Recorregut pels Refugis de l'Aeròdrom de Santa Eugènia de Berga

Aquesta antiga base aèria de la Guerra Civil actualment ofereix una ruta de senderisme de 9 km que travessa els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga.

El recorregut comença al castell de Sala d'Heures, que en el passat va ser la residència del Govern de la República durant la Guerra Civil. En iniciar el trajecte, els visitants tenen l'oportunitat de contemplar diversos refugis i estructures relacionades amb l'aviació, com un magatzem de munició i un hangar. A més, des de l'aeròdrom es gaudeix d'una impressionant vista panoràmica de la regió.

La ruta de l'aeròdrom Vilatorta està formada pels vestigis de l'antic camp d'aviació, amb un total de 13 refugis, un hangar i un polvorí. 

La ruta es pot realitzar a peu i té una durada aproximada de 2 hores i 40 minuts. Constitueix una oportunitat única per descobrir la rica història de la zona i alhora gaudir d'un paisatge espectacular. L'Aeròdrom Vilatorta és un lloc idoni per als amants de la història i la natura, i esdevé una visita imprescindible per a tots aquells que explorin Santa Eugènia de Berga. També es pot fer la ruta en bicicleta i el temps previst per fer-lo, és d'1 hora i 30 minuts a ritme molt suau.

Es tracta d'un recorregut planer, ben indicat i fàcil per fer en família. Els refugis estan ben senyalitzats i alguns d'ells son accessibles. L'entorn és ombrívol i agradable de visitar.

Hangar de la Carrera

Hangar rectangular amb unes dimensions de 23,1 metres d'ample i 50 de llarg. Va ser edificat utilitzant 15 pilars de formigó en cada costat, els quals sostenien una estructura d'acer, i posteriorment es va cobrir amb una lona de color verd que formava un sostre semicircular. A l'interior de l'hangar s'instal·laven els bombarders Tupolev SB-2 Ratiusta, d'origen rus, coneguts com a Martin Bomber o Sofia pels partidaris del règim franquista.

Refugi del camp

Cada aeròdrom disposava d'un refugi de camp, el qual comptava amb característiques antiaèries i es feia servir per desplaçar-se de manera segura des del comendament fins a la pista d'aterratge. En aquest cas concret, el refugi tenia una altra funció: se situava des de la casa del Llopart, la qual servia com a seu de l'aviació, fins al torrent del mateix nom. Just a l'altra banda del torrent es trobava el polvorí, on s'emmagatzemaven les bombes dels bombarders.

Caseta d'aguait

Una caseta ubicada a l'antic camí de Calldetenes a Vilalleons, construïda íntegrament amb pedra i coberta per dues grans lloses. A l'entrada es troba gravat l'any 1728. Les finestres de la construcció són estretes i allargades, i degut a la seva ubicació es podria haver utilitzat com a caseta de vigilància o de control.

El polvorí

Excavat en el sòl de sauló, el polvorí està completament construït amb formigó. Compta amb una galeria central de 22 metres de longitud i quatre galeries laterals, dues a l'esquerra i dues a la dreta, amb una longitud de 10,5 metres cada una. Les galeries tenen una amplada d'1,50 metres i una alçada de 2 metres, amb un sostre de mitja volta. A l'interior s'emmagatzemaven les bombes que portaven els bombarders que es guardaven als hangars de la Carrera i del Casal.

Refugis elementals

Prop del voltant de l'aeròdrom de Vilatorta es van construir tretze refugis bàsics, així com un altre que va ser excavat a la roca. Aquests refugis se situaven estratègicament i tenien la funció de petites casetes per a la vigilància militar. La densitat del bosc de roures permetia mantenir els avions amagats i sota control dels soldats republicans que els custodiaven.

Els refugis estan construïts amb blocs de maó sòlid i tots tenen les mateixes dimensions: dues entrades d'aproximadament 60 centímetres d'ample i un passadís transversal de 7 metres de longitud, amb una amplada de 80 centímetres i una alçada de 190 centímetres, amb un sostre de mitja volta. La longitud de les entrades varia en funció del desnivell del terreny.