Bellcaire d'Empordà

Bellcaire d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà ubicat a tocar de la comarca veïna de l'Alt Empordà. La seva situació geogràfica es caracteritza, com la majoria de pobles de la plana empordanesa, per estar situar damunt d'un petit turó.

Dalt d'aquest turó hi trobem l'antic palau-castell dels Comtes d'Empúries que data del segle XIII i que servia d'escut i de guaita per a la defensa en l'època medieval. Aleshores, els comtes d'Empúries dominaven les terres dels voltants: Torroella de Montgrí i Albons. Aquest castell fou declarat Monument històrico-nacional per a la Generalitat de Catalunya.

A la zona nord de la població hi havia hagut una llacuna que va ser dessecat a mitjans del segle XVIII, per a poder-la aprofitar com a terra de conreu. Aquest ja és un senyal evident de com serà el futur de la població: agrícola.

Això, les millores en aquest camp i l'arribada d'occitans provinents de França a causa de la persecució religiosa van suposar un augment considerable de la població que ha anat augmentant de manera positiva. Tot i així, Bellcaire d'Empordà no ha deixat mai de ser un poble encantador i petit a la vegada.

És per això, que en aquesta petita població també hi trobem l'església de Sant Joan de Bellcaire que es caracteritza per la diversitat d'èpoques i d'estils en la que va ser construïda: paleocristià, preromànic, romànic i gòtic.

Tot i això, no podem oblidar un dels elements més característics de la població: el Rec del Molí. Actualment, aquesta via hidràulica serveix per abastir als pagesos de la zona en les seves terresde conreu, però antigament s'utilitzava, bàsicament, per a fer moure els molins de la zona i, concretament, el de Bellcaire.