Sion Biurrún: entre la tramuntana i el plat

La veu de Sion Biurrún ha acompanyat milers d'espectadors a través de les retransmissions més diverses. Però darrere la periodista hi ha una dona profundament arrelada al territori, amb una sensibilitat especial pel paisatge, la gastronomia i el pas lent del temps. Parlar amb ella és sentir un país de contrastos, de pedres esculpides pel vent i de garotes menjades a peu de mar.

A femturisme.cat, hem volgut escoltar-la amb calma, com es fa amb les coses que realment valen la pena. Amb la seva mirada clara i honesta, ens guia per cales, fars i sabors que fan de Catalunya una experiència viva i sensorial.

Una Catalunya que s'olora, es degusta i es deixa portar pel vent

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

Qualsevol punt del Cap de Creus. Una cala perduda, el far, o simplement deixar-me portar per aquell paisatge on Dalí trobava inspiració en les formes modelades pel vent. Com a empordanesa que soc, estimo la tramuntana.

I per mi, el Port de la Selva és el meu paradís personal. És un lloc on el temps sembla que vagi més a poc a poc, on puc trobar-me amb mi mateixa.

El Cap de Creus, a l'extrem més oriental de la península, és un espectacle mineral i marí. Cales salvatges, roques impossibles i una tramuntana que ho pentina tot: paisatge, pensaments i ànima.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

El Port de la Selva, sens dubte. Recordo com de petita menjàvem garotes sense saber gaire bé què eren, i ja era una experiència extraordinària. També Palafrugell, on vaig viure molts anys, i on la garoinada es convertia en una festa gastronòmica que no et deixava indiferent.

Menjar, per mi, és un viatge: plats, sabors, textures… tot et porta a llocs, a records, a sensacions.

Les garotes o garoines, típiques de la Costa Brava, es mengen entre gener i març. Aquesta delicadesa marina s'ha convertit en una autèntica festa popular a Palafrugell.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

Menjar garotes en plena temporada. És més que un plat: és cultura, memòria i territori. I també, descobrir aquest contrast únic que tenim entre muntanya i mar a les comarques gironines. Crec que no ens adonem prou sovint de la sort que tenim.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

Que s'endinsi en aquest contrast que tenim: les cales del nord, el Cap de Creus, les muntanyes de l'interior. No només pels paisatges, sinó pel que transmeten.

Aquest ritme diferent, aquest aire salat, aquesta força que ve del vent i de la terra.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

Molts. Tot i els anys de professió, encara em queden indrets per conèixer. Un dels meus propòsits és descobrir totes aquelles zones que tenim més oblidades. Catalunya és plena de racons meravellosos i no cal fer milers de quilòmetres per viure experiències increïbles.

Aquest any, per exemple, espero poder anar a alguns d'aquests llocs que fa temps que tinc a la llista.

Des d'on has fet més retransmissions?

L'Alt Empordà, segurament. Amb 34 anys de professió (camí dels 35!), puc dir que és la zona des d'on més he retransmès. Conec bé el seu territori, la seva gent, el seu vent. I cada cop que hi torno, encara m'hi sento novament convidada a escoltar, observar… i explicar.

La Sion Biurrún parla amb la calma d'algú que ha après a escoltar el país a través dels seus silencis, dels seus sabors i del vent que no s'atura mai. Amb un peu a la cala i l'altre dins d'un plat, ens recorda que hi ha una manera de viure Catalunya que va més enllà dels titulars: observant, assaborint i deixant-se portar.

Perquè potser el millor viatge és aquell que comença sense pressa… i amb una garota a la mà.