Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès és una petita població de més de 2.500 habitants situada al nord-est de la Depressió Central Catalana, al Lluçanès. Capital de la comarca del Lluçanès, ocupa un territori de 13.29 km2.

El primer document escrit on es fa referència a Prats de Lluçanès data de l'any 905 i és l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà.

Des de principis del segle XI i fins ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava constituint cap nucli urbà, sinó per conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament de les batllies de Torroella i del Soler de N'Hug. La primera església de Sant Vicenç, el patró pradenc, no apareix documentada amb categoria parroquial fins l'any 1063, i és al seu voltant on tingué lloc el naixement de la població de Prats.

L'any 1611 es constitueix la sotsvegueria del Lluçanès que va durar fins el 1716 i es creà el Consell de Jurats del Lluçanès. L'any 1681 Carles II atorga a Prats de Lluçanès el títol de Lleial Vila. El 5 de febrer del 1714, en l'última etapa de la Guerra de Successió, la vila va ser cremada per les tropes del borbó Felip V, comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, data i fets que encara es recorden cada any tocant les campanes per la Diada de Santa Àgata.

Després de les guerres carlines, que van començar a Prats de Lluçanès amb la revolta de Galceran, el poble va viure una etapa de fort progrés cultural i va continuar amb la millora general empresa anys abans. El 1879 es va construir el centre catòlic,  es va seguir amb l'edificació del Santuari de Lourdes el 1881. També aquest any, el 1881, es va acabar el campanar de l'església parroquial i es va construir el cementiri actual. Dues dècades més tard, el 1905, arribaren a la població les Germanes Josefines per fer-se càrrec de l'Hospital i es va iniciar la urbanització del passeig. El 1907 es va inaugurar un nou convent per les Dominiques.

Prats de Lluçanès ha esdevingut la capital indiscutible de la contrada lluçanesa, de la qual constitueix la població més important i dinàmica. La vila, que en el transcurs de la seva història ha sofert grans destrosses a causa de pestes i guerres, fou reconstruïda, quasi en la seva totalitat, a principis del segle XVIII. D'abans d'aquesta època es conserven algunes cases amb portals adovellats en forma d'arc de mig punt com a Cal Bernat. Però la majoria de cases més antigues van ser fetes entre els anys 1720 i 1770. En els carrers més antics de la vila es poden veure les llindes gravades de les cases, així com alguns finestrals de pedra i balcons força interessants.

Com a barris de més tradició, podem destacar l'antic carrer de la Bonasort, abans dels Llims, amb la capella que li dóna nom, al voltant de la qual es configurà el primer nucli de la població; la plaça Vella, escenari de moltes tradicions i costums de la vila; la zona de les Tres Fonts i del Torrent conegut popularment com el Safareig, la plaça Nova i la plaça de l'església. D'entre els indrets més moderns, sobresurten els barris de la plaça de Catalunya, de la Bassa dels Bous, la plaça dels Països Catalans i sobretot, el Passeig del Lluçanès.

La vila conserva bona part de les torres d'estiueig edificades a la primera meitat de segle. Al carrer Major, a la plaça Nova i al carrer de la Bonasort resten remarcables edificis de pedra. De totes les cases més notables de Prats, Cal Camps sobresurt d'una manera especial pel fet que s'hi hostatjaren els personatges més il·lustres de tota una època.

Prats conserva edificis de l'època modernista i noucentista. Entre els més interessants podem destacar l'escorxador municipal, que conserva un magnífic vitrall i l'antiga fàbrica de Cal Casals, l'actual seu de Correus, i el cementiri municipal que conserva elements modernistes, entre d'altres. Una altra de les edificacions més interessants de la vila, ara ja desapareguda, fou la glorieta de Cal Duran.

L'àrea que ocupa el municipi de Prats es va estructurar en l'època posterior a la repoblació de Catalunya, al voltant d'unes unitats territorials o masos, els noms dels quals han perdurat fins els nostres dies. Cal destacar els masos d'El Marçal i El Clot del Vilar, el de Plangiverc, El Molí del Cingle, El Soler de N'Hug del 1176, la masia i el molí de Galobardes, La Farinera, Font Calenta, Serra-seca o La Pedragosa del 1392. Al barri del Raval, hi ha Les Vinyes, La Roca del Feliu, Cal Guerxo, Puigvistós i Cal Magí. També destaquen La Vila de Llanars del 1167, La Caseta, El Coll-lliscador i Cal Butxaca. A la part nord del poble hi trobem les grans masies de Cal Dama i El Grau del 1174. A la part sud del municipi hi ha Sorribes del 1434, La Casanova dels Riambau i la gran pairalia de Santa Llúcia.

D'altra banda, el municipi té una gran quantitat de fonts. Sortint del poble, darrera el carrer de la Roca d'En Bras hi trobem la Font del Ti i la Font del Xambó, en un paratge idoni per relaxar-se. A pocs minuts també hi ha l'abundosa Font de la Vila, d'aigües molt bones. A la carretera de Navàs hi ha la Font de la Coromina. A la mateixa carretera, en creuar el Rec del Soler, uns cent metres més avall del pont, hi ha un saltant d'aigua que forma un gorg. Dins la balma que fa la roca, hi cau un goteig d'aigua puríssima i cristal·lina que forma un bassal; és un paratge pintoresc i agradable, dins el qual hi ha la Font del Clotet. Carretera avall, trobem el Rec de les Alforges, d'on surten la Font de la Cugulada, la de les Alforges i la de l'Horta de la Coma del Forn. A la carretera de Sant Feliu Sasserra hi ha la Font Freda i la Font Calenta, més avall la de la Farinera. Del rec de Prats en brollen Les Tres Fonts. Pel cantó del santuari de Lurdes hi trobem la Font de la Residència i la de la Bernadeta. En direcció a la zona esportiva hi ha la Font Guillera i la del Marçal. A un quilòmetre del poble brolla la coneguda Font de les Coves, lloc molt pintoresc per la quantitat de balmes que forma la roca.

Oficina de turisme de Prats de Lluçanès