Sant Llorenç d'Hortons

T'animem a visitar Sant Llorenç d'Hortons, un poble acollidor situat al nord-est de la comarca de l'Alt Penedès, al cor d'una terra marcada per la vinya i la tranquil·litat dels paisatges ondulats. Un lloc on es cuida la gent i es preserva amb orgull el seu entorn natural, dominat per petits pujols boscosos i camps de conreu que canvien amb les estacions. A les fondalades, prop de torrents i fonts, encara es mantenen horts que donen vida a la tradició agrícola.

El municipi està format per diversos nuclis amb identitat pròpia: a més del centre històric de Sant Llorenç, trobaràs la Beguda Baixa, Sant Joan Samora, el Torrentfondo, la Vinya del Pollastre, Can Bargalló i el Grandet. Cada racó té el seu encant i et convida a ser descobert.

L'activitat principal continua sent l'agrària, amb vinyes que donen fruit a prestigiosos cellers i caves. Però el poble també ha sabut créixer i diversificar-se, i avui acull petites indústries que aprofiten la seva situació estratègica, a només 45 km de Barcelona.

Sant Llorenç d'Hortons és molt més que natura i tranquil·litat: és patrimoni viu. Amb més de 200 elements catalogats —entre immobles, documents, objectes i paisatges naturals—, el poble és també escenari de festes amb identitat pròpia com la Festa Major i el Terrazel, celebrades el 10 d'agost. Aquesta última simbolitza el Zel per la Terra, un homenatge a la natura i a la nostra manera de viure.

Si t'agrada l'activitat a l'aire lliure, aquí hi trobaràs un espai ideal. La pràctica d'esport forma part del dia a dia: caminades populars, marxa nòrdica, entrenaments pels camins i curses com la Cursa de la Vinya o la Caco et conviden a moure't i gaudir de l'entorn. També disposem d'instal·lacions com el poliesportiu i la piscina municipal, espais pensats per a tothom.

Història

Històricament, Sant Llorenç d'Hortons va pertànyer al terme municipal del Castell de Gelida des de l'època medieval, integrat per diverses masies, algunes de les quals encara es conserven. La més antiga, coneguda com la Casa Vella, data dels segles XIII-XIV, tot i que la majoria són dels segles XVI i XVII i han estat reformades en èpoques posteriors.

Aquestes masies es van organitzar en dues parròquies. Ja l'any 945 es documenta l'existència d'una església amb cementiri, segregada i dedicada a Sant Llorenç, de la qual encara es poden veure restes romàniques. L'altra església, també romànica i en bon estat de conservació, és la de Sant Joan Samora, documentada el 1080.

L'any 1818, ambdues parròquies es van desvincular del terme de Gelida per constituir un municipi independent. La necessitat d'establir els parcers i treballadors de les vinyes a partir del segle XVIII, coincidint amb l'expansió de l'activitat vitivinícola al Penedès, va donar lloc a la formació dels nuclis de població actuals, entre els quals destaquen Sant Llorenç i Sant Joan Samora, situats a prop de les respectives esglésies.

Llocs d'interès

Església de Sant Joan Samora

L'Església de Sant Joan Samora, documentada per primera vegada l'any 1080, és un magnífic exemple de l'arquitectura romànica catalana. Tot i aquesta data, es creu que el temple podria ser encara més antic.

En els seus inicis, l'església exercia funcions parroquials. Però amb la disminució de la població, va passar a ser sufragània, primer de Sant Pere de Gelida (a partir de 1304) i més tard de Sant Llorenç d'Hortons, a partir del segle XV. Al segle XVI, aquesta església donava servei a diverses masies de l'entorn, com ca n'Almirall, can Carafí, can Bosc, can Raimundet, la Casa Gran i can Casanoves, així com als hostals i cases disperses de la Beguda Alta i la Beguda Baixa.

El petit nucli de Sant Joan Samora va començar a formar-se al segle XIX, al voltant d'un sol carrer amb vuit cases, conegut com el caseriu de can Carafí.

El Molí de Vent

A la Plaça del Molí de Vent hi trobaràs un conjunt d'enginyeria hidràulica singular format per tres elements: la torre del molí, la mina d'aigua i un gran dipòsit soterrat. Aquesta obra, datada a la primera meitat del segle XIX, va ser pionera en el seu temps i avui és un referent tecnològic del municipi.

El projecte, impulsat pel propietari de Cal Santjust, tenia com a objectiu portar aigua fins a la nova casa familiar. Per fer-ho realitat, es va construir una mina de més de 300 metres fins a la Font de Cal Santjust, un dipòsit de gran capacitat i un molí de vent amb pales de fusta que bombejava l'aigua fins al dipòsit.

Tot el conjunt es va construir amb materials tradicionals com el maó fet a mà i la pedra local, amb origen marí de fa 16 milions d'anys. A més, destaca l'ús innovador de la volta de maó de pla per cobrir el dipòsit subterrani.

Avui, aquest espai representa un exemple d'aprofitament sostenible dels recursos, com l'energia eòlica, i mostra com la tecnologia del moment va transformar la vida local. El Molí de Vent no només és un testimoni del passat, sinó també un símbol del desenvolupament i la modernitat a Sant Llorenç d'Hortons.

El Pàmpol

Inaugurat l'any 2006 a l'antiga Era d'en Peret, El Pàmpol és una escultura monumental de 8 metres d'alçada que simbolitza la vinya, conreu emblemàtic del Penedès. Amb la forma d'una fulla de cep a la tardor, la peça deixa entreveure el paisatge a través dels seus nervis, convertint-se en un mirador privilegiat i un lloc de trobada per a veïns i visitants.

L'escultura, realitzada en acer cortén pel reconegut escultor basc Juanjo Novella, fusiona tradició agrícola i art contemporani. El seu estil, marcat per la lleugeresa visual i els espais buits, connecta perfectament amb l'entorn natural.

El Pàmpol no només representa el present i el futur del territori vitivinícola, sinó que també rendeix homenatge al passat: al mateix espai s'hi batia blat, un cultiu clau fins a finals del segle XX. Així, aquest punt esdevé un encreuament simbòlic entre la memòria rural i el desenvolupament actual de Sant Llorenç d'Hortons.

Les primeres torres d'estiueig

Entre els anys 1930 i 1932, Sant Llorenç d'Hortons va veure néixer les seves primeres torres d'estiueig, un conjunt de cases d'estil noucentista inspirades en les ciutats jardí, com les de Gelida, Sitges o Vilanova. Aquestes construccions van marcar un punt d'inflexió en el paisatge urbà del poble.

La transformació va començar amb l'obertura de la carretera de Gelida (1905) i l'urbanització de nous carrers com Mestre Cugat, Canals i Anselm Clavé. La zona, fins llavors poc cuidada, es va revitalitzar gràcies a la iniciativa de Josefa Bonastre Parera i el projecte de l'arquitecte municipal Josep Ros.

Les primeres torres que s'hi van construir van ser la d'Ignasi Esteve, la de Ramon Ollé i la Vil·la Maria de Pere Cuscó, totes projectades per Josep Ros. Poc després s'hi van afegir la torre del Palà, obra de J. Pujol Brull, i la torre de Jacint Alqué, a la cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Santa Filomena.

Les cases no només van aportar un nou model arquitectònic al poble, sinó que també van simbolitzar l'arribada de l'estiueig burgès i la voluntat de donar un aire més modern i saludable al nucli urbà.

Vine a Sant Llorenç d'Hortons. Descobreix la seva essència, viu la seva gent, i deixa't captivar pel paisatge i les tradicions que ens fan únics. T'hi esperem!