Bellcaire d'Urgell

Bellcaire d'Urgell és un municipi de la comarca de la Noguera. Està format pel nucli de població de Bellcaire d'Urgell i per el de el Pedrís. Bellcaire d'Urgell està regat per dos canals: el Canal d’Urgell i el Canal de Sió, que amb la seva construcció van fer augmentar el nombre de població i van acabar amb la crisi que rondava la zona. Al carrer Major de Bellcaire d'Urgell també s’hi va instal·lar una font pública l’any 1885.

L’origen del topònim de Bellcaire d'Urgell no està massa clar, però es creu que prové de l’àrab i que voldria dir alguna cosa relacionada amb un indret bellament escollit. Tradicionalment, la població de Bellcaire d'Urgell s’ha dedicat al conreu de la vinya i el cereal, és per això que hi trobem una plaça que rebia el nom de la plaça del Sitjar, lloc on s’acostumaven a guardar aquests aliments. Avui en dia, aquesta plaça rep el nom de la plaça del Mercat. Després de a Guerra Civil, els ciutadans de Bellcaire d'Urgell es van organitzar i van crear una cooperativa agrícola, més endavant una cooperativa tèxtil i poc després un centre d’estudis que s’ha acabat convertint en l'Institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell.

De l’arquitectura civil de Bellcaire d'Urgell hem de destacar la façana de l’ajuntament i la seva plaça, la creu del terme i el monument del novè centenari de la fundació de Bellcaire d'Urgell. Pel que fa l’arquitectura eclesiàstica, cal destacar l’església de Santa Maria i la de Sant Pere del Pedrís i el campanar que sobresurt a la població.

A Bellcaire d'Urgell també hi trobem una col·lecció d’eines del camp i el molí d’oli on s’elabora oli des de 1929. Aquest últim es pot visitar per descobrir com es fa i degustar el producte que s’ha obtingut en l’elaboració.