Passejada fins al pou de gel d'Argençola

Natura / A peu

Compartir
Passejada fins al pou de gel d'Argençola

És un itinerari curt i fàcil, circular, que proposem començar des del poble d'Argençola. En un moment o altra, abans de marxar, us recomanem que pugeu dalt el castell i la plaça de l'església de Sant Llorenç, privilegiada talaia de l'Alta Anoia.

L'itinerari d'anada i de tornada és carener i, per tant, amb àmplies vistes que van de la Serralada Prelitoral fins als Pirineus. De la mateixa manera, es veuen els pobles del voltant que, com Argençola, coronen els turons propers, encimbellats sota la protecció del castell.

Viurem de prop el paisatge agrícola d'aquesta part de la comarca, on el seu relleu ondulat l'obliga a una alternança amb el bosc formant un atractiu mosaic agroforestal. Així, doncs, els camps de conreus de secà sovint afeixats amb alts marges dibuixen boniques formes entre les clapes de bosc de les parts menys favorables.

Anirem veient masos, molts també dalt els careners, que ens recorden qui és el responsable del manteniment d'aquest paisatge. Alguns, abandonats; altres, en actiu amb noves propostes per revitalitzar el turisme de proximitat a la comarca.

Passat cal Rabasser i amb vista a cal Jepet i can Serrats, a l'altre costat de la vall, baixem fins a la llera del torrent dels Verdaguers, entre camps d'ordi i retalls d'una pineda solella amb aromàtiques que ens acompanyen pel camí.

Entrar a la llera del torrent, sota àlbers i aurons, ens fa sentir la frescor d'aquests fondals i adonar-nos del canvi de vegetació entre els solells i els obacs. És per aquest motiu que tot seguit toparem amb el pou de gel. Antics reservoris i dispensadors de fred segles enrere.

Pujarem de nou, ara travessant una altra pineda obaga on les aromàtiques han quasi desaparegut deixant el seu lloc a altres arbusts de més port. Sortirem dalt el camí carener de Clarianadavant els masos de cal Jepet i can Serrats, on podem conèixer de més a prop el ramat d'ovelles de can Serrats. Els bonics roures entre els dos masos ens donen una pista de quin podia ser el bosc abans que els pins s'escampessin.

Tornem pel camí carener direcció Argençola, gaudint de nou de les vistes ara en direcció a Santa Coloma de Queralt (ponent), a la propera comarca veïna de la Conca de Barberà. Passarem pel costat d'un turonet, a sobre de cal Macari, on s'han trobat unes sepultures de lloses i, després, per costat de can Sebastià, que conserva un forn, avui tapiat, integrat a la masia de 1916. Fàcilment, d'aquí dalt la carena, podem veure algun rapinyaire típic d'aquests ambients oberts com el xoriguer o l'aligot, aturats en pals o fils o bé voleiant resseguint els camps cercant aliment. Passant pel costat de les últimes cases abans d'arribar al cotxe, us podeu fixar en els nius d'oreneta cua blanca que hi ha sota la cornisa d'una d'elles.

Què veurem durant la ruta?

Pou de gel

r162-pou-de-gelNo us acosteu massa al forat! Es pot enfonsar.

L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX, amb un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i acabant a finals del XIX amb l'arribada de les indústries de gel artificial. Fins aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu o el gel.

El gel es feia servir a l'estiu per a la conservació d'aliments, per combatre la febre, com a anestèsic, per a les cremades, per aturar hemorràgies, com a refrescant de begudes i per fabricar gelats. Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel.

Es caracteritza, com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca.

Els masos

Cal Jepet dels Pous es remunta a inicis del segle XVIII, tot i que no és descartable que en aquest indret hi hagués anteriorment una altra edificació, ja que, com el seu propi nom indica, era una zona amb abundants recursos hídrics. 

Un exemple del recurs hídric són aquests bonics roures martinencs, característics dels llocs més frescals i humits. Un d'ells al costat mateix d'un pou. Al davant teniu can Serrats. Té un ramat de gairebé 300 ovelles.

