Salt

El terme municipal de Salt, amb una extensió de 6,6092 km², és un dels més menuts de les comarques gironines; està situat a l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès i ocupa una de les planes al·luvials més bones i generoses de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament l'element més determinant i significatiu del seu medi natural.

El terme municipal de Salt està a 83,7 m sobre el nivell del mar, segons el testimoni encara viu que podem trobar a l'antiga estació del veïnat, avui convertida en l'Estació Jove, on el “carrilet”, amb el seu aire bonhomiós, enfilava camí cap a Olot.

Els seus límits geogràfics són: pel nord, amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix, i finalment, per l'oest, Bescanó.

La xarxa hidrogràfica, la configura bàsicament el riu Ter, que travessa el municipi d'oest a est i serveix de límit dels termes municipals de Salt amb Sant Gregori i Girona, i estableix la frontera nord del municipi.

A més del riu Ter, la xarxa d'aigües superficials presenta altres elements: d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries, que són la Maçana, el Marroc i el Rera Mus, que fineixen directament i indirecta al riu Ter i, de l'altra, els regadius artificials que pengen de la séquia Monar, que alhora connecta directament amb el riu Ter. Tots ells permeten regar la zona compresa entre el riu i la sèquia. Tret d'aquest petit espai agrícola, delimitat pel riu i la séquia, Salt és una gran àrea urbanitzada com a resultat d'un procés que tingué el seu moment més punyent durant la dècada dels setanta i vuitanta del segle XX.