Els Pastorets de Berga Berga

La història de Nadal la reviuen aquí uns pastors de casa nostra: gent humil. Un poble de samarra i barretina, amb les seves petites lluites de cada dia que personifiquen les grandeses i misèries de la nostra condició: amor, avarícia, amistat, etc.

Uns Pastorets potser una mica diferents on àngels i dimonis conviuen amb les petites passions i migrades virtuts dels diferents personatges que fan vida en entorns ben coneguts: el Pedraforca, Queralt, la Font del Guiu, Sant Quirze de Pedret o el Portal de Santa Magdalena.

Des de 1900

Fou pel Nadal del 1900, quan al mateix local del Foment es representaren per primera vegada a Berga els Pastorets que sota el títol de El Bressol de Jesús havia escrit l'autor català Frederic Soler (Serafí Pitarra). Aquests Pastorets s'havien estrenat a Barcelona el 23 de desembre del 1891. Pitarra havia pensat el personatge del Satanàs a mida de l'Enric Borràs, gran actor, que en va fer una autèntica creació si ens atenim a les crítiques de l'època. L'obra, a més, sortia de la mediocritat general en què es movia el gènere en aquells anys. Josep Coma, conegut com l'Andreu Borràs, director de la secció de teatre del Foment, va veure aquests Pastorets a Barcelona i va convèncer als companys de l'elenc per tal de representar-los a la nostra ciutat. La música la va encomanar a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'organista de Berga en aquells anys.

“El sabio catalàn”

Des del 1900 que aquests Pastorets es representen a Berga ininterrompudament, amb l'excepció dels tres Nadals de la guerra (1936-1939). Des dels seus inicis els Pastorets han tingut figures importants entre els seus actors, directors i escenògrafs. La llista seria molt llarga, però val a destacar la figura del segon director que tingué l'obra a la nostra ciutat, el poeta i dramaturg Ramon Vinyes i Cluet, “el sabio catalàn” del Nobel de literatura Gabriel García Márquez.

La nostra entitat com a tal n'és la responsable des de 1958. Ha estat l'esforç i la il·lusió de moltes persones. Cal destacar la tossuderia i voluntat d'en Daniel Tristany i Soler que en fou el director i l'ànima gairebé des dels nostres inicis com a A.T. La Farsa fins a la seva mort, l'any 2006. Sense ell no seríem on som. A partir d'aquí, s'inicià el projecte actual que ens va presentar i dirigir als primers anys en Frederic Roda i Fàbregas, bon amic i gran coneixedor del text de Pitarra.

Pastorets casolans

Els Pastorets de Berga, tenen un rerefons bíblic, com tots. Però no són ni la representació d'un misteri ni un pessebre bíblic. Són uns Pastorets casolans. La representació d'un pessebre humil, de casa. No és el poble jueu el que va a adorar al Messies sinó el nostre poble. Un poble de samarra i barretina amb el qual tots ens hi sentim plenament identificats. I no és als clàssics paratges bíblics on passa l'acció, sinó als indrets més característics i representatius de casa nostra: als peus del majestuós Pedraforca, sota el simbòlic Pi de les Tres Branques, davant l'extraordinari temple de Sant Quirze de Pedret, a la medieval i berguedana plaça de Santa Magdalena on Josep i Maria busquen posada, o la Font del Guiu.

Garrofes

Avui les Garrofes dels Pastorets constitueixen una de les tradicions nadalenques més esperades. Ja en el text original de Serafí Pitarra configuren una crítica mordaç de la Barcelona de l'època; d'aquella Barcelona que ensorrava muralles i creixia cap a l'Eixample, a finals del s. XIX.

El fet és ben simple: el Garrofa -com a alcalde-, després de tornar de l'infern amb la missió encomanada, i també fracassada, de convèncer Satanàs que els deixi tranquils, responent a la curiositat de tothom, explica com és, el què hi ha vist… allò que l'ha sorprès. Aquest és el moment que s'aprofita per a fer un repàs a fets i personatges, de caire local o no, amb una especial predilecció -això sí- pels polítics berguedans. Aquesta tradició va mantenir-se fins i tot durant la dictadura, quan s'aprofitava l'ocasió per afegir alguna “garrofa” a darrera hora esquivant així la inevitable i inflexible censura.

Des de 1973 i fins al 2015, el text de les 44 garrofes que es recitaven en les representacions dels Pastorets, sortia d'un concurs obert a tothom, proclamant-se les guanyadores en un sopar que acostumava a fer-se pocs dies abans de Nadal. L'any 2022 es va recuperar aquesta tradició amb l'objectiu de revitalitzar el concurs literari i tornar als orígens.

Patum d'hivern

Aquests són els nostres Pastorets. Uns Pastorets on hi trobem, evidentment, la lluita teològica entre l'àngel i el dimoni. Paral·leles a aquesta acció principal, però, hi trobem altres històries; petites lluites que personifiquen les virtuts i els defectes de la nostra condició: l'avarícia, l'amor… En els nostres Pastorets, doncs, hi conviuen dos mons diferents: el món teològic d'àngels i dimonis i el menys enlairat món dels homes mogut per petites passions i migrades virtuts que personifica a la perfecció el tarannà de la nostra gent.

Mossèn Josep Armengou i Feliu, il·lustre berguedà, va definir els nostres Pastorets de la manera més encertada possible. “Els Pastorets de Berga -digué- són la nostra Patum d'hivern, sense l'esbojarrament, és clar, que comporta una festa de carrer com és la nostra celebració anyal del Corpus. Els Pastorets són una cosa més íntima i casolana, com escau a les celebracions hivernenques”