Amb la ruta d'aquest mes, des de FemTurisme us convidem a conèixer un dels camins que van seguir aquells republicans que trepitjaren els Pirineus  per fugir cap a França per evitar caure en les mans del règim feixista, un dels tantíssims camins existents d’aquells que buscaven la llibertat. I us en destaquem les principals poblacions que foren punts de pas.

Cal afegir que aquestes rutes també foren utilitzades en direcció contrària per jueus, polonesos, francesos, combatents anglesos, etc. que fugien d'una situació similar durant la Segona Guerra Mundial.

---

Al llarg de la seva història, Catalunya, ha patit diverses guerres; totes amb rerefons polítics. Una de les més sagnants, ferotge i recent ha estat la Guerra Civil. Aquesta es desenvolupà entre l'any 1936 i 1939 i es desenllaçà amb la victòria dels nacionals prosseguit amb el règim franquista.

Evidentment, el final de la guerra comportà represàlies pels Republicans. Milers d'ells foren empresonats i molts executats. Altres tingueren la possibilitat de fugir i exiliar-se en països veïns, com França, o fins i tot, a països més llunyans, com Mèxic.

Els que fugien ho feien pel Pirineu decidint-se entre dues opcions; el Pirineu gironí –molt més fàcil de travessar en alguns punts, al ser més baix– o el Lleidatà. Potser, la resposta ja venia condicionada pel lloc de provinença.

Sort; població que per alguns va significar tot el contrari (mala sort)

Sort, capital de la quarta comarca més gran de Catalunya, el Pallars Sobirà, de ben segur que us sona a tots pels grans premis de loteria que han repartit a la seva administració estatal coneguda com “la Bruixa d'or”. Sort és, entre altres, un centre d'atracció turístic basat en les activitats de muntanya i riu. Però el que voldríem destacar en aquesta proposta és que ha estat una població molt transitada al llarg de la seva història per motius polítics .

El fet de què la seva situació sigui tan propera a la frontera ha condicionat que durant diversos anys fos una zona de pas. Potser, com a sortida, més aviat, transitada pels exiliats procedents de Lleida i en sentit invers, d'entrada, per persones provinents de diverses poblacions o països.

Es creu que per aquest motiu es decidí implantar en aquesta població una petita presó (24m²) d'homes del partit judicial en una antiga capella gòtica que anteriorment havia estat un petit hospital, en la qual molts arrestats s'hi van treure la vida. Des d'aquesta se'ls traslladava a d'altres més grans com la d'Osca, Lleida o Barcelona.

Ara, aquesta presó s'ha restaurat i condicionat per tal d'ubicar-hi el museu camí de la llibertat on podreu obtenir més informació relacionada amb aquest fet i posar-vos a la pell d'aquells que no van aconseguir el seu objectiu i acabaren empresonats.

També, Sort compta amb el museu de les papallones, l'observatori meteorològic i el Centre d'interpretació Turística del Pallars Sobirà, que aprofitant el trajecte serien interessants de visitar.

Cal dir que aquesta població tingué altres èpoques de millor transcendència. Encara hi podem trobar el castell de Sort, que en el seu interior s'hi ha obert un espai destinat a exposicions i altres activitats. Aquest data del segle XV o això ens dóna a conèixer la seva façana d'estil gòtica. En aquest castell hi visqueren els comtes de Pallars.

Pas a pas fins arribar a Llavorsí i Esterri d'Àneu

Un cop trepitjada la comarca del Pallars Sobirà i haver passat per Sort el camí transcorria direcció a Llavorsí, el qual era el següent punt de pas. Actualment, hi podem arribar mitjançant la carretera C-13 que travessa per Rialp.

A  Llavorsí podem visitar l'ermita de la Mare de Déu de Biuse d'estil barroc i que presidia l'antic poblat medieval que rebia el mateix nom. Cal afegir que fa anys a prop d'aquesta s'hi trobà un jaciment amb peces de l'edat de bronze.

També, encara podem trobar restes del castell de Gilareny. Aquest fou imprescindible per a la defensa de la Vall d'Àneu.

