Monestir de Sant Quirze de Colera Rabós

Allunyat del brogit i amagat entre els paisatges de l'Albera, s'alça el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, un dels testimonis més impressionants de l'arquitectura romànica catalana i, alhora, un dels més misteriosos. Visitar-lo és fer un viatge als orígens de la vida monàstica a Catalunya, en un entorn natural que convida al recolliment, a la contemplació i a l'admiració pel pas del temps.

Sant Quirze de Colera no és un d'aquells monuments que criden l'atenció per la seva exuberància. Tot el contrari. És un espai de silenci i pedra, de solidesa i simplicitat, que conserva intacta l'essència d'allò que va ser: un lloc de fe, de treball, de cultura i d'organització territorial. És per això que, un cop trepitjada la seva portalada, hom sent que entra en un altre temps. Un temps lent, antic i profund.

Un origen antic i envoltat de llegenda

Els orígens del monestir són antics i envoltats de certa nebulosa documental. Es parla d'una fundació cap a l'any 785 per part dels germans Libuci i Assinari, dirigents d'una comunitat familiar que, segons fonts posteriors (i parcialment dubtoses), hauria obtingut el permís de l'emperador Carlemany per erigir un monestir en aquell indret solitari.

Encara que el document que ho relata és considerat en part apòcrif, les excavacions arqueològiques han confirmat l'existència de sepultures i estructures d'aquella època, deixant clar que Sant Quirze de Colera és, com a mínim, un dels cenobis més antics de Catalunya.

A partir del segle IX, el monestir comença a documentar-se de manera més clara. El 844, el seu abat demana al rei Ludovico Pío el reconeixement oficial del monestir i la seva protecció davant les intromissions dels comtes d'Empúries. A partir d'aquest moment, i sobretot amb el suport del comte Gausbert, Sant Quirze inicia un període de creixement i expansió que culmina amb la consagració de la seva església el 935 i, més endavant, una nova cerimònia presidida pel bisbe de Girona l'any 1123.

Un monument auster i ple de força

El conjunt monàstic actual, tot i estar parcialment en ruïnes, conserva una força expressiva admirable. L'edifici principal és l'església monàstica, de tres naus amb creuer i tres absis. La seva arquitectura és sòbria, amb poques concessions ornamentals, però d'una bellesa serena i poderosa, fidel al caràcter del primer romànic. Aquesta austeritat no resta espectacularitat al conjunt: la proporció dels espais, l'ús de la llum i la robustesa dels murs transmeten una espiritualitat sense artificis.

El lloc més singular de l'església és, sens dubte, l'absis sud. Allà, durant les obres de restauració de l'any 2006, es van descobrir restes de pintures murals romàniques: una màndorla (figura mística en forma d'ametlla), dos àngels i representacions del sol i la lluna. Tot i estar molt degradades, aquestes imatges ens ofereixen un tast del món simbòlic que decorava originàriament aquest temple mil·lenari.

Més enllà de l'església: el claustre, el palau de l'abat i les fortificacions

Del claustre romànic només se'n conserven alguns vestigis, però són de gran importància històrica, ja que daten del segle X, un exemple molt primerenc d'aquesta tipologia arquitectònica a Catalunya. Al seu voltant es disposaven les dependències monàstiques, com el refetor (menjador), el dormitori comunitari i el palau abacial.

Amb el pas del temps, especialment al segle XIV, el monestir va haver de fortificar-se per protegir-se de conflictes bèl·lics, entre ells els atacs de tropes franceses al segle XIII. Encara avui s'hi poden veure restes de la muralla i una torre de defensa que evoquen aquests temps d'inestabilitat.

A poca distància del monestir, destaca també l'església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XII. Aquesta petita joia del romànic complementa la visita i reforça el caràcter central que va tenir Sant Quirze de Colera en l'organització eclesiàstica del territori.

De l'abandó a la recuperació

Com tants altres monestirs medievals, Sant Quirze de Colera va viure una llarga decadència a partir del segle XV. El claustre ja estava en mal estat el 1441, i el 1592 el monestir va ser oficialment suprimit. Els darrers monjos van passar a Sant Pere de Besalú, i el lloc va quedar abandonat o convertit en explotació agrícola.

Fins al segle XX, el conjunt va ser objecte de descurança i oblit. El 1931 va ser declarat Monument Nacional, però no va ser fins a dècades més tard que s'iniciaren les tasques serioses d'excavació, consolidació i restauració.

Avui, gràcies a aquests esforços, Sant Quirze de Colera es pot visitar en bones condicions i ofereix una experiència profunda, tant per als amants de la història com per als que busquen una escapada en plena natura, amb significat i autenticitat.

Vine a descobrir-lo!

Visitar Sant Quirze de Colera és molt més que veure un edifici antic. És submergir-se en la memòria d'un país, trepitjar les mateixes pedres que els monjos fa més de mil anys, i deixar-se emportar per un paisatge d'una bellesa tranquil·la i atemporal. Un indret on el romànic, la natura i la història es troben en harmonia perfecta.

Horari

• Del 12 de setembre al 12 de juliol, dissabtes i diumenges, d'11:00 a 13:00 hores.
• Del 13 de juliol al 31 d'agost, de dilluns a diumenge, d'11.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 hores. Dimarts a la tarda i dimecres, tancat.
• De l'1 a l'11 de setembre, de dilluns a diumenge, d'11.00 a 13.00 hores. Dimarts i dimecres, tancat.

Deixa't seduir per la força silenciosa de Sant Quirze i fes d'aquesta visita una experiència única al cor de l'Albera!