Blancafort

Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, a 428 metres d'altitud, al vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme és força accidentat, i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n'és la vinya.

Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat.

Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle XVII), on apareix, a la seva façana, l'escut nobiliari de la família.

El seu procés demogràfic denota que fou un poble important durant l'edat mitjana, amb uns 400 habitants; després de les epidèmies que assolaren Europa al segle XV, la població es va reduir a la meitat. Seguint la incidència econòmica de la vinya, durant el segle XVIII tingué un important creixement que culminà l'any 1860 amb 1.291 habitants, el seu màxim històric.