Idalguer, va acudir a Lluçà a consagrar l'església de Santa Maria. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i, com a tals, van rebre diversos juraments de lleialtat dels vicaris comtals. El primer membre conegut va ser Sunifred de Lluçà, que va manar redactar el seu testament el 988. Amb Ramon de Lluçà es va estroncar el nom de la família, ja que només en va sobreviure una pubilla: Elisenda de Lluçà, que es va casar vers el 1256 amb el senyor del castell de la Portella, Bernat de Saportella, amb el qual començaren els conflictes pel domini del castell de Lluçà. A finals del segle XV el castell va ser destruït, durant la guerra civil dels remences.

Sant Vicenç del Castell

Es tracta de l'antiga capella particular del castell de Lluçà, una església romànica del segle XI, de planta circular. Es tracta d'un dels millors i escassos models d'església romànica rodona de Catalunya.

Santa Eulàlia de Puig-oriol

El poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol està situat sobre la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera de Lluçanès. Està estructurat al voltant d'un carrer principal que creua el nucli de sud a nord, el carrer Major, construït seguint el traçat del camí ramader de Marina que prové del Penedès i es dirigeix a la Cerdanya, un dels camins de transhumància més importants del país. Les cases que hi trobem es van construir entre els segles XVIII i XX a banda i banda del carrer; estretes, de planta baixa, pis i golfes, conserven les inscripcions i dates gravades a les llindes dels portals i les finestres.

També hi destaca l'església parroquial d'estil barroc popular, situada a l'extrem nord del poble. Té una sola nau, tres petites capelles laterals a cada banda i presbiteri. La façana, curvilínia, compta amb un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data inscrita de 1855 i una creu intercalada. Sobre el portal s'obre una fornícula amb una imatge de Santa Eulàlia, la patrona, i més amunt hi ha un rosetó.

El Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà és un espai de recerca i estudis acadèmics, en el qual s'impulsen activitats educatives i accions per al desenvolupament rural i la promoció del comerç local. Treballa estretament amb l'associació Camí Ramader de Marina per a la protecció dels camins  la dinamització patrimonial d'un recorregut d'aproximadament dos-cents quilòmetres entre les pastures d'estiu de la Cerdanya i les d'hivern del Penedès, el camí ramader documentat més antic de Catalunya.

La Pedra Dreta

Situada a peu de la carretera BV-4341, és una Imponent fita del camí ramader de ponent, de 2,23 metres d'alçada i forma prismàtica, que senyalitzava i indicava l'orientació de la carrerada i el pas dels ramats transhumants que a l'estiu es dirigien a les zones altes de pastura. Tradicionalment, se celebra l'aplec de Cinquagesma al voltant de la Pedra Dreta, el dia de la 2a Pasqua.

Té associada una llegenda que diu: "El pont medieval que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, diu que el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. Quan portava l'última pedra ja era quasi a trenc d'alba, i quan travessava el pla de la Casanova del Grau, va cantar un gall i, com era preceptiu, quan el gall cantava al diable li calia tornar a l'infern encara que no hagués acabat la feina. Tots els preufets del dimoni eren d'una sola nit, i si durant aquest temps no podia acabar la feina, l'obra romania inacabada per sempre més. Amb l'espant que va rebre el dimoni en sentir cantar el gall, va deixar caure la pedra i aquesta va quedar clavada a terra, i des d'aquell dia sempre més n'han dit la Pedra Dreta" (TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc).

Font i Balma de les Coves

La Font i Balma de les Coves és espai acollidor i ple d'ombra situat al voltant d'una allargada balma. Es tracta d'una àrea de pícnic amb 4 barbacoes. A diferents alçades hi ha distribuïdes les taules de pícnic: a l'interior de la balma, a la zona de les graelles i a la part de l'esplanada.

Al llarg de la balma hi ha diferents punts on surt aigua. La font està ubicada a l'exterior, sota la balma, i disposa d'un brollador metàl·lic amb aixeta d'aigua municipal.

Accés: A la carretera C-62 en direcció a Berga, s'ha d'agafar un trencant a la dreta al punt quilomètric 17,400 i seguir per una pista forestal durant 150 metres.