Montclar

Població de la comarca del Berguedà amb un cens de 121 habitants, Montclar es pot assegurar que com a lloc habitat, ja existia des del final del món romà i l'inici dels temps medievals (vers el segle VI o el segle VII).

A la més alta edat mitjana, entre el segle VII i X, la primera funció del turó de Montclar degué ésser la de fer d'oppidum, de lloc fortificat i de refugi natural de la població que hi havia al voltant i del seu bestiar.

Tot els indicis confirmen que era un poble fortificat, on probablement en època carolíngia es va edificar una església (dedicada a Sant Martí). Fins el segle IX es mantingué en tota la comarca el poblament tradicionalment dispers, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot formes primitives d'habitatge com és el cas de les coves.

A Montclar hi confluïen dues “Strades” o camins Ral. Un camí ral feia l'itinerari Sud-Nord de Cardona a Berga. I l'altre d'est a oest unia les zones del Lluçanès i Baix Berguedà amb el Solsonès.

Els llocs d'interès més destacables són l'Església de la Santa Creu, el Castell de Montclar i l'Església de Sant Sebastià.