La producció d'oví de qualitat ecològica i saber complementar la gestió del ramat amb activitats d'ecoturisme són un clar exemple de l'adaptació d'aquesta manera de fer als nous temps. El municipi d'Argençola està format per set pobles i la seva població es troba disseminada en cases aïllades. Vet aquí la importància dels masos en aquest territori agrícola. Els pobles, normalment creixien al voltant i sota el castell que coronava el turó.  

Murs i horts

r162-cirers-ArgencolaSom a la llera del torrent dels Verdaguers. Uns 60 m aigües avall, al costat dret, sota unes escales que baixen del camí de l'obaga, hi ha la font dels Verdaguers. El brollador és cobert per una estructura de pedra. Antigament era la font del poble. Nosaltres no l'hem trobada.

L'agradable sensació de frescor ens la proporcionen els àlbers i els aurons negres. Els murs que veieu amb porta inclosa sostenien les feixes més properes al torrent on la gent del poble tenia l'hort. Comença aquí una vegetació molt diferent de les brolles solelles.

És una vegetació més d'estatge montà. A la primavera, març-abril, entre molses i heures, la llum que arriba al sotabosc travessant les capçades nues afavoreix la floració de l'herba fetgera (per la coloració de les seves fulles) de flors blanques (foto), també podria tenir flors liles.  

Flora: Pineda solella

r162-pineda-solellaSom al país del carrascar (al solell) i el roure de fulla petita o valencià (a l'obac). Pas entre l'estatge mediterrani i el montà. La secular activitat humana domesticant el paisatge va fer desaparèixer aquest bosc. Amb el temps, els terrenys menys productius i abandonats s'han anat reforestant per a obtenir nous recursos: fusta i biomassa.

El bosc dominant ara és la pineda secundària (no autòctona) de pi blanc (Pinus halepensis) als solells i de pinassa (Pinus nigra) als obacs. Creixen sobre el sotabosc propi dels alzinars i rouredes que haurien d'ocupar el seu lloc.

Aquí, al solell calcari, trobem una brolla de romaní i timó esquitxada de bonics càdecs com el que teniu al costat del camí (dues ratlles blanques sobre les petites fulles punxants). També s'hi fa el coscoll, la jonça i el llistó com a gramínia dominant.

A ple sol, altres aromàtiques ens acompanyen pel camí: el timó o farigola, la sempreviva borda i l'espernallac de bonics botons de flors.

Flora: el corner

r162-Amelanchier-ovalisAmelanchier ovalis Bonic exemplar just al costat intern del giravolt. Tot el camí que segueix està vorejat pel mateix arbust. Entre la pineda queda algun roure, testimoni de l'antic bosc.

El corner és de la família de les rosàcies com altres arbusts que hem vist: l'arç blanc, el roser silvestre o gavarrera; és típic de terrenys calcaris de la zona mediterrània o de la muntanya mitjana. Aquí ens trobem en un espai de transició entre els dos ambients. De fulla caduca, pren boniques coloracions grogues a finals de la tardor. La medicina tradicional atribueix a la infusió de l'escorça amb bicarbonat sòdic propietats com a hipotensor, diürètic, astringent i antiinflamatori.

A les fulles se'ls atribueix propietats hipotensores i antipirètiques (per baixar la febre). La saba s'utilitza com a diürètic i antireumàtic.  

Paissatge agrari

r162-Els-Plans-de-Macana

Sou davant el paisatge típic de l'Alta Anoia que drena cap a la conca d'Òdena al riu Anoia. Al fons, els contraforts de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Relleu ondulat format per petites carenes, erosionades amb facilitat formant els torrents que baixen a la conca. Els terrenys més planers i aptes s'aprofiten per a conreus de cereals de secà: blat i ordi.

Antigament, les parts més costerudes s'afeixaven amb grans marges de pedra i es conreaven fruiters de secà com els ametllers, olivera i vinya. Això avui ha desaparegut convertint-se tot en cereal, una mica de colza i algunes farratgeres. A les parts més costerudes i de pitjor qualitat agronòmica domina la pineda secundària (no autòctona).

