Santuaris al Solsonès

Història

Santuaris al Solsonès

El Solsonès és com descrigué, en el seu moment, Josep Pla: una de les comarques que formen les “terres altes de la Catalunya Central, fredes, exposades als cops de vent dels Pirineus, agrícolament magres i d’una sobrietat admirables” i que destaca per ser un territori poc poblat. 

Tot i comptar amb quinze municipis, la majoria de la població resideix en masies disseminades pel territori. Motiu pel qual el Solsonès es coneix, també, com "la comarca de les mil masies".

Dins de la pròpia comarca, però, s'hi poden distingir realitats diverses que es diferencien entre el sud i el nord d'aquest territori.

El sud es caracteritza per un relleu format amb muntanyes mitjanes i planes agrícoles conegut com unes terres de cereals i bons embotits.

En canvi, el nord del Solsonès, que forma part del Prepirineu, destaca per ser una zona de muntanyes altes i abruptes.

No obstant això, el conjunt de la comarca comparteix el fet d'amagar grans obres artístiques i religioses en racons insòlits que s’alcen al bell mig de Catalunya.

El Solsonès, terra de masies i santuaris

El Solsonès a més de ser una terra de masies compta amb diversos santuaris que destaquen per la seva excepcionalitat, ja sigui per la seva ubicació en paratges únics com pel seu llegat.

Santuaris al Solsonès (la Vall de Lord)Aquests centres, a més de salvaguardar un llegat arquitectònic i artístic important, ens permeten conèixer l'imaginari popular de les llegendes de la contrada i les tradicions de la zona.

En un indret remot i tranquil del costat de ponent del municipi de Riner, envoltat de naturalesa, monjos benedictins fan vida al Santuari del Miracle, un centre religiós únic a Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

A la Vall del Llobregós, al centre geogràfic de Catalunya com indica una rosa dels vents esculpida en pedra, s’alça el Santuari de Pinós a la part septentrional de la serralada amb el mateix nom.

Al nord de la comarca del Solsonès, concretament a la Vall de Lord, en un lloc excepcional dalt la mola de Lord es troba el Santuari de Lord.

A l'antic terme de Terrassola es troba el Santuari de Massarrúbies, d'origen romànic, la història del qual s'emmarca en les llegendes de les talles de mare de déus que no volen ser traslladades del seu lloc originari.

També, el Santuari de Santa Maria del Puig-Aguilar esdevé un altre dels miradors significatius de la comarca, ja que des d'aquest es pot gaudir d'una magnífica panoràmica.

Santuari del Miracle

El Santuari del Miracle destaca per ser un centre religiós construït en diverses etapes distribuïdes en diferents segles, el qual recull mostres arquitectòniques de 500 anys.

Aquest va ser abandonat l'any 1872 fins al 1886 quan fou adquirit per Antoni Freixes i el lliurà a la diòcesi de Solsona.

Santuaris al Solsonès (Santuari del Miracle a Riner)L'origen del Santuari del Miracle és fruit de l'aparició d'aquesta Mare de Déu, l'any 1458, a dos pastors, en Celdoni i en Jaumet, fills d'una masia ubicada a 500 metres al nord de l'església.

La construcció d'aquest parteix de la capella que es construí el 1459 a l'espai original on se'ls hi aparegué la verge als dos germans pastors, la qual s'anà modificant amb el temps, ja que, per exemple, el 1531 s'engrandí i acollí el retaule que s'exposa, avui dia, a la Capella del Santíssim.

Així, a més de ser un recorregut per la història de l'arquitectura també permet conèixer un gran llegat artístic.

A partir de la capella es formà, per ordre d'edificació, un conjunt integrat per un antic alberg i la Casa Gran, el monestir benedictí, les cel·les i la casa d'espiritualitat.

Tant l’església com la Casa Gran i el monestir limiten la plaça del Santuari pel nord, est i oest. Al costat sud, a uns 30 metres, aproximadament, de l’església, hi ha situada la creu commemorativa que recorda el lloc on Celdoni va veure aparèixer la verge.

Actualment, el monestir benedictí està ocupat, des de l'any 1901, per monjos provinents de Montserrat.

També, el santuari acull, de tant en tant, persones, individuals o en grup, que cerquen la pau i la tranquil·litat a través d'un ambient de pregària, de reflexió i de silenci.

Les cel·les són una altra possibilitat d'hostatjar-se al santuari, especialment per aquells que busquen un espai de descans i repòs envoltats de natura.

Santuari de Santa Maria de Pinós

Seguint la ruta cap al poblet d'Ardèvol, passant per Su, s'arriba al Santuari de Pinós, molt a prop de la torre de defensa del municipi.

