Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Compartir
Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Punts de recàrrega

Aquesta ruta està pensada per fer-la amb vehicle elèctric, tot i que es pot realitzar amb qualsevol altre cotxe. Al llarg del recorregut us proposarem municipis que disposen de punts de recàrrega i llocs d'interès per visitar mentre carreguem piles.

Els cotxes elèctrics són una bona manera de descarbonitzar el transport per carretera. Aquests vehicles no emeten gasos d'efecte hivernacle i no necessiten combustibles fòssils per funcionar. Això els fa una opció viable per contribuir a reduir la nostra petjada de CO₂. La constant millora de la tecnologia d'aquests automòbils fa que cada vegada siguin més eficients i ecològics.

Consulteu també les recomanacions a l'hora de viatjar en cotxe elèctric.

Número de trams

6

Número de trams
Quilòmetres totals

34.5

Quilòmetres totals
Emissions locals (cotxe elèctric)

1.77 KG

Emissions locals (cotxe elèctric)

5.69 KG

Emissions locals (cotxe dièsel)

El Berguedà gaudeix d'una de les concentracions més importants de colònies tèxtils en el tram comprès entre cal Rosal i l'Ametlla de Merola seguint el riu Llobregat. El geògraf francès Pierre Deffontaines, el va definir com el més treballador: «cap riu del món, potser, no ha estat objecte d'un aprofitament tan exhaustiu com l'indigent Llobregat.» I és que les aigües d'aquest curs fluvial ja es canalitzen poc després del seu naixement a les fonts del Llobregat a Castellar de n'Hug per proporcionar energia a les nombroses fàbriques que hi havia actives en el seu curs. D'aquesta manera s'aprofitava aquest recurs natural per generar força i també energia hidroelèctrica per fer funcionar turbines o els telers, la clau de volta de la industrialització al Berguedà.

Aquests nuclis fabrils van donar feina a milers de persones al segle XIX i XX a Europa i van ser un dels pals de paller de l'economia berguedana juntament amb la mineria del carbó.

Les colònies tèxtils eren conjunts industrials en els quals els propietaris proporcionaven feina i habitatge, entre altres serveis, als treballadors. Era un món tancat i no només en un sentit metafòric sinó físic, ja que en alguns casos hi havia portalades que romanien fermades de nit, de manera que no es podia ni entrar ni sortir.

Avui en dia, el concepte de la mobilitat sostenible en general i l'elèctrica en concret, encaixen perfectament amb la filosofia de l'aprofitament de l'aigua dels rius que es va fer servir al seu moment per generar la força i l'electricitat necessària per dur a terme l'activitat industrial de les colònies tèxtils. Aquest és el valor afegit d'un viatge que ens permet lligar passat, present i futur i que va més enllà d'una ruta convencional.

A continuació us proposem un itinerari per descobrir l'univers que formaven aquests nuclis on encara sembla que es poden sentir els sons de les sirenes, omnipresents, marcant l'entrada i la sortida dels torns de treball de les fàbriques.

Necessiteu recarregar?

Necessiteu recarregar?

Berga

Punts de recàrregaCarrer Francesc Macià, 10-14

Punts de recàrregaPasseig de la Indústria, 13

I mentrestant... proposem trepitjar la plaça de Sant Pere, escenari de la Patum, una festa que és Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat des del 25 de novembre del 2005. I descobrir el patrimoni cultural i la història del barri vell, la ciutat ofereix la ruta "Un tomb per Berga". L'Oficina de Turisme (carrer dels Àngels, número 7) facilitarà un fulletó per fer-la. A més, durant el recorregut hi ha plafons amb codis QR que es poden descarregar al mòbil per tenir més informació.

Altres punts de recàrregaAltres punts de recàrrega

Berga, Queralt i La Maixerina

Proposem començar la ruta a Berga, capital de la comarca i concretament al santuari de Queralt que Josep Pla va descriure com "el balcó de Catalunya". Des d'aquest mirador privilegiat veurem Berga i el baix Berguedà on hi ha les antigues colònies tèxtils.

