El Vesper de La Gloriosa

Història

El Vesper de La Gloriosa

El Penedès es convertí, durant la Guerra Civil, en el centre de les operacions de l'aviació republicana, la Gloriosa, ja que s'establiren en aquest territori quatre aeròdroms degut a la pèrdua dels que tenien a l'Aragó i de l'avançament de les tropes franquistes cap a la província de Lleida. Alhora el Penedès esdevingué, a partir d'aquell moment, un dels objectius principals i punt de mira dels bombardejos de l'altre bàndol.

Aquests quatre aeròdroms, situats a Santa Oliva, els Monjos, Sabanell (Font-rubí) i els Pacs i que passarien a ser coneguts com el Vesper de la Gloriosa, van ser crucials durant les accions de l'Ebre i el Segre que es van desenvolupar entre l'abril i el maig de l'any 1938, durant la Batalla de l'Ebre i durant l'ofensiva de Seròs i  la campanya de Catalunya, fins al gener de 1939 que foren abandonats pels republicans enfront de l'ofensiva franquista.

El Consell Comarcal de l'Alt Penedès, juntament amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Penedesencs, el Vinseum i la Subdirecció General de Memòria i Pau de la Generalitat van senyalitzar la ruta dedicada a l'aviació republicana al Penedès i que transcorre per les restes dels quatre aeròdroms: refugis, casernes, casetes de comandament...

La ruta es proposa iniciar-la al camp d'aviació de Sabanell, seguir per Pacs i els Monjos fins a arribar a l'aeròdrom de Santa Oliva.

Significat del Vesper de la Gloriosa

El Vesper de La Gloriosa (Placa El Vesper De La Gloriosa)La concentració de quatre aeròdroms en un territori, més aviat, petit i en una distància propera, en un radi de 10 km, generà que aquests es coneguessin com el Vesper de la Gloriosa. El motiu d'aquest nom es devia a que el soroll de les avions que s'enlairaven i aterraven en aquests aeròdroms recordaven a un eixam de vespes. Que aquest vesper s'acompanyés de la Gloriosa és perquè era el nom amb el qual es coneixia la munió d'avions republicanes.

El Penedès, epicentre de l'aviació republicana

El Vesper de La Gloriosa (Aviacio Republicana Vesper De La Gloriosa)Des de finals de l'any 1937 i fins a principis del 1939 el Penedès es convertí en el centre neuràlgic de l'aviació republicana amb la construcció de quatre aeròdroms que van ser ocupats per algunes esquadrilles de caça de primera línia del Grup 26 xatos i Grup 21 Mosques. El primer que es construí, amb l'ajuda de la mà d'obra local, va ser el dels Monjos a l'Alt Penedès, seguit pel de Santa Oliva al Baix Penedès. El tercer i el quart camp d'aviació, a l'Alt Penedès, van ser els de Sabanell i Pacs.

La ubicació dels aeròdroms al Penedès comportà que el territori patís diferents bombardejos franquistes. De fet, es va convertir en una de les comarques catalanes amb un major nombre de bombardejos, en total 300, que ocasionarien fins a 200 morts. Per aquest motiu, als quatres terrenys d'aviació i als municipis propis es van construir diversos i múltiples refugis, alguns dels quals s'han recuperat.

L'aeròdrom de Sabanell i Pacs

El Vesper de La Gloriosa (Aerodrom Sabanell Cal Nadal Cal Raspall)La ruta del Vesper de la Gloriosa es proposa iniciar-la a Lavern (Subirats), municipi que va acollir a la masia de Cal Maristany l'escola de pilots republicans i que era una de les dues que hi hagué a Catalunya durant la Guerra Civil.

Es continua pels terrenys de l'aeròdrom republicà de Sabanell, o conegut també com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles, situat a les terres agrícoles de Cal Nadal Cal Raspall, entre altres, les quals se'ls hi van retornar als seus propietaris a l'agost de 1939 i on hi plantaren, novament, horta, vinya i cereals. Aquest camp va ser característic per la seva funció com a zona d'entrenament dels pilots.

El Vesper de La Gloriosa (Refugi Antiaeri Aerodrom Sabanell Vesper Gloriosa)Proper al camp i de la caseta del comandament, s'hi construí un refugi amb capacitat fins a 120 persones i altres d'elementals al perímetre del camp. Avui encara es conserven les restes d'alguns d'aquests, entre les que hi destaquen les restes del refugi més gran situat a prop de la casa del comandament.

