Tossa de Mar

Tossa de Mar, denominada “Paradís Blau” pel pintor Marc Chagall, que va fer estada a Tossa als anys 1930, és una vila essencialment mediterrània, que ha mantingut el caràcter del seu barri mariner i s'ha esforçat per preservar el seu entorn natural. Ofereix avui dia una moderna infraestructura turística, dotada d'un ampli ventall d'allotjaments turístics i complementada amb una bona oferta gastronòmica, esportiva, comercial, d'entreteniment i d'esbarjo.

La línia de costa, intercalada de nombroses platges i cales, configura un dels paisatges més emblemàtics de la Costa Brava i s'estén des de la riera de Vallpresona, a llevant, fins a Cala Morisca situada al sud.

La zona de muntanya, amb un bon traçat de senders senyalitzats, permetrà a l'amant de la natura gaudir d'un dels grans tresors de Tossa: el seu patrimoni natural i el seu paisatge.

El municipi disposa de 3 rutes a peu senyalitzades i 4 rutes adaptades per a BTT que mostren la diversitat de paisatges i la riquesa de l'entorn del massís d'Ardenya Cadiretes. El tram costaner ofereix la visió d'un espectacular paisatge típicament mediterrani amb penya-segats, aigües turqueses i cales que es pot gaudir tot resseguint el camí de ronda al nord i al sud de la població.

Aquesta bellesa natural es complementa amb un important patrimoni històric i artístic, del qual mencionarem els seus elements més destacables.

La vil·la romana dels Ametllers (s.I a.C.–s.V d.C.), és una de les més interessants que s'han trobat del que va ser l'antiga província  romana de Tàrraco.

Aquesta vil·la sembla ser que va pertànyer a un alt càrrec militar de l'imperi romà. Es dedicava especialment al cultiu de la vinya i a l'exportació de vi de gran consum, que normalment s'enviava a Roma pel consum dels soldats en campanya. És un exemple clàssic d'explotació agrícola en l'àmbit mediterrani romà, que combina a la perfecció l'explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers s'estenia per bona part del municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels seus propietaris. L'activitat d'aquesta vil·la es va anar apagant progressivament fins al s. VIII, època de la invasió islàmica i del posterior procés de feudalització, que va provocar canvis radicals en l'àmbit social i en l'espai agrari.

Les primeres notícies escrites que fan referència a Tossa, apareixen en un document de l'any 881. L'any 966, el comte de Barcelona deixà en testament al monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat pel seu avi, la vall de Tossa amb les esglésies de Sant Lionç i Sant Vicenç. El terme estava escassament poblat per pagesos que vivien terra endins en petites masies i bordes, i per pescadors que s'agrupaven al voltant de les ruïnes de la vil·la romana dels Ametllers, on també hi havia el seu cementiri. Però el monestir no va prendre possessió de la donació fins l'any 1097. Gairebé un segle més tard, l'any 1186, gràcies a la progressiva reconquesta de les vies marítimes per part de la cristiandat, a l'augment de la població i a la petició dels tossencs, que contínuament es veien amenaçats pels pirates que venien del nord d'Àfrica, l'abat Ramon de Berga concedí carta de franquícia i poblament i va fer construir un castellet a la part més elevada (avui desaparegut) del Cap de Tossa, així com un recinte emmurallat, amb la finalitat de protegir els seus futurs habitants. Així va ser com de mica en mica es va començar a urbanitzar el promontori que, amb pocs canvis, s'ha mantingut fins els nostres dies, per tal que una població estable podés dedicar-se al comerç i a la pesca.

El recinte emmurallat de la Vila Vella, declarat monument històric artístic l'any 1931, és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l'àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.  Les torres més conegudes són la torre d'en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l'entrada del pati d'armes, que deu el nom al fet que era l'únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d'es Codolar, també coneguda com a torre de l'Homenatge, que presideix la platja d'es Codolar.  Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d'armes.

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l'actual far. L'interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de les muralles i es van aixecar les primeres edificacions al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral, la qual cosa va originar la població actual.

Els segles XVI i XVII van ser els de més gran desenvolupament marítim de Tossa.  Hi havia una important flota de pesca i nombroses embarcacions de cabotatge, que es dedicaven al comerç de productes del mar i del bosc: salaó, llenya, carbó, suro, carn salada, etc. Al s. XVIII fins i tot va haver-hi alguns vaixells de famílies de Tossa que es van dedicar al comerç amb Amèrica.

A partir del s. XIX l'activitat marítima va començar a decaure i es va concentrar pràcticament en la pesca i la salaó. Mentrestant, creixia una nova activitat econòmica basada en la indústria surera i la producció de taps, que es va mantenir fins els inicis del s. XX.

Va ser en el segle XX que Tossa va destacar en la vessant artística. La vila havia estat des de feia anys un reclam per a molts artistes i la bellesa del seu paisatge ja havia inspirat moltes obres a les darreries del s. XIX.  Però va ser al s. XX, durant els cinc primers anys de la dècada dels anys trenta, que Tossa es convertí en pol d'atracció d'artistes de totes les disciplines i procedències, transformant-se en un important nucli d'avantguarda. Sense oblidar els artistes del país com Rafael Benet o Pere Creixams, que ja sojornaven a Tossa, artistes de la talla de Marc Chagall, André Masson o Georges Kars, van instal·lar-se i treballar a la vila, alguns d'ells fins que va esclatar la Guerra Civil, moment en què aquest període tan fructífer va quedar estroncat.  Però abans que arribés aquest malaurat moment històric, un grup d'intel·lectuals sensibles a l'art fundaren el Museu Municipal, amb la intenció de deixar constància del que s'estava creant en aquells moments i del llegat arqueològic que restava a Tossa i que procedia del jaciment dels Ametllers. El van situar a l'antiga casa del batlle de sac o governador i va ser inaugurat l'1 de setembre de 1935, esdevenint el primer museu d'art contemporani de l'Estat espanyol.

Van venir els anys difícils de la postguerra. L'any 1950, la filmació de la pel·lícula “Pandora i l'holandès errant”, va significar un gran impacte positiu en l'economia local, perquè va donar a conèixer Tossa al món, suposant la major promoció de Tossa de tota la història, que va donar pas a una indústria turística que s'ha mantingut fins l'actualitat.

La cuina de Tossa és un altre aspecte destacable de la població. El peix i el marisc frescs són indubtablement els productes estrella de la seva gastronomia, però també inclou una important presència de verdures, llegums, carns i fruites, sovint cuinats en cassola sobre la base d'uns sofregits elaborats amb paciència, i amb el toc final del gust proporcionat per les picades tan característiques de la zona.

Tossa de Mar celebra tres campanyes gastronòmiques anuals, on compta amb la participació dels restaurants del municipi: La Cuina Tradicional Tossenca, que se celebra durant tot l'any, els Fideus a la Cassola, al mes de juny, i la Cuina del Cim i tomba, durant el mes de setembre.