Ulldecona

La primera carta de població d'Ulldecona, s'obté el 3 d'abril  de 1222, per a la vila situada al Castell.

Jaume I va fixar el riu Sénia com a frontera entre el Principat i el Regne de València, passats aquests moments d'inestabilitat  política, Ulldecona es trasllada al pla i s'oficialitza  mitjançant la segona carta de població el 12 d'abril de 1273 i  es forma el nucli originari de l'actual població denominant-se  aleshores ”Sant Lluc d'Ulldecona”.

Ulldecona, Alcanar i la Sénia van ser creats amb la finalitat de ser frontera; però l'estructura d'Ulldecona sembla que està pensada, des d'un principi, per ser més gran i organitzada. El centre històric, emmurallat fins al segle XIX, té la típica forma de ciutat romana, amb dos eixos perpendiculars; el primer, que coincidiria amb l'actual carrer Major, començava al portal de Tortosa (actual ajuntament) i acabava al de València (Plaça de Sales i Ferré). El segon eix, format pels actuals carrers Sant Lluc (del Pes) i Sant Antoni, començava al portal de Morella (o del Pes) i acabava al del Mar (o de l'Abeurador).

El camí de ronda de l'antiga muralla era d'uns 1.100 metres i coincidiria amb els actuals carrers Murada de Dalt i Murada de Baix. Malgrat això, es continua treballant amb la hipòtesi que el nucli original seria més menut que el descrit anteriorment i podria situar-se entre la casa de la Comanda per un costat i els carrers del Pilar i Roger de Llúria (de l'Embut) per l'altre. El plànol més antic que es conserva de la vila és de la guerra del Francés i encara no s'hi observen edificacions extramurs, però és molt probable que el recinte estigués molt ple i que moltes cases allarguessin les parets fins a les muralles.