Ullà

En els seus inicis, Ullà era un petit municipi de població dedicada fonamentalment a l'agricultura. Darrerament, però, la seva proximitat a Torroella de Montgrí n'ha fet créixer el nombre d'habitants i ha transformat les seves característiques. El terme municipal s'enfila fins a la carena de la muntanya d'Ullà, que li fa de límit i que, en el seu punt més elevat, arriba a tres-cents metres d'alçària.

Als amants de la història els agradarà saber que al poble d'Ullà havia existit una comunitat de monjos agustins, en un cenobi situat a la vora del Ter del qual avui dia pràcticament no en queden restes. Una antiga crònica explica que, a l'estiu de l'any 1178, la comunitat fou víctima d'un atac de pirates sarraïns provinents de Mallorca que havien desembarcat a la costa propera a Ullà.

L'actual església parroquial de Santa Maria d'Ullà es va construir a finals del segle XVIII i va ser beneïda l'any 1804. Aquell mateix any s'hi traslladà la imatge de la Verge de la Fossa, del segle XII, una talla de fusta policromada de gran interès i valor que mereix una visita. L'església es troba situada en un lloc molt dominant, d'esquenes al Montgrí i oberta a la plana. Els aficionats a l'arqueologia tenen a Ullà un punt de referència important: es tracta del jaciment conegut pel nom de Cau del Duc, una cova de la muntanya d'Ullà situada en un punt proper a la carena des de la qual es pot gaudir d'una perspectiva magnífica sobre tota la plana del Ter.