El visitant descobrirà el perquè d'aquesta definició de l'escriptor empordanès quan contempli les boniques vistes panoràmiques que ofereix aquesta talaia que atresora una gran riquesa geològica i també de flora i fauna. La serralada està inclosa dins d'un Espai Natural Protegit. La zona és freqüentada pels senderistes i hi ha diferents rutes per fer a peu de diferents nivells.

 A la muntanya berguedana, hi trobem el santuari de la Mare de Déu de Queralt, emblema molt estimat dels berguedans. Cada any, el 8 de setembre s'hi celebra La Gala, una festa per honorar-la. La primera notícia documentada d'aquest esdeveniment  data del 1667. Històricament, els berguedans han demanat la intervenció de la seva Verge per molts motius: acabar amb sequeres persistents, plagues, guerres o malalties com la pesta o el còlera.

El campanar i la façana d'aquest edifici religiós són obra de l'arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat. S'hi pot pujar a peu des de l'aparcament on deixarem el vehicle o bé amb l'ascensor inclinat inaugurat el 1991. Trobarem una botiga de records a tocar de l'antiga hostatgeria.  Al frontispici d'aquest edifici hi ha una placa amb una frase que defineix l'esperit del lloc: “Pau, pau i sempre pau.”

A més de visitar el santuari amb la talla de la imatge berguedana, podem  arribar-nos fins a La Cova situada a pocs metres del temple. La llegenda diu que va ser en aquest indret on un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de Queralt i en honor seu s'hi va alçar, originalment, una capella.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Vistes des del Santuari de Queralt. Sergi Boixader

Deixem Queralt i ens aturem a Berga on podem contemplar algunes de les peces originals de La Maixerina o Berguedana que es conserven al Museu Comarcal i alhora seu de l'Oficina de Turisme, situada al carrer dels Àngels número 7. Es tracta d'una màquina de filar que va crear el fuster berguedà Ramon Farguell i Montorcí entre els anys 1790 i el 1795. Al seu dia, aquesta màquina va donar un impuls a la indústria cotonera catalana atès que permetia filar a la vegada amb més d'un fus i s'obtenia més rendiment i permetia fer més feina que amb les màquines que existien fins llavors al mercat. També es pot veure una maqueta que reprodueix la peça original. És un exemple del paper destacat que Berga i el Berguedà van tenir en la indústria cotonera del país.

Propera parada?

Propera parada?

4.5 KM (Cal Rosal)

Cal Rosal, una de les colònies més grans de Catalunya

Seguim la ruta cap al sud per la carretera C-1411z que transcorre paral·lela a l'autovia C-16 per endinsar-nos en algunes de les colònies que formen part del parc fluvial del Llobregat. Ens aturem a cal Rosal, un nucli que pertany a tres municipis: Berga, Avià i Olvan. Havia estat una de les més grans de Catalunya i la que va tenir més treballadors a la comarca, gairebé 2.000.

La fàbrica encara està dempeus tot i que va tancar el 1992. També es conserva l'edifici original  del que havia estat  el convent de les monges on s'allotjaven les treballadores que provenien de cases de pagès. Actualment, l'edifici acull un centre d'art contemporani, el Konvent, que ofereix una programació cultural estable.

Passat el pont, trobem el rovell de l'ou de l'oferta comercial de cal Rosal i a l'època dels bolets de tardor n'hi ha un mercat del bolet on se'n poden comprar. Just a l'altra banda de la carretera C-1411z, hi havia hagut l'estació del tren fins fa mig segle. Aquest  era un mitjà bàsic per transportar mercaderies de les indústries tèxtils i també de les del carbó i el ciment a l'alt Berguedà.

La història de cal Rosal està íntimament lligada a les vies de comunicació amb fites cabdals com l'estrena de la carretera el 1840 o l'arribada del ferrocarril, el 1887. I és que els industrials cotoners de l'alt Llobregat van ser els promotors de la construcció del tren per transportar les matèries primeres i els productes acabats.

