Montclar

Una població de la comarca del Berguedà, Montclar es pot assegurar que com a lloc habitat, ja existia des del final del món romà i l'inici dels temps medievals (vers el segle VI o el segle VII).

A la més alta edat mitjana, entre el segle VII i X, la primera funció del turó de Montclar degué ésser la de fer d'oppidum, de lloc fortificat i de refugi natural de la població que hi havia al voltant i del seu bestiar.

Tots els indicis confirmen que era un poble fortificat, on probablement en època carolíngia es va edificar una església (dedicada a Sant Martí). Fins al segle IX es mantingué en tota la comarca el poblament tradicionalment dispers, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot formes primitives d'habitatge com és el cas de les coves.

A Montclar hi confluïen dues "Strades" o camins Ral. Un camí ral feia l'itinerari Sud-Nord de Cardona a Berga. I l'altre d'est a oest unia les zones del Lluçanès i Baix Berguedà amb el Solsonès.

LLOCS D'INTERÈS

• La Bassa: és un element molt singular i diferencial de Montclar. Es tracta d'una superfície circular tancada per un mur d'uns dos metres d'alçada, excepte l'obertura de les escales d'accés que dona a la plaça del poble. La vegetació que ha crescut al seu voltant fan d'aquest indret un espai fresc i molt agradable en els mesos de més calor. Antigament, la bassa s'omplia d'aigua de pluja i de la Font del Rector. Quan la Fira de Reis se celebrava a la plaça del poble en comptes del Pla de les Alzines, la bassa s'utilitzava com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira.
• La Font: situada en un dels extrems de la plaça del poble, la Font consta d'una aixeta i un abeurador de pedra. Es troba adossada a la paret del dipòsit d'aigua, on s'emmagatzemava l'aigua. La font, construïda amb paredat i cantoneres de maó i coberta per una cúpula, segueix l'estil d'altres edificis del municipi. El dipòsit s'omplia amb aigua provinent de la Font dels Racons, propera al nucli (al peu de la carretera que porta cap a l'Espunyola) i servia per al regadiu dels horts del rector, just al costat de l'església.
• Església de Santa Creu de Montclar: les primeres mencions de l'església de Santa Creu de Montclar daten del segle X, en l'acte de consagració del monestir de Sant Llorenç, a prop de Bagà. Molt probablement, va ser l'església del desaparegut Castell de Montclar, datat del segle XIII. 
• El Castell: era la casa senyorial que flanquejava l'entrada al poble. Es tractava d'un castell de reconquesta que aprofitava la seva elevació per fer de guaita i protegir a la població. Durant els segles XIV i XV, el castell va passar per diferents propietaris nobles, senyors, cavallers i fins i tot reis, com Jaume II o Alfons el Magnànim. Més tard, s'hi va edificar una casa i, després de la Guerra de Successió, els propietaris de llavors, els Parcerissa, es van veure obligats a derruir-ne les parts defensives. Actualment, només se'n conserven elements subterranis a la casa de Cal Sastret, que va ser edificada en l'indret on hi havia el Castell de Montclar del segle XVI, allí es va delegar el poder reial administratiu i financer al poble.
• El Portalet i el Camí ral: el Portalet era l'antiga confluència dels dos camins rals que passaven pel bell mig del nucli de Montclar; el de Berga a Solsona i el de Berga a Cardona. Aquí s'hi unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment, hi trobem un portal nou, amb arcs de mig punt dels anys seixanta del segle XX, anteriorment només s'hi podia trobar un pas per sota de la casa.
• El Cementiri: d'origen medieval, tot i que molt possiblement llavors s'estenia al voltant de l'església, el cementiri de Montclar consta d'un recinte amb la Creu del Pedró al centre (segles XVIII-XIX). Aquí s'hi beneïa el terme i es resava entre les diades de la Santa Creu de Maig i la de Setembre, demanant la protecció de les collites. També hi podem trobar un tancament que correspon al costum de separar els cementiris dels nuclis urbans de finals del segle XIX i principis del XX i la porta d'accés de ferro, on s'hi llegeix la peculiar frase "Avui jo demà tu" 1912.
• La Rectoria: la rectoria s'erigeix davant la plaça del poble. Es tracta d'un edifici de finals del segle XVII que consta de tres pisos. De la seva façana en sobresurt un balcó que forma una eixida mirant a la plaça i una altra que forma un porxo en la planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt. Allà hi podem trobar un pou octogonal de pedra.