Sant Agustí de Lluçanès

El municipi, situat al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, està format per dos petits nuclis de població concentrada, l'Alou -nucli urbà-, i el de Sant Agustí de Lluçanès, juntament amb un veïnat dispers de pagès, i té una extensió de 13,38 km2. El paisatge tan característic d'aquest altiplà combina les pastures amb les extenses boscúries de pi roig i rouredes i l'aprofitament extrem al pla de conreu de ferratges i cereals.

La persistència en l'activitat pagesa i ramadera de la majoria dels seus habitants configura un panorama difícilment repetible que ofereix al visitant un marc propici per a les excursions, anar a buscar bolets i gaudir d'un bon àpat en algun dels seus restaurants, així com la seva oferta en allotjament rural.

Sota el Serrat de Ginestes i molt a prop del Collet de Sant Agustí s'hi descobreix, en el pas de la mateixa carretera cap a Alpens, el petit barri de Sant Agustí que dóna nom al municipi. Quatre cases comptades prop de l'antiga i ennoblida pairalia del Grau arrauleixen la petita església parroquial de Sant Agustí, un edifici molt antic que trobem ja documentat l'any 905 quan era parròquia sufragània de Lluçà. Malgrat les múltiples modificacions que s'hi ha operat durant el pas dels segles, l'edifici conserva encara alguns elements de factura romànica, especialment l'interior. Un ample campanar de cadireta confereix a l'església una personalitat especialment singular.

El carrer principal del nucli urbà, anomenat Alou, sorgí bàsicament durant el segle XVII a causa del pas per aquest indret dels ramats transhumants que hi feien parada, conserva encara el tipisme de l'arquitectura rural del període barroc. En el mateix carrer, s'hi troba l'edifici de l'ajuntament i, no gaire lluny, per sobre el mateix carrer, l'església de Sant Genís del Pi, que abans de l'any 938 pertanyia al monestir de Ripoll i el seu terme formava una jurisdicció autònoma com un alou independent del domini del castell de Daucastella de Sora. Avui l'església de Sant Genís és sufragània de la de Sant Agustí.

Des de dalt de la serralada dels Munts (1059 m) punt més alt del municipi, es divisa una extraordinària panoràmica: a ponent, l'altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny i tota la formació prelitoral, i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l'emblemàtic massís del Pedraforca.

El Santuari dels Munts, que existia l'any 1170, presideix tota la contrada i és des de ja fa segles centre d'una important tradició mariana i popular. A l'església actual, edificada a finals del segles XVII com a culminació de la importància que prengué el lloc, s'hi venera una imatge de Santa Maria, obra romànica del segle XIII que fou restaurada l'any 1929.