Con a centre de comunicacions, cal Rosal era un punt de parada dels carruatges que hi trobaven animals de refresc per afrontar la costeruda pujada cap a Berga a la llunyana època dels traginers i les tartanes.

Aquesta colònia va ser fundada el 1858 pels germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina que regentaven una indústria de filats i teixits de cotó a Berga i que s'havien traslladat a Mataró arran de la darrera guerra carlina. Van comprar uns terrenys que van servir per fundar la que va acabar sent colònia Rosal.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Fàbrica Cal Rosal. Foto Agència Catalana de Turisme

Propera parada?

Propera parada?

5 KM (La Plana)

La Plana: de colònia a polígon industrial

Continuem per la carretera c-1411z (que segueix en paral·lel a l'antic traçat del tren) i arribem a la veïna colònia de La Plana del municipi d'Avià. El seu origen data del 1857 quan va ser fundada per Miquel Roca i Noguera de Casserres. El conjunt incloïa les instal·lacions industrials i habitatges plurifamiliars.

Aquesta colònia ha viscut alts i baixos: va estar aturat entre 1903 i 1908 i van tancar l'any 1962. Un incendi va calcinar la fàbrica històrica el 1999. Amb tot, l'activitat industrial hi perviu gràcies a la construcció d'un polígon industrial.

S'hi poden veure els 200 habitatges que es van construir per als treballadors i que encara estan ocupats.

A tocar hi ha l'església de Sant Vicenç d'Obiols que s'alça a la riba dreta del Llobregat i és d'estil preromànic. Forma part d'un conjunt amb el mas Obiols, la rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d'altres elements isolats: una tina, la font d'Obiols, una creu de pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval.

L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoidal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó.

Propera parada?

Propera parada?

7 KM (Viladomiu Vell)

Necessiteu recarregar?

Necessiteu recarregar?

Gironella

Punts de recàrregaCarrer Farguell, 59

Punts de recàrregaAvinguda Països Catalans, 57P

I mentrestant... a la Perla del Llobregat podem seguir la ruta pel barri vell: "Un fil per la història". El punt de sortida del recorregut és al Centre d'Interpretació Històric, al C/Pont Vell, 19) que també és Oficina d'Informació Turística. Està senyalitzada amb tòtems i existeix una app per descarregar-la al mòbil i seguir-la còmodament.

Altres punts de recàrregaAltres punts de recàrrega

Viladomiu Vell i Viladomiu Nou, dues colònies bessones

Anem Llobregat avall, en direcció a Gironella, per visitar dues de les colònies tèxtils d'aquest municipi. Viladomiu Vell és la que trobem primer, just després de cal Bassacs. Va ser fundada per Tomàs Viladomiu i Bertran que el 1896 va comprar els terrenys de la plana de Sant Marc de cal Bassacs per construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó i una colònia industrial annexa.

El seu biògraf, mossèn Casals, explica així l'arribada de l'industrial als terrenys que havia adquirit: "a la primeria de l'any 1868 llogà una tartana i pujà Llobregat amunt. Aturant-se ací i allà, arribà fins als plans de Sant Marc de Gironella, que mirà més detingudament que no havia fet als altres llocs on s'anava aturant. Així que hagué acabat el reconeixement del terreny, amb una cara de pasqües que denotava quelcom satisfactori, s'adreçà al tartaner dient-li que ja podia girar la tartana i tornar-se'n cap a Sallent car ja tenia el que desitjava".

La fàbrica es va posar en funcionament el 1871 en paral·lel a la construcció dels primers habitatges d'obrers que van formar el carrer Vell. És una de les colònies més ben documentades i se'n coneixen les dades més significatives de la fundació i el creixement com l'arribada de l'electricitat a les cases dels treballadors i al camp de futbol l'any 1923.

