Sant Mateu de Bages

Sant Mateu de Bages és un municipi situat al Nord-Oest de la Comarca del Bages, per l'Oest limita amb la serra de Pinós i l'altiplà segarrenc de la Molsosa (comarques de l'Anoia i el Solsonès) al Nord amb la Serra de les Garrigues, a migdia amb la Vall de Fonollosa i a llevant amb la depressió del Cardener.

A l'any 1840, l'agrupació de diversos nuclis donà lloc al municipi de Sant Mateu de Bages, que amb 102,9 Km.2, és el més gran de la província de Barcelona, i esta format per cinc pobles, Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu i Valls de Torroella. També es podria afegir que el terme actual comprèn les antigues quadres de Meià i Claret de Cavallers.

La meitat de la població viu en masies disseminades per l'extens terme municipal, i l'altre meitat es concentra a Valls de Torroella, antiga colònia tèxtil, l'únic nucli amb característiques urbanes.

El territori és predominantment muntanyós, afaiçonat per diversos planells, estreps i petites valls i drenat per les rieres de Salo, de Coaner i de Fonollosa, afluents totes elles del riu Cardener. Està travessat pel Centre per la Serra de Castelltallat, (altitud aproximada 880m, i una alçada màxima de 936 m. al turó de cal Pons) zona inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural i en la Xarxa Natura 2000, amb una extensió de 4.790,80 Ha. El riu Cardener travessa el sector nord-est del terme. 

Té un patrimoni natural i forestal importantíssim, el més destacat de la comarca, tot i quedà molt afectat com a conseqüència dels incendis de l'any 1994 i 1998. Allà on no hi ha bosc hi predominen els prats de jonça o el fenassar. Els conreus situats a les zones més planes, són de secà i principalment de cereals. Hi ha importants vestigis que fan pensar que la vinya i els oliverars van tenir molta importància en èpoques passades. 

Malgrat que el municipi sigui climàticament inclòs dins un clima mediterrani de muntanya mitjana, caracteritzat per pluviositat escassa i una variació tèrmica acusada, una observació a nivell local permet apreciar una certa disminució en les precipitacions respecte a la part septentrional de la comarca, possiblement a causa de la influència del clima més continental de les comarques veïnes de l'Anoia i la Segarra. Però, en canvi, la seva oscil•lació tèrmica no és tan acusada com la d'altres indrets. Hi ha un veritable hivern, i en aquesta època sovintegen al fons de les conques i de les valls inversions tèrmiques i boires.

El principal sector productiu del municipi és el primari, on el sector ramader cada vegada pren més força amb granges de porcí i avícoles. Pel que fa als conreus, predominen sobretot els herbacis (cereals, principalment ordi, però també lleguminoses i farratge). A partir de l'any 1990, el turisme rural ha pres una important embranzida en el nostre municipi, s'ha convertit en una activitat econòmica complementària pel sector agrari.