La ruta continua cap a Can Mayol. Aquesta masia és protagonista perquè va acollir el refugi més gran del camp de l'aeròdrom de Pacs - Vilobí que es va construir entre els mesos de maig i juny de l'any 1938 i que es caracteritza per disposar d'una única pista en forma rectangular.

A Can Mayol s'hi podia refugiar fins a 120 persones. A aquest s'hi accedia pel seu interior a través de dues boques per les quals es descendien uns vuit metres. També, a l'entorn d'aquesta masia es situaven els elements del parc mòbil: cotxes, camions cisterna, ambulància...i un espai d'alarma i avís aprofitant la campana de l'església de Sant Genís de Pacs.

El camp d'aviació els Monjos

El Vesper de La Gloriosa (Parc Memoria Refugi Del Serral Els Monjos Vesper Gloriosa)La ruta continua cap al refugi del Serral, situat al camp d'aviació dels Monjos, a l'actual Parc de la Memòria del Serral.  

El camp d'aviació dels Monjos, construït al bell mig de camps de vinyes i cereals, comptava amb tres pistes d'entre 800 i 1.300 metres, una caseta de comandament, intendència i taller de reparacions, un cos de guàrdia (Mas Granell) i refugis. A més de diverses rases situades a l'entorn del perímetre del camp.

Avui dia es poden visitar, a través de visites guiades organitzades per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, tres refugis que han estat recuperats. Un és el refugi de Serral que  acull el Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) i on s'ofereix una visió del paper que ocupà l'aviació republicana durant la Guerra Civil. Els altres refugis són el gran de Margaridoia i el elemental de Cal Rubió. A més, la visita a aquests espais es pot complementar amb la presó de pilots franquistes al castell de Penyafort i que el mateix itinerari indica.

Els terrenys de Santa Oliva

El darrer espai a visitar és l'aeròdrom de Santa Oliva. Caracteritzat per les seves dimensions i capacitat, aquest va ser un dels més importants, el qual començà a funcionar a partir de l'abril de 1938.

El Vesper de La Gloriosa (Caseta Pilots Santa Oliva Vesper Gloriosa)Aquest comptava amb dues pistes de més de 1.000 metres i diversos elements constructius, com un gran refugi per a 180 persones, una caseta per a l'oficial o oficials, una caseta per al cos de guàrdia i altres refugis dispersos al perímetre del camp. Actualment d'aquests refugis se'n conserven tres.

Algunes masies i construccions properes també van ser ocupades per a desenvolupar-hi determinades funcions. Com, per exemple, Cal Pau va ser la residència dels soldats i el palau de Sabartés era la residència dels oficials. També, l'església de la mare de Déu del Remei va acollir el taller, a la rectoria de Santa Oliva s'hi van instal·lar les oficines i a l'església de Sant Jaume dels Domenys es realitzaven les reparacions i manteniment de tot el material aeri.

L'itinerari de la Ruta dels Vespers de la Gloriosa finalitza a l'estació de ferrocarrils de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell) on es troba una infraestructura que va ser bombardejada un centenar de vegades per l'exèrcit franquista amb la finalitat d'aturar les connexions ferroviàries del moment.

Altres camins de la memòria

El Vesper de La Gloriosa (Espais Memoria Historica Penedes Vesper Gloriosa)La Ruta del Vesper de la Gloriosa forma part dels itineraris de la memòria democràtica del Penedès juntament amb la Ruta de Defensa de la Costa i la Ruta del Front. Totes elles tenen per objectiu posar en valor un patrimoni que dóna peu a la reflexió i que fomenta la cultura de la pau.

Aquestes tres rutes formen part de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya i són complementàries entre elles i, en algunes ocasions, coincideixen i comparteixen alguns punts i espais. Per exemple, Santa Margarida i els Monjos configura la Ruta dels Vespers de la Gloriosa i també forma part de la Ruta del Front.

La Ruta de Defensa de la Costa, promoguda pel Consell Comarcal del Garraf, transcorre per búnquers i antics punts de defensa que es construïren per tal de fortificar el territori a arrel del creuer franquista que bombardejà el municipi de Roses mentre que la Ruta del Front, impulsada pel Consell Comarcal del Baix Penedès, fa al·lusió a l'estada del front guerra que estigué entre tres i quatre dies al territori del Penedès prèviament a que caigués la ciutat de Barcelona.

Mostrar mapa de rutes