Els antics pisos dels treballadors distribuïts en fileres de blocs, estan habitats i és un lloc tranquil per viure i descobrir, passejant, l'arquitectura i la disposició urbanística colonial amb elements típics i comuns com són l'església, la torre dels amos i el xalet del director i la fàbrica.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Antigues residències dels treballadors de Viladomiu i el Guixaró. Foto ACT.

Una mica més al sud hi trobem Viladomiu Nou que és la colònia "bessona" del Vell i fundada també per Tomàs Viladomiu i Bertran. S'hi accedeix des de la carretera C-1411z, després de creuar el pont de la riera de Clarà en sentit nord.

La fàbrica històrica va tancar el 1982, però, posteriorment s'hi van instal·lar altres empreses que hi duen a terme diferents activitats industrials.

Aquí es pot visitar la Torre de l'Amo que es va acabar de construir el 1905 i a on dormien els amos quan feien estada a la seva colònia. Els caps de setmana s'hi poden fer visites guiades. Recentment, s'ha estrenat una nova museïtzació que permet descobrir-la en poc menys de mitja hora. Si viatgeu en família, una bona opció és l'escape room "El Secret de la Torre" pensat per a tots els públics. A través de les pistes i jocs ens endinsaren en la seva història d'una manera amena i divertida.

L'edifici que havia albergat el cinema, s'ha pogut rehabilitar com a teatre no només de la colònia sinó del municipi. També disposa de sales d'usos polivalents i despatxos.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Torre de l'Amo de Viladomiu Nou. Sergi Boixader

Propera parada?

Propera parada?

7.5 KM (Cal Pons)

Cal Pons, nucli monumental

Cal Pons és una de les poques colònies del Berguedà que és de titularitat pública ja que al seu dia la va comprar l'Ajuntament de Puig-reig. Va ser construïda entre el 1875 i el 1920, impulsada per l'industrial manresà Josep Pons i Enrich. Va ser un emprenedor i home de negocis, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. També es va dedicar a la política.

Els experts la consideren una de les colònies tèxtils més interessants de Catalunya des d'un punt de vista monumental perquè conforma un conjunt urbanístic i arquitectònic de gran bellesa.  S'ubica en uns terrenys d'una forta pendent des la part més alta, tocant al nucli urbà de Puig-reig,  fins a la més baixa a tocar del riu Llobregat. En aquest pendent hi ha diferents nivells amb esplanades  que van servir per separar les àrees de treball i la vida diària i la dels directius i els amos reproduint l'estructura  jeràrquica pròpia d'aquests espais.

Una passejada ens permetrà descobrir l'església neogòtica, el convent, el teatre, les dues torres de l'amo (la Nova i la Vella) i el xalet del director. Cal Pons estava envoltada per una muralla que servia per controlar els treballadors. Uns porters vigilaven les entrades i les sortides de les famílies que hi vivien. Els horaris eren estrictes: no es podia entrar o sortir del recinte més tard de les 8 o les 9 del vespre.

Els edificis  més emblemàtics de cal Pons són les dues torres juntament amb els jardins que hi donen la seva personalitat. La torre Vella va ser bastida abans del 1885 i la Nova es va inaugurar el 1897.  En destaquen les pintures murals del rebedor amb temes al·legòrics als continents d'Amèrica, Àfrica i Àsia representats per una figura femenina.

Veient aquest immoble, la imaginació ens permet evocar l'esplendor d'aquestes senyorials construccions que van acollir visitants il·lustres. Aquí, després de visitar l'església  i la fàbrica, hi va dinar, el 31 d'octubre de l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII durant l'estada de tres dies que va fer al Berguedà. Va conèixer també les colònies de cal Rosal i Cal Monegal, la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug i les mines de carbó de Fígols.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Església neogòtica Cal Pons. Sergi Boixader

Propera parada?

Propera parada?

4.5 KM (Cal Vidal)

Necessiteu recarregar?

Necessiteu recarregar?