Santuaris al Solsonès (santuari de Pinos Solsones)Aquest es troba, concretament, al cim de la serralada de Pinós, a més de 900 metres d’altitud, al centre geogràfic de Catalunya. Així ho recorda una rosa dels vents esculpida en pedra en aquest lloc.

No és d’estranyar, doncs, que des d’aquest centre de devoció i els seus miradors es pugui contemplar una magnífica panoràmica on tenen presència el Pirineu, el Collsacabra i el Montseny.  

Els orígens del Santuari de Santa Maria de Pinós es remunten, novament, a l'aparició de la Mare de Déu al segle XVI en aquest indret, tot i que abans ja hi havia un espai de culte dedicat a Santa Maria, que fou edificat pels templers l’any 1312 i que al cap de poc passà en mans dels hospitalers.

Prop del santuari es troba una gran construcció senyorial i l'hostal, que és considerat l'hostal obert més antic de Catalunya. Ambdós, la casa senyorial i l'hostal, es començaren a construir al segle XVI.

Santuari de Lord

Al nord del Solsonès, al cim de la mola de Lord, s'alça el Santuari de Lord.

A aquest només s'hi pot arribar amb una caminada de 20 minuts, ja que la seva ubicació és a un tossal que es troba aïllat per cingleres. Així, l'ascens a aquest Santuari ja ofereix la possibilitat de contemplar i gaudir d'uns paratges excepcionals.

Santuaris al Solsonès (santuari de la Mare de Deu de Lord al Solsones)Aquesta construcció destaca per ser molt austera i simple.

Els orígens del santuari daten de l'any 989 però aquest va ser destruït l'any 1836, quan, fins i tot, desaparegué la imatge de la Mare de Déu que es distingeix per ser una verge negra. No obstant això, el 1847 es tornà a recuperar el culte i el 1870 es va consagrar la nova església i s'hi retornà la imatge de la verge.

Però les transformacions d'aquest centre no acaben aquí. El 1896 pateix un gran incendi a causa d'un llamp. Malgrat això la imatge de la Mare de Déu fou rescatada.

La imatge de la mare de Déu, diu la llegenda, que va ser descoberta per un bou que no va parar de bramar fins que un pastor arribà fins al lloc i descobrí la troballa que havia fet la bèstia dins de la terra.

A través de les parets laterals de l'església es representa, mitjançant pintures, la troballa de la Mare de Déu.

Santuari de Massarrúbies

El Santuari de Massarrúbies es troba situat al municipi de Lladurs, molt a prop de la masia de Cabiscol.

Santuaris al Solsonès (santuari de la mare de deu de Massarrubies Lladurs)El santuari està format per dues capelles laterals i un cimbori a la part de l'altar. Al costat hi ha el cementiri.

Aquesta construcció és d'origen romànic, la qual, com moltes d'altres, patí diverses transformacions al llarg del temps. Aquesta va ser molt reformada al segle XVII.

La imatge de la Mare de Déu és d'estil gòtic i es troba al retaule renaixentista de l'altar major.

La llegenda de la troballa narra que va ser un pastoret de la masia de Cabiscol qui va trobar la talla, qui se l'emportà a casa afirmant que "portava una cosa molt bonica". Però quan ho va desembolicar ja no hi era. I així li succeí vàries vegades, fins que tornava a la font i la tornava a trobar. Aquest compartí a casa la seva troballa i coneixement i cada cop que volien moure la imatge de la font, per tal de mostrar-la a les autoritats, es tornava més pesada. Fins que, finalment, la retornaren a Cabiscol, al seu lloc originari, i s'alleugerí. Llavors entengueren que la voluntat de la verge era perdurar en aquell lloc juntament amb el Santuari marià de Massarrúbies.

Santuari de Santa Maria del Puig-Aguilar

El Santuari de Santa Maria del Puig-Aguilar, pertanyent al municipi de Guixers, s'alça dalt del cim Puig Aguilar, com el seu nom indica, a uns 1.200 metres d'altitud.

Santuaris al Solsonès (santuari de Santa Maria de Puig Aguilar Guixers)Per arribar-hi s'ha de seguir la carretera entre Sant Llorenç de Morunys i Berga i desviar-se en direcció la Corriu.

Aquest conjunt, datat als segles XII i XIII i d'estil romànic i barroc, està format per l'església d'una sola nau i un campanar adossat a la façana, encara que es realitzà un sobrealçament d'un cos rectangular a la capçalera que ocupà la funció de sagristia i un porxo a la porta d'entrada.

Aquesta església glorifica a Santa Maria, té la representació de la imatge amb els nens als braços i a la dreta una àliga.

La llegenda diu que fou en aquest indret on se li aparegué la verge a un pastor de la masia fortificada de la Torre de la Corriu. I que l'admiració, en aquella època, dels veïns de Vilacireres, Pratforniu , Sisquer i Moripol va propiciar que construïssin el santuari.