Tortell Poltrona: el circ arrelat a la terra

És difícil parlar de circ a Catalunya i no acabar pronunciant el nom de Tortell Poltrona. Pallasso incansable, activista cultural i fundador de Pallassos Sense Fronteres, ha sabut fer de la rialla un gest profundament compromès. Però més enllà del nas vermell i l'escenari, el seu vincle amb la natura, la memòria i el país és profundament arrelat, com una peça viva de la Catalunya Autèntica.

Des de femturisme.cat, hem volgut conversar amb ell per descobrir els llocs que estima, els racons que l'inspiren i aquella màgia que només ell sap veure entre muntanyes, carreteres i records.

Un país que fa riure, pensar i respirar amb els ulls oberts

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

És aquí. El meu lloc preferit és justament aquest espai: el centre de recerca de les arts del circ, la seu estable del Circ Cric i de Pallassos Sense Fronteres.

És un lloc privilegiat, al costat de la Tordera, dins del Parc Natural del Montseny. Potser és un dels pocs equipaments culturals del país que es troba inserit dins d'un parc natural. Aquí es pot viure el circ i la natura a la vegada… I això, per mi, sempre és una aventura màgica i poètica.

El Circ Cric, situat entre arbres i cels nets, és molt més que una carpa: és un espai de creació, formació i cultura viva, on la natura i les arts escèniques conviuen com en un número d'equilibri perfecte.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

Molts. Però un especialment: els banys de Sant Vicenç. Quan era petit, agafàvem el tren de matinada des de la plaça Catalunya fins a Puigcerdà. Des d'allà, continuàvem per una carretera estreta, plena de búnquers, fins a arribar a aquest racó d'aigües sulfuroses, amb bona cuina i envoltat de muntanyes.

És un lloc que em connecta amb els meus avis, amb aquells pocs records familiars d'infantesa. I això fa que, cada cop que hi penso, ho faci amb emoció.

Els banys de Sant Vicenç, entre la Cerdanya i Andorra, són un espai de calma i memòria. Banys termals, natura i un paisatge que conserva aquell encant dels estius d'abans.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

Hi ha moltes tradicions meravelloses, però si n'he de triar una, em quedo amb els castells. Santa Tecla, Santa Úrsula, la Diada de Valls o les actuacions a Tarragona… Totes elles mostren una expressió col·lectiva espectacular, on les persones s'aixequen literalment les unes damunt les altres. És un esforç humà i artístic, absolutament únic.

Els castells són una manifestació cultural tradicional catalana que es poden veure especialment durant les grans diades com la de Santa Úrsula (octubre, a Valls) o Sant Magí (agost, a Tarragona), on colles castelleres aixequen torres humanes de diversos pisos.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

El Cap de Creus. I si pot ser amb tramuntana. Allà, el mar es desferma, el vent dibuixa formes impossibles en les roques i tot el paisatge sembla habitat per criatures prehistòriques. És un lloc on no només veus, sinó que olores, el salobre de la mar, l'empremta de la gent del país. Una experiència sensorial, bella i ferotge alhora.

El Cap de Creus, situat a l'extrem nord-oriental de Catalunya, entre el municipi de Cadaqués i el Port de la Selva, és un parc natural conegut pels seus paisatges rocosos i la força de la tramuntana, que ha donat forma al seu relleu únic.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

Els Ports. Aquella zona del sud, entre l'Ebre i la frontera amb el País Valencià, encara és desconeguda per mi. Sé que hi ha muntanyes precioses, senders solitaris i gorcs d'aigua blava que et deixen sense paraules. M'agradaria poder-hi anar amb temps, perdre'm durant uns quants dies i simplement passejar, mirar i escoltar.

Els Ports de Beseit són una joia salvatge del sud de Catalunya: parets de roca, rius nets i natura verge. Un paradís discret que espera ser descobert sense presses.

Hi ha algun indret de Catalunya que t'inspiri especialment com a artista?

El Montseny. Aquell lloc on tres turons fan una serra. Un espai que per mi és absolutament poètic. És com veure que els éssers vius que no som humans —arbres, animals, rierols— encara hi tenen un lloc per viure. I que, si ens ho proposem, també podem conviure-hi amb respecte i harmonia.

El Montseny és un parc natural i Reserva de la Biosfera situat entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva, amb una gran diversitat de paisatges i fauna, ideal per a caminades, observació de la natura i descobertes culturals.

Imatge: Andie Franco

Amb la seva mirada de pallasso i la seva sensibilitat d'artista, Tortell Poltrona ens ha regalat molt més que una entrevista: ens ha portat de viatge per una Catalunya on la natura i la cultura conviuen, s'abracen i, a vegades, fins i tot es fan riure.

Ell ho sap millor que ningú: a vegades només cal una carpa, un bosc i una rialla per entendre que aquest país és, també, un gran escenari. I potser la màgia no és altra cosa que saber escoltar-lo mentre camines… o mentre sona la música d'un espectacle que tot just comença.