Puig-reig

Punts de recàrregaCarrer Camí de Sant Marçal

I mentrestant.... us proposem  La "Ruta dels Templers i Obrers". És un itinerari autoguiat per descobrir 4 dels principals recursos turístics del municipi en l'àmbit patrimonial i també relacionats amb les colònies industrials.

Casserres

Punts de recàrregaPlaça de Santa Maria

I mentrestant... podeu aprofitar per recórrer els carrers estrets del nucli antic de Casserres. El municipi conserva nombroses cases medievals, amb façanes de pedra i detalls arquitectònics interessants. Passejar per aquests carrers us permetrà submergir-vos en la història i l'encant de la localitat. A la plaça de Santa Maria hi trobareu l'Església de la Mare de Déu dels Àngels, d'estil gòtic tardà, construït al segle XV. Al seu interior podreus admirar un retaule barroc i algunes obres d'art religiós.

Altres punts de recàrregaAltres punts de recàrrega

cal Vidal, la colònia museu

La següent parada de la nostra ruta és l'antiga colònia Vidal al mateix terme de Puig-reig a tocar de l'autovia C-16. Va ser la darrera que es va construir al Berguedà. La fàbrica es va posar en marxa l'any 1901 de la mà de la família Vidal, originària de Manresa que en continua sent la propietària i n'ha orientat l'activitat cap a usos culturals i turístics.

A la dècada dels seixanta havia arribat a tenir entre 700 i 800 habitants. Els treballadors filaven i teixien cotó que es comprava a Egipte o l'Índia i que hi arribava amb tren. Es recollia a l'estació que hi havia a prop de la colònia.

Fins que no va arribar la jornada laboral de 8 hores l'any 1919, els torns de treball eren realment durs: 66 hores setmanals en horari diürn i de 51,30 hores en horari nocturn. Els amos oferien diferents serveis. Per exemple: durant la postguerra pagaven la llet a la quitxalla que anaven a l'escola bressol, regentada per les monges Dominiques, perquè cresquessin forts i sans.

Urbanísticament, estava dividida en tres espais: l'industrial presidit per la fàbrica, la residencial dels obrers i serveis i el conjunt de l'amo i el director.

El 1995 la colònia va esdevenir un museu. De manera que un complet recorregut, ens permet conèixer aspectes de la vida quotidiana d'aquests nuclis: com vivien, treballaven, s'educaven o el pes que tenia la religió en aquests nuclis a principis del segle XX.

Com a curiositat, cal esmentar que es conserva en bon estat, el safareig que s'utilitzava per rentar la roba de les persones sanes, anomenat safareig dels vius i  també el safareig dels morts. Aquest darrer, era el que per qüestions d'higiene, es feia servir per rentar la dels malalts i difunts. En cas de mort per malaltia infecciosa, servia de tanatori provisional fins que arribava l'enterramorts.

Cal Vidal ofereix visites guiades i també teatralitzades. Els espais d'aquest conjunt han estat l'escenari de rodatge de pel·lícules o sèries. I també es lloguen per a fer-hi celebracions privades com casaments.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Visita teatralitzada a la Colònia Tèxtil de Cal Vidal. Sergi Boixader

Propera parada?

Propera parada?

6 KM (L'Ametlla de Merola)

l'Ametlla de Merola, un sentiment de poble

També dins del terme de Puig-reig, però tocant ja a frontera sud amb el Bages seguint l'autovia C-16, arribem a l'Ametlla de Merola, una de les colònies més ben cuidades del Berguedài amb un teixit associatiu viu i dinàmic amb un clar sentiment de poble.

La fàbrica original va entrar en funcionament el 1874 i es va tancar el 1999. Tot i que, posteriorment, s'hi han ubicat noves activitats industrials que continuen avui en dia.

El lloc convida a endinsar-se pels cuidats carrers i veure les fileres de blocs d'habitatges ben arranjats, l'església, el cafè que és un punt de trobada veïnal, la plaça, els horts en aquest meandre que hi forma el Llobregat o el passeig dels plataners fins a la resclosa i el canal.