Dins dels mateix terme no podem deixar-nos perdre la visita a l'església de Sant Serni de Baiasca, aquesta església romànica conté en el seu interior uns murals d'aquesta època. Són esplèndids!

El següent pas que realitzaven aquelles persones que cercaven una vida millor continuava cap a Esterri d'Àneu. Arribarem a aquesta nova població a través de la carretera que ja hem agafat anteriorment, la C-13.

Aquest municipi és ric en patrimoni y vida cultural. Encara conserva part de la façana de l'església de Sant Vicenç datada del segle XV. De fet, la nova església ubicada al carrer major (datada del segle XVIII) continua portant el mateix nom.

Molt proper a aquesta hi podem trobar el pont, que alguns autors situen en la tradició romànica, i que uneix els dos centres històrics del poble. Tampoc podem deixar de visitar la creu de terme d'estil renaixentista, que segons recull la tradició popular va ser construïda pels francesos.

Molt proper a aquesta hi podem trobar el pont,  que alguns autors situen en la tradició romànica, i que uneix els dos centres històrics del poble. Tampoc podem deixar de visitar la Creu de Terme d'estil renaixentista, que segons recull la tradició popular va ser construïda pels francesos.

Tot passejant per Esterri d'Àneu podem recórrer el tram delimitat que forma el passeig que ressegueix el camí del riu i que ens permetrà conèixer amb detall interessants racons, de gran valor natural i cultural,  d'aquest poble pirinenc.

Per acabar de completar la visita i enriquir-nos amb més coneixements sobre la zona és imprescindible la visita a l'ecomuseu de les Valls d'Àneu, i visitar la casa Gassia. En aquest interessant edifici, ens proposen fer un viatge en el temps i poder viure i imaginar-nos com era la vida domèstica en l'interior d'una casa durant els segle XVIII i XIX.

Salardú, l'últim pas

El següent punt de pas o bé, anterior (segons com ho mirem) s'ubicava a Salardú. Aquest era l'últim tram per territori català fins arribar al següent punt que ja es trobava justament tocant amb la frontera Francesa, Sant Joan de Toran, l'últim poble de la Vall d'Aran.

Salardú és una vila que ocupa la competència de capital de tots els poblets que formen part de l'extens municipi de Naut Aran o Cap d'Aran, és a dir, del seu terme. Aquest municipi s'ubica a la comarca de la Vall d'Aran.

Hi arribarem agafant la carretera C-28 des d'Esterri d'Àneu i que travessa Baqueira i Tredós, aquest últim és un dels pobles que forma part de la seva pedania.

A la plaça major del poble hi destaca l'església de Sant Andreu d'estil romànic en transició, que l'any 1974 va ser declarada monument historicoartístic i, a l'interior de la qual, s'hi amaga una talla romànica datada al voltant de finals de segle XII i que rep el nom de Crist de Salardú.

Antigament, on es troba l'església, hi havia un castell. Ara, tan sols en queden les ruïnes. De la mateixa època que aquest es conserva, avui dia, part de la muralla i concretament, restes del portal de Pallars.

Dins d'aquest terme hi podem visitar el paratge dera Mòla, un molí que molia el gra per fer-ne blat de farina i que s'accionava mitjançant la força hidràulica.

Quan realitzar la ruta?

Aquesta ruta no té data límit per a realitzar-la. Podríem dir que pot ser factible gairebé tot l'any. Tot i que, l'accessibilitat per poder-la dur a terme depen de les condicions amb la quals es viatja ja que al nord-oest de Catalunya, i per tant la ubicació de les comarques de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, hi predomina un clima atlàntic (l'únic cas a Catalunya), en el qual el registre de pluja més elevat és entre els mesos de maig i juny. Cal afegir que no hi ha mesos estrictament secs.

Segons l'època de l'any podrem gaudir d'uns paisatges ben diferents. De cara al hivern trobaríem els pobles enfarinats de neu i l'ambient més fred. Tot i que, és una raó més per fer la ruta i un complement aprofitant una sortida per a realitzar esports d'hivern. Per això, cal anar ben preparat, sobretot en aspectes de mobilització.

De cara a la primavera/estiu els paisatges són més verdosos, i donen peu a múltiples excursions.