L'art i la recepta de la ratafia: tradició, sabor i natura en una ampolla

Què és la ratafia i per què continua tan viva?

La ratafia és molt més que una beguda dolça i aromàtica. És memòria, tradició i amor per la natura. A Catalunya, és una recepta que passa de generació en generació, amb la il·lusió de capturar l'essència de les plantes en un licor que acompanya converses, sobretaules i moments especials.

Fer ratafia no és difícil, però sí que demana paciència, observació i respecte pels cicles naturals. Cada casa, cada poble, té la seva manera única d'elaborar-la. Per això, quan et preguntes com fer la ratafia, la resposta és sempre diferent. Però totes parteixen d'un punt comú: les herbes, les nous verdes, i el desig de crear una beguda pròpia.

La seva elaboració es fa tradicionalment pels volts de Sant Joan, al voltant del 24 de juny, perquè és quan es poden collir les nous verdes en el punt òptim, encara tendres i sense closca dura. A més, coincideix amb el moment en què moltes de les herbes aromàtiques i remeieres es troben en la seva màxima esplendor, carregades de flors, propietats i aromes. Aquest moment de l'any, carregat de simbolisme i màgia, fa que la preparació de la ratafia esdevingui un ritual arrelat en la saviesa popular i el calendari agrícola.

Les herbes de la ratafia: una orquestra d'aromes

El cor de la ratafia el formen les herbes aromàtiques i medicinals. De fet, tradicionalment es calculaven en “brots”, i cada família feia servir el que tenia més a mà segons el territori, l'època i l'herència rebuda.

Aquí tens una selecció d'herbes i espècies habituals, basada en una recepta tradicional rica i molt completa (a sota et deixem la recepta): 

• Herbes aromàtiques: alfàbrega, farigola, romaní, marialluïsa, sajolida, orenga, hisop, poniol, marduix, camamilla...
• Herbes més delicades o florals: til·la, saüc, tarongina, calèndula, rosa, timó mascle, serverola...
• Espècies i tocs forts: nou moscada, canyella, clau, anís estrellat...
• Altres plantes: llorer, ginebró, espernallac, espígol, fonoll, arrel de malví, ruda, sempre viva...

Totes aquestes plantes aporten diferents notes: frescor, dolçor, balsàmic, terrós… i combinades amb les nous verdes (essencials!) creen l'equilibri perfecte.

La ratafia com a patrimoni popular

A banda del seu valor gastronòmic, la ratafia és un símbol viu de la cultura catalana. Hi ha concursos i fires com la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, on es presenten centenars de versions, des de les més clàssiques fins a les més creatives.

Aquestes trobades no només celebren la beguda, sinó també la comunitat, el territori i la saviesa de les generacions anteriors. Per això, cada cop més persones es pregunten com fer-se la seva pròpia ratafia a casa, i s'hi atreveixen!

Fer ratafia no hauria de fer por. Hi ha versions molt accessibles per començar, i d'altres més elaborades per qui ja té experiència.

Fer-te la teva recepta és un procés personal, gairebé íntim. Pots començar amb una recepta base i adaptar-la segons el teu gust: més dolça, més amarga, amb més espècies, amb herbes de la teva zona… L'important és fer-la teva. Aquí tens la nostra versió.

Recepta de ratafia casolana que fem a femtursime.cat

Aquesta versió és ideal per a qui vol començar a fer ratafia sense complicacions. Es fa amb una base de crema anisada.

Pel que fa a les herbes no hi patiu gaire, poseu aquelles que trobeu.

Ingredients:

• 3 litres de crema anisada
• 5 nous verdes (tallades en quatre trossos)
• 1 branca gran de canyella
• 5 claus d'espècia
• 1 nou moscada a trossos
• Pell d'una llimona (sense la part blanca)
• 2 fulles de llorer
• 5 flors de til·la
• 1 brot de ruda
• 2-3 brots de les següents herbes: Romaní, Alfàbrega, Alfàbrega de fulla petita, Alfàbrega llimonera, Alfàbrega morada, Camamilla, Espernallac (flor + branca), Espígol (flor + branca), Farigola, Farigola llimonera, Fonoll, Herba de Sant Joan (Hipèric), Hisop, Marduix, Maria Lluïsa, Menta de caramel, Menta xocolata, Mill de sol, Orenga, Poniol, Sàlvia, Sàlvia flor vermella, Saüc (flors), Tarongina i Timó mascle.

Preparació:

1. Prepara les nous: Talla les nous verdes en quatre i posa-les dins un recipient de vidre amb més capacitat. Per exemple per tres litres, un recipient de mínim 4 litres.
2. Afegeix herbes i espècies: Incorpora totes les herbes agrupades segons les quantitats indicades, juntament amb la pell de la llimona i les espècies.
3. Aboca l'anís: Cobreix completament amb els 3 litres de crema anisada.
4. Maceració: Tapa-ho amb un got de plàstic cap per avall i deixa-ho a sol i serena durant 40 dies. Remena cada 5-6 dies.
5. Filtra: Cola el líquid amb una tela o colador fi.
6. Reposa: Embotella i deixa reposar almenys 2-3 mesos en un lloc fresc i fosc.

Recepta per fer una versió més avançada amb alcohol de 40°

Si prefereixes una ratafia menys dolça o més personalitzada, pots fer servir alcohol neutre de 40° i fer un almívar per endolcir-la després de la maceració.

La fórmula per calcular la quantitat d'aigua a afegir per rebaixar l'aiguardent i aconseguir una determinada graduació alcohòlica (sense tenir en compte el sucre) es basa en una simple regla de tres. Nosaltres fem servir 150 grams per litre.

Tens una calculadora en línia per calcular els valors d'aigua i de sucre que necessites aquí: calculadora per rebaixar la ratafia.

Anima't a fer la teva pròpia ratafia

Fer ratafia és una manera de connectar amb la terra, amb la nostra història i amb nosaltres mateixos. No cal que sigui perfecta, ni que segueixi fil per randa una recepta concreta. És més important que sigui teva.

Amb herbes del teu entorn, una mica de temps i molt d'amor, pots crear una ratafia única. I compartir-la, brindar-la i, sobretot, gaudir-la.