Un dels trets diferencials d'aquesta colònia és la seva vitalitat festiva i cultural amb entitats de referència com l'Agrupació Teatral L'Esplai. L'edifici del teatre, construït el 1902, acull els Pastorets "La Flor de Nadal" amb text de Francesc Picas i Josep Conangla, tots dos ametllans. És una representació més que centenària que va obtenir la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat.

Al llarg del segle XX, l'Ametlla ha mantingut una rica activitat cultural que ha involucrat els veïns que han organitzat obres i també han portat companyies i actors forans reconeguts com Els Joglars,  Joan Capri, Maria Barbany, Alejandro Ulloa o la manresana Maria Matilde Almendros. I, per descomptat, ametllans com  el director teatral Jaume Estruch o  l'actriu Xus Estruch. Una anècdota és que la mare del reconegut actor i director Josep Maria Flotats havia treballat a la fàbrica de l'Ametlla.

A mitjan dècada dels noranta, el teatre va acollir la presentació del Parc Fluvial del Llobregat que va ser concebut per posar en valor un sistema de 14 colònies i 15 fàbriques situades en un tram de poc més de 20 quilòmetres del Llobregat entre Berga i Navàs.

Les colònies tèxtils del Llobregat en cotxe elèctric, un món per descobrir

Església de l'Ametlla de Merola. Sergi Boixader

Necessiteu recarregar?

Necessiteu recarregar?

Navàs

Punts de recàrregaA la plaça de l'Ajuntament, 12

Punts de recàrregaAl carrer de Santa Eulàlia, 2

I mentrestant... us proposem visitar el Centre Enoturístic del Pla de Bages estrenat el 2020. És un espai de 600 metres quadrats per descobrir aquest territori vitivinícola singular. Està ubicat a l'antic edifici de l'Escorxador.

Altres punts de recàrregaAltres punts de recàrrega

Punts de recàrrega

Propera parada?

Consulteu tots els punts de recàrrega que trobareu fins arribar a la vostra propera destinació.

En col·laboració amb

Etecnic

Etecnic és el líder en instal·lacions 360° de mobilitat elèctrica, connectada i renovable. Ha dut a terme més de 1.100 projectes, gestiona més de 7.000 punts de càrrega de vehicles elèctrics, compta amb més de 700.000 usuaris registrats a la seva APP EVcharge, pel qual ha entregat més de 3 milions d'hores de recàrrega i reduït més de 21.000 tones de CO₂.

Centre d'interpretació de l'Església de Cal Pons

Puig-reig

Llegir més...

La Torre de l'amo de Viladomiu Nou

Gironella (a 3.4 Km)

Llegir més...

Museu de la colònia Vidal de Puig-Reig

Puig-reig (a 3.2 Km)

Llegir més...

Turisme del Berguedà

Llegir més...

Hostal de Montclar

Montclar (a 10 Km)

Llegir més...

Bar Restaurant Xato

Gironella

Llegir més...

Restaurant Apartaments Els Roures

Castellar del Riu (a 4 Km)

Llegir més...

El Recó de l'Avi

Guardiola de Berguedà (a 14.9 Km)

Llegir més...

Berga Resort

Berga (a 1.2 Km)

Llegir més...

Alberg Cal Pons, Fundesplai

Puig-reig

Llegir més...

Càmping Riera de Merlès

Borredà (a 12.1 Km)

Llegir més...

La Rovira

Sagàs (a 6.8 Km)

Llegir més...

Destaquem...

L'eina definitiva per als amants del cicloturisme i el senderisme

Llegir més...

Sorteig: Experiència astronòmica per un grup de fins a 6 persones…

Llegir més...

Experiències

En Rubri i els secrets del riu al Berguedà!

Llegir més...

Escalar al Pedraforca amb Octavi Guia d'Escalada

Llegir més...

Agenda

Estiu a Olot - La cua del Drac

25/07/2024 ...

Llegir més...

Festa Major del Clot del Moro a Castellar de n'Hug

25/07/2024 ...

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!