La Vall de Boí

La Vall de Boí limita pel nord amb Naut Aran, pel nord-est amb Espot, per l'est amb Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, pel sud amb El Pont de Suert, i per l'oest amb Vilaller.

Dins la Vall de Boí hi trobem el Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici declarat parc nacional l'any 1955. Dins del parc podem observar alguns elements de fauna i flora característics de l'alta muntanya.

L'aigua sempre ha tingut un paper molt important a la Vall. A les seves serralades hi ha una gran quantitat de llacs d'origen glacial que donen vida al riu Noguera de Tor. Al llarg del riu hi podem trobar la majoria dels pobles que formen la Vall. El riu ha estat clau en el desenvolupament de la zona i en són bona mostra les nombroses preses, canals i centrals hidroelèctriques que hi trobem a tota la Vall de Boí. A la Vall l'aigua també aflora per fonts amb propietats mineromedicinals, en trobem un gran nombre al balneari de Caldes de Boí, amb més de 130 anys d'història.

Durant l'hivern, a la Vall de Boí també s'hi pot practicar l'esquí a Boí-Taüll Resort, l'estació amb la cota més alta de totes les situades al Pirineus.

L'art romànic sempre ha estat ben notori a Catalunya i és a la Vall de Boí on en trobem les mostres més rellevants, sent una de les col·leccions d'art romànic més importants d'Europa. L'any 2000 la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt de nou esglésies romàniques de la Vall: l'Assumpció del Coll, Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, l'església de la Nativitat de Durró, Sant Quirc de Durró, Santa Eulàlia d'Erill la Vall i Santa Maria de Cardet. Molts dels retaules i altres objectes d'art d'aquestes esglésies es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

La Vall de Boí té una extensió de 220 quilòmetres quadrats i és el quart municipi més gran de Catalunya. Dispersos per les seves Valls hi ha els següents nuclis urbans que composen el municipi i la col·lecció d'art romànic esmentada.

Barruera

És el poble central de la Vall, amb poc més de 200 habitants, i que donava nom al municipi fins l'any 1996, quan va passar-se a dir Vall de Boí. És en aquest poble on hi ha situat l'ajuntament de la Vall de Boí. A més hi trobem l'església de Sant Feliu, d'estil romànic i l'ermita de Sant Salvador, també d'estil romànic.

Coll

Situat a la part dreta del riu Noguera de Tor, hi trobem el poble de Coll, amb una cinquantena d'habitants. Podem visitar-hi l'església de l'Assumpció, d'estil romànic.

Saraís

Saraís està format per un conjunt de cases particulars. Hi trobem l'església dedicada a Sant Llorenç, romànica i en molt mal estat de conservació.

Cardet

El petit nucli de Cardet es troba a la part dreta de la Noguera de Tor, penjat sobre unes penyes a 1193 metres, des d'on es contemplen unes fantàstiques panoràmiques de tota la Vall de Boi. Hi trobem l'església de Santa Maria, romànica (segles XI i XII).

Durró

El poble de Durró conserva el seu estil medieval amb cases de pedra i carrerons estrets. A l'entrada del poble podem contemplar la Nativitat de la Mare de Déu , d'estil romànic i amb un campanar massís de planta quadrada i un porxo de grans arcs. A prop de Durró també hi trobem l'ermita de Sant Quirc, des d'on es pot contemplar el poble i la Vall.

Erill la Vall

Situat sota el Pic d'Erill (2.627m) cal destacar-ne l'església de Santa Eulàlia, amb el campanar romànic més alt de tota la Vall, està formada d'una sola nau amb un absis circular.

Boí

Tradicionalment ha estat el poble més important de la Vall de Boí, i hi podem visitar el pont medieval sobre el riu de Sant Martí i l'església romànica de Sant Joan la més antiga de tota la Vall (segles XI i XII) i que conté la reproducció d' antics murals romànics de gran interès.

Taüll

Taüll està situat al fons de la Vall de Boí, i s'hi pot veure l'església de Santa Maria i l'església de Sant Climent, sota l'absis del la qual hi ha una reproducció del famós pantocràtor, l'original està al museu del MNAC.