Un tomb pel turó de Tagamanent

Comencem la ruta des del pàrquing. Només abandonar el vehicle la frescor de l'aire ens farà adonar que som a un espai elevat, exactament 1000 metres per sobre del nivell del mar. Ens enfilarem en direcció a Cal Bellver, masia que ocupa un esplèndid mirador. Actualment Cal Bellver és un punt d'interpretació i ofereix serveis d'hostaleria.

Baixarem per uns esplèndids prats de pastura on podrem observar una bona mostra de plantes de prat de muntanya mitjana i algunes orquídies. Arribarem al collet de Sant Martí, aquí podrem veure les runes d'una antiquíssima ermita documentada des del segle XI. Un corriol s'enfila ara cap al turó. Passem per sota d'un alzinar de rebrot, en altres temps carbonejat, que ens ofereix ombra tot l'any. Dins l'obaga passarem a tocar de la Font dels Pastors i en el sotabosc apareixen molses i falgueres.

Ja dalt del Turó les vistes són esplèndides amb les Cingles del Bertí i el Puiggraciós en primer pla, cap al sud, la vall del Besòs i el mar al fons, cap al Nord la plana de Vic i el Pirineu oriental, La Garriga, Centelles i Tona als nostres peus. Antigament el conjunt històric del turó, havia estat el centre cultural i l'ajuntament del municipi, actualment podem veure l'església del segle X com a element més remarcable.

Tot baixant del turó passarem per les runes de la capella de la Mare de Déu. Antiga capelleta adossada a una balma que forma la roca just sota del turó. Continuarem baixant fins al camí asfaltat que seguirem un tros, des d'on podrem contemplar, sota l'alzinar, uns interessants murs de pedra seca. Agafem un corriol que passa per sota del pàrquing, fins a trobar la Font del Linyac, amb uns aurons remarcables i una petita tremoleda. Més endavant trepitjarem un tros de camí empedrat amb les vores canalitzades per una antiga séquia. Arribarem a Ca l'Agustí, actualment gestionat per la diputació de Barcelona, hi ha un centre d'interpretació etnogràfic i una preciosa mostra de la masia catalana. A l'exterior hi ha una bassa on habiten la Granota verda i el Tritó verd.

Font: Ajuntament de Tagamanent