Sant Celoni

Sant Celoni és un municipi del Vallès Oriental que destaca per la seva privilegiada situació geogràfica.

El municipi, de 64,4 km² d'extensió, consta de dos nuclis urbans, principalment: Sant Celoni, el més poblat (16.359 habitants, el 10-02-2016) i La Batllòria (1.328 habitants, el 10-02-2016), a uns 5 quilòmetres al nord-est. El terme municipal també inclou Vilardell, Sant Martí de Montnegre, Olzinelles i Fuirosos, nuclis de l'àrea del Montnegre que en el passat havien constituït municipis amb diverses fórmules d'agrupació.

A cavall entre les províncies de Barcelona i Girona i molt ben comunicat tant per carretera com per via ferroviària, Sant Celoni ha esdevingut un municipi de referència del Baix Montseny i és una de les principals portes d'entrada al Parc Natural del Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor, espais naturals de gran riquesa i bellesa paisatgística.

Sant Celoni ofereix al visitant un ric patrimoni cultural, natural i gastronòmic i una gran varietat de rutes de natura amb alternatives per a tota mena de públic.

Història

Els primers celonins habitaven en masies disperses agrupades al voltant  de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. Al segle XI els senyors del Montseny van fer construir una capella dedicada a Sant Celoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona.

A l'inici del segle XIII ja hi havia 72 focs o cases, i a mitjans del XIV la població ja s'acostava al miler d'habitants. L'any 1370 els hospitalers aprovaven les ordinacions de bon govern, unes de les primeres a Catalunya, palesant la puixança i bona organització de la vila. El 1405 Sant Celoni passà a ser propietat dels Cabrera, que completaven així els seus dominis en el Montseny.

Durant l'edat mitjana la vila de Sant Celoni estava a les mans dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. La vila fortificada és el que avui coneixem amb el nom de barri de la Força. L'economia de Sant Celoni es regia principalment per l'artesania i el mercat, on tots els pobles de les rodalies trobaven estris i eines necessàries per cultivar la terra. Així ho demostren els oficis existents a la vila: botiguers de teles, mercaders, teixidors, vanovers i flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, adobers, assaonadors, basters, fusters, ferrers, moliners, flequers, carnissers...    

La importància dels teixidors de llana i lli propicià el naixement de la indústria tèxtil a finals del segle XIX i principis del XX, afavorida també per l'arribada del ferrocarril l'any 1860. El relleu a aquesta vitalitat, tradicionalment vinculada al comerç, l'agricultura i la ramaderia, ha estat pres per la considerable implantació industrial, esdevinguda essencialment al llarg del segle XX, erigida els darrers anys com el principal motor de l'economia local, complementat pel dinamisme del sector comercial i la puixança dels serveis.