Xavier Gonzàlez-Costa: paraules que descriuen país

Poeta, comunicador i activista cultural. En Xavier Gonzàlez-Costa és una d'aquelles veus que transforma els sentiments col·lectius en versos. Nascut a Berga i vinculat profundament a les arrels de Catalunya, és conegut, entre moltes altres coses, per ser l'autor de la lletra original de "L'escut al pit", l'himne oficial del 125è aniversari del FC Barcelona, musicat per Carles Cases, produït per Josep Montero i Alizzz, i interpretat per l'Orfeó Català i Dracs 1991.

Però darrere d'aquest èxit, hi ha una persona que estima Catalunya sencera, des de la pedra d'una església romànica fins al barri Gòtic d'una nit d'espera, des d'una festa tradicional fins al més modern dels estadis. Amb ell, recorrem un país ric en símbols, emocions i inspiracions.

Una Catalunya feta de sentiments, història i creació

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

Catalunya. Sencera. No en podria triar un de sol. El Berguedà, per descomptat, és casa meva i té paisatges preciosos als peus del Pirineu, un llegat industrial fascinant amb les colònies tèxtils i les explotacions mineres, el romànic i una tradició com la Patum, que ens converteix en història viva en un miracle que transcendeix la festa, convertit pels segles i els segles en un sentiment. Però també la Costa Brava, Barcelona, Girona, Empúries, Montserrat Tarragona…

Cada llogaret del país té alguna cosa que connecta amb la nostra història i amb l'art. I per això mateix, el meu racó preferit és tot Catalunya.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

El Pedraforca. Va ser un repte personal pujar-lo per primera vegada, quan era un infant. I encara ho recordo perquè, a dalt, a l'enforcadura, jo que sóc fill del Pasqual i l'Agnès de les Sardanes, vaig ballar la nostra dansa per primer cop. Hi havia una audició ben curiosa, amb imatges que no he oblidat mai, com la del contrabaixista pujant per la tartera amb l'instrument a l'esquena.

El Pedraforca és màgic, llegendari, sempre impactant, sigui des d'on sigui que el contemplis.

El Pedraforca, símbol del Berguedà, és una muntanya de formes úniques i energia magnètica. Mítica, natural i cultural, ha inspirat generacions i continua captivant a qui la trepitja… o la somia.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys una vegada?

La Patum. Sense dubte. No és només història, festa o tradició, és sentiment pur. I els sentiments no es poden explicar, s'han de viure. No n'hi ha prou amb veure-la en una pantalla. Cal venir a Berga, deixar-se endur per la plaça, per la gent que se l'estima, pel foc i per la música. Sempre amb seny i respecte. Només així pots arribar a entendre què és, què significa i com ha pogut perpetuar-se la Patum.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

El modernisme. Sí, tenim paisatges, muntanyes, costa, gastronomia i artistes meravellosos. Però tot això, amb matisos, també ho pots trobar en altres llocs del món. En canvi, el modernisme català és únic. Des de la Sagrada Família i el Palau de la Música fins a la Colònia Güell o els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet.

És una expressió artística original que uneix natura i arquitectura, enginy i emocions, com a mostra genuïna del caràcter i la personalitat d'aquest nostre país tan antic i sofert que és Catalunya.

El modernisme català és art convertit en paisatge urbà. Gaudí, Domènech i Montaner o Jujol van fer que la pedra expliqués històries, convertint Catalunya en un museu viu a cel obert.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

El nou Camp Nou. Pot sonar curiós, però em fa molta il·lusió veure com serà aquest temple renovat del barcelonisme. Seguir les obres m'ha generat expectació, i em fa especial il·lusió veure'l acabat, modern, i convertit en el millor estadi del món.

Hi ha algun indret de Catalunya que hagi inspirat la teva obra?

Molts. Queralt, la Patum… són inspiració gairebé inevitable per a algú de Berga. Però avui vull parlar d'una obra meva de teatre, L'Antiquari, perquè la idea em va venir caminant pel Barri Gòtic de Barcelona, en una nit especial. Esperàvem que la nostra filla nasqués, i aquell passeig per un dels espais més antics i plens d'història del país em va regalar la inspiració.

En Xavier Gonzàlez-Costa ens recorda que Catalunya és molt més que un mapa: és sentiment, patrimoni i inspiració. Amb les seves paraules, ens convida a mirar el país amb ulls de poeta, a escoltar-lo com qui espera una cançó… i a sentir-lo com qui viu una festa o escriu un vers.

Perquè hi ha llocs que t'expliquen històries, i n'hi ha d'altres que et demanen que siguis tu qui les escriguis.