Altres terres poc productives són matollars i erms on la qualitat del sòl, els incendis o la pressió ramadera han fet que no es pugui desenvolupar el bosc. L'alternança de textures vegetals, en harmonia amb la suau topografia forma patrons molt atractius, de línies corbades.

Col·laboració: Ajuntament d'Argençola i Joan Solà (Associació el Trill)

On dormir

Molí Blanc Hotel

Jorba (a 11 Km)

Antic molí paperer que data de l’any 1750, construït  a la vora…

Llegir més...

Casa rural El Clos

Conesa (a 15.8 Km)

La casa rural El Clos, és una casa rural a l'entrada del…

Llegir més...

Allotjaments Mircla

Rocafort de Queralt (a 19.3 Km)

Dos habitatges independents amb capacitat per a 4 persones cadascun, totalment equipats,…

Llegir més...

El Molí de Pontons

Pontons (a 20.8 Km)

El Molí de Pontons Hotel Rural a Barcelona, habitacions romàntiques, amb jacuzzi-spa…

Llegir més...

La Torre del Codina

Tàrrega (a 22.2 Km)

La Torre del Codina es troba al terme del Talladell, municipi de…

Llegir més...

Hotel Ciutat Tàrrega

Tàrrega (a 26.3 Km)

Hotel Ciutat de Tàrrega ofereix unes instal·lacions totalment renovades, amb unes habitacions…

Llegir més...

Hotel Monegal

Sant Llorenç de Morunys (a 27 Km)

El Monegal és un hotel petit, senzill, que es vol mostrar al…

Llegir més...

Abellerol Rural

Ossó de Sió (a 29.2 Km)

La antiga masía data de principis del segle XX i va ser…

Llegir més...

Bodega Miquel Jané

Font-rubí (a 25.5 Km)

Descobreix el món del vi en els nostres cursos complets de viticultura…

Llegir més...

Cal Torrents Xic

Torrelles de Foix (a 25.9 Km)

En el restaurant hi podran trobar la cuina catalana amb plats com…

Llegir més...

Hostal de Pinós

Pinós (a 26.6 Km)

L'Hostal de Pinós està situat al centre geogràfic de Catalunya a 936m…

Llegir més...

Restaurant Cal Mosso

Aiguamúrcia (a 28.9 Km)

Si us agraden els calçots en podeu gaudir en aquest restaurant familiar…

Llegir més...

Què fer

El Trill, Associació cultural del terme d’Argençola

Argençola

És una associació formada per veïns del terme d’Argençola (Anoia), que inclou…

Llegir més...

Barcelona és molt més

Descobreix que Barcelona és molt més! A prop de Barcelona tenim tot…

Llegir més...

Castell dels comtes de Santa Coloma

Santa Coloma de Queralt (a 9 Km)

Una de les construccions més emblemàtiques de la vila de Santa Coloma…

Llegir més...

Anoia Turisme

(a 14.3 Km)

L'Anoia és una de les 41 comarques en què es divideix Catalunya.…

Llegir més...

La Passió de Cervera

Cervera (a 16.4 Km)

La Passió de Cervera és una representació teatral de la vida, la…

Llegir més...

Bodega Miquel Jané

Font-rubí (a 25.5 Km)

Descobreix el món del vi en els nostres cursos complets de viticultura…

Llegir més...

Castell de Ciutadilla

Ciutadilla (a 25.7 Km)

Monument interessantíssim d'una estranya i arrogant bellesa arquitectònica i bressol d'un dels…

Llegir més...

Bodegues Visendra

Aiguamúrcia (a 26.9 Km)

Bodegues Visendra us ofereixen una visita guiada amb degustació de 2 vins…

Llegir més...

Ofertes

Visita a l'antiga botiga de Cal Jaume Punto

Llegir més...

2.00 €

Agenda

Festa Major de Caldes de Montbui

11/10/2018 - 15/10/2018

Llegir més...

Jornades de les Colònies Industrials del Berguedà

12/10/2018 - 17/10/2018

Llegir més...

Mostra Internacional de Jazz i Blues de Cambrils

19/10/2018 ...

Llegir més...

Concert acústic de Coque Malla al Casino Castell de Peralada

19/10/2018

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femTurisme.cat des del teu correu electrònic!