4 rutes circulars per Graugés, a Avià

Ruta1: Graugés-Avià-Graugés

Distància 6.25 km, temps aproximat 1 hora i 12 minuts.

Ruta 2: Volta als dos llacs

Distància 2.72 km. temps aproximat 33 minuts.

Ruta 3: Recorregut per Graugés

Distància 3.10 km, temps aproximat 37 minuts.

Ruta 4: Graugés-Sant Vicenç d'Obiols-Graugés

Temps aproximat 1 hora i 18 minuts.

Una mica d'història de Graugés

A finals del segle XIX Avià va viure dos ambiciosos intents de modernitzar l'agricultura i la ramaderia a Catalunya. Primer, Josep Blanxart i Grau va engegar un efímer projecte d'explotació agrària a la finca de La Riereta, on va voler posar en marxa uns sistemes d'explotació experimentals molt progressistes.  Però, el principal artífex de la transformació del camp va ser Agustí Rosal i Sala que, juntament amb el seu germà Antoni, va aplicar els seus coneixements d'enginyeria per implantar la primera colònia agrícola del país.

Graugés va augmentar la producció agrícola i ramadera amb mesures més eficients que permetien obtenir més guanys: introducció de noves espècies vegetals i animals, elaboració de productes alimentaris, innovació tecnològica, ús de l'electricitat en l'agricultura i especialització del treball i del territori, que varen ser els pilars de la colònia.

Les grans extensions de terreny agrícola s'explotaven intensivament amb sistema rotatiu perquè els camps no deixessin de donar fruïts, amb plantacions tan diverses com el blat, farratges, hortalisses o arbres fruiters. L'agricultura es complementava amb l'activitat ramadera, que proporcionava l'adob necessari per fertilitzar els camps. Els nombrosos caps de bestiar (ovelles, vaques, porcs i gallines) dotaven la colònia de carn, llet, ous i la matèria primera per elaborar altres productes.

Graugés disposava d'un sistema de regadiu amb estanys, basses i canals construïts pels Rosal per abastir els camps. El gran estany subministrava l'aigua mitjançant un important sistema de canalitzacions i bombes que salvaven els desnivells del terreny. Per això la colònia es va dotar d'energia elèctrica que provenia de la colònia Rosal i que també permetia il·luminar les instal·lacions.

Els edificis estaven distribuïts estratègicament, intercomunicats per camins, carreteres i, fins i tot, una via fèrria, tot construït pels Rosal. La torre de l'amo, l'edifici administratiu, els estables i els magatzems conformaven el centre de la colònia, mentre que els treballadors i les seves famílies s'allotjaven als carrers Vell, del Mig i Nou, disposant d'habitatges i horts particulars. La colònia era autosuficient i hom disposava de serveis bàsics com l'escola, l'església, la botiga, el forn i molí, en un sistema de control paternalista dels colons, inspirat en la doctrina social catòlica.

La colònia de Graugés va estar en funcionament poc més de vint anys i va tenir tant ressò, que va rebre la visita del rei Alfons XIII, que va distingir els germans Rosal amb la Gran Creu del Mèrit Agrícola.

Font: Ajuntament d'Avià