Ruta dels búnquers de Coll de Pal

Sortim del Coll de Pal (2.106 m), un pas d'alta muntanya impressionant que ja d'entrada ens regala una panoràmica espectacular. Durant la ruta, en dies clars, es pot veu gairebé mitja Catalunya: el Pedraforca retallat amb la seva inconfusible silueta, la muralla blanca de la serra del Cadí, el Moixeró, el massís del Puigllançada i, si ens hi fixem bé cap al sud, podrem verure la serralada de Montserrat i, fins i tot, el turó de Collserola dominant l'horitzó barceloní. Només per les vistes ja paga la pena venir fins aquí.

Els búnquers es van construir durant els anys 1950 pel Regimiento de Zapadores de Fortaleza número 1 de l'exèrcit espanyol, i forman part del centre de resistència 50 de Coll de Pal. Mai no es van arribar a utilitzar, i algun d'ells ni tan sols es va acabar.

Des del punt de partida ens anirem acostant, un rere l'altre, als sis búnquers que formen aquesta ruta. Cada parada és una sorpresa, una finestra oberta tant al paisatge com a la història.

Búnquer de Refugi de personal (4)

El primer punt de visita és el refugi de tropa, un dels més singulars de tot el conjunt. No és un bunquer de tir sinó un espai excavat en forma de galeria, amb tres entrades. A l'interior s'hi havia projectat una sala amb bancs de fusta per descansar, estants per emmagatzemar menjar i material, i un espai per a la tropa de reserva. La idea era poder protegir els soldats de les inclemències i de possibles bombardejos.

El projecte inicial preveia una profunditat d'uns 3,5 metres, però l'obra es va quedar a mig fer i mai no es va habilitar del tot. Únicament podem observar les tres entrades però no hi podem entrar. Tot i això és fàcil imaginar com hauria estat la vida en aquelles estances: foscor, humitat i espera.

Des d'aquest punt, les vistes són àmplies cap al Moixeró i els prats de la Cerdanya.

Búnquer De comandament (1)

Continuem fins al búnquer de comandament, situat en un lloc estratègic que domina tot el coll. Era la peça clau del conjunt, ja que aquí s'hi hauria instal·lat la direcció del centre de resistència. L'estructura disposa d'una sala d'observació amb dues espitlleres en ventall, que permetien controlar els accessos i coordinar la resta de posicions.

Al costat hi havia una estança de repòs, connectada per passadís, on es podien refugiar els comandaments i descansar en períodes de guàrdia. A diferència dels nius de metralladora, aquí no hi ha espai per a armes pesants, sinó per a vigilància i planificació.

És un punt magnífic per entendre la disposició general dels búnquers i també per aturar-se a contemplar el paisatge: el Cadí al nord, el Pedraforca cap al sud-oest i, a l'horitzó, el Montserrat que sobresurt entre les boires del pla.

Búnquer De metralladora (2)

Després arribem al búnquer 2, un dels nius de metralladora més típics del conjunt. Té planta quadrada d'uns 2 × 2 metres i una alçada de gairebé 2 metres. A dins hi ha la banqueta de formigó on s'asseia el tirador i les cavitats als murs per encabir caixes de munició. L'espitllera, orientada cap al coll, oferia una vista panoràmica parcial, ideal per controlar l'accés.

Aquest búnquer estava pensat per allotjar metralladores com les Alfa 44 o les antigues Hotchkiss 1914, armes pesants i fiables que havien de batre el terreny amb foc sostingut. La seva posició responia a la lògica militar: vigilar i cobrir els passos naturals de muntanya.

Búnquer 3 De metralladora (3)

A escassos 40 metres del búnquer 2 hi trobem el búnquer 3, gairebé idèntic en estructura i funció. Els dos nius treballaven plegats, creuant els seus camps de tir per protegir el coll. També aquí trobem l'espitllera, la banqueta i els espais per a munició.

Avui, aquests espais silenciosos serveixen de miradors privilegiats. Actualment, no es pot entrar al búnquer, ja que una pedra bloqueja l'entrada.

Búnquer De metralladora (Puigllançada) (5)

Creuem ara cap al vessant del Puigllançada, on el terreny és més obert i els búnquers ja es poden intuir de lluny. El búnquer 5 és un altre niu de metralladora, amb la mateixa tipologia: planta compacta, banqueta i espitllera.

Estava situat de manera que controlés tota la pala de la muntanya i els possibles accessos des de llevant. Igual que la resta, mai no va ser armat, però la seva col·locació ens mostra clarament la idea de defensar el coll com a punt estratègic.

Búnquer De metralladora (Puigllançada) (5)

Uns metres més enllà, trobem el búnquer 6, germà del 5, situat estratègicament per cobrir un altre sector. Entre tots dos feien impossible travessar la zona sense quedar al descobert. Avui, però, és un lloc ideal per aturar-se, respirar profundament i gaudir d'un panorama immens. 

Amb aquests sis búnquers visitats, tanquem la nostra ruta i tornem cap al punt de partida. La ruta pot fer-se en l'ordre que més convingui, però sigui com sigui, sempre acaba essent un recorregut ple de descobertes: d'arquitectura militar, de paisatge i d'història.

És una sortida exigent, amb pujades constants i força desnivell, però cada esforç es veu recompensat amb miradors naturals que abracen tot el Pirineu i bona part del Prepirineu. Una experiència que combina natura, memòria i aventura, al cor del Berguedà.