Lluçà

Lluçà forma part d'un conjunt de catorze municipis, els quals configuren la comarca del Lluçanès, entre Osona, Bages, Berguedà i Ripollès. Està situat el centre-oest del Lluçanès, amb una extensió de 53,5 Km2.

El poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol és el principal nucli del municipi, que es desenvolupà durant el segle XVIII seguint el camí ramader, mentre que Lluçà representa el nucli històric, on hi ha l'antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà amb un petit i bonic claustre i un museu.

També trobem el Castell de Lluçà, dalt d’un turó, on es troba la capella circular de Sant Vicenç del Castell i restes de l'esmentat castell. La Capella de Sant Vicenç apareix documentada durant els anys 988 i 1006 que és quan hi foren jutjats els testaments sacramentals dels senyors del castell. És una església del segle XI, de planta circular, una tipologia de les quals n'hi molt poques a Catalunya. L'església té un petit portal cap a ponent, i un absis a llevant; la seva planta és de sis metres i mig de diàmetre i una alçada en el seu centre de cinc metres. Unes filades de pedra diferent en el seu rematament exterior indiquen que la seva coberta fou un xic modificada amb posterioritat a la seva erecció. La capella de Sant Viçenç fou restaurada fa pocs anys per tal de preservar-la.

Les rieres de Merlès, el Lluçanès i la Gavarresa són els principals cursos d’aigua que creuen el terme municipal. Les principals comunitats vegetals són rouredes de roure martinenc amb boix, alzinars i pinedes de pi roig. Aquest últim és el bosc per excel·lència de Lluçà. L'estat arbustiu és força dens i ric en espècies submediterrànies.

La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d'octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V. La Cadira d'en galceran és el lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l'enemic a la Vall de Merlès.

Ubicada a 1 km del nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en un indret magnífic pel seu paisatge entre boscos i camps, hi  trobem l'església de Sant Cristòfol de Borrassers, la part romànica de la qual és molt escassa ja que va ser posteriorment restaurada.

A pocs metres al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès, hi ha una pista forestal que ens porta fins a la Font de les Coves. La font està ubicada sota una balma poc profunda d'uns 20 metres de llarg i està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura de maçoneria de pedra adossada a un marge i coberta de molsa, sota la qual hi ha una pica de pedra treballada; per tota la balma hi ha altres punts per on brolla l'aigua. L'espai que envolta la font està preparat amb bancs, taules, graelles per a coure carn i els camins delimitats amb baranes de fusta.