Els 10 imprescindibles de les Muntanyes de la Costa Daurada

Compartir
Els 10 imprescindibles de les Muntanyes de la Costa Daurada

Deixa't emportar pels racons més preciosos i autèntics de les Muntanyes de la Costa Daurada; els seus paisatges de contrastos ens regalen des d'extensos boscos fins a llargues platges, passant per una cultura i una tradició ben llunyana. Les Muntanyes de la Costa Daurada t'obre les portes per a descobrir-te els seus 10 imprescindibles que no et pots perdre.

1. Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

Es troba al municipi de Riudecanyes. Des del nucli urbà, s'ha d'agafar la carretera que hi porta directament. També s'hi arriba per carreteres locals des de l'Argentera i des de Vilanova d'Escornalbou.

El castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou data de finals del segle XII i inicis del XIII. La seva construcció fou impulsada per Alfons I, que el cedí a l'església de Tarragona. Tant el castell, centre d'una àmplia baronia, com l'església de Sant Miquel, foren habitats per monjos agustinians, a partir de 1580 per franciscans fins al 1835, quan es produí la desamortització. El 1843 fou adquirit per John Bridgam i a la primera dècada del nostre segle, fou adquirit per Eduard Toda, que el reconstruí i hi inicià la restauració. Allà hi aplegà interessants coŀleccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.

Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l'habitatge del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900. Des dels arcs del claustre, i en especial des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Instaŀlacions adaptades per a persones amb minusvalideses i invidents. Visites comentades per a grups escolars i per a adults: Informació al telèfon 977 834 007 i reserves al telèfon 695 186 873. 

2. Vila de Prades

A Prades crida l'atenció que tot està envoltat pel color vermell de les pedres que aixequen la muralla, l'església i una bona part de les cases. Aquesta coloració és la de la pedra afilada que configura una bona part de la perifèria de la vila. Aquesta característica, única a Catalunya, li ha donat el nom de Vila Vermella.

Entre els llocs d'interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l'Església de Santa Maria la Major, gòtica, d'una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d'art gòtic i una torre de defensa quadrangular.

3. La Mussara

mussaraLa Mussara es troba a les muntanyes de Prades, a 990 m d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una vista impressionant del Camp de Tarragona i, en dies clars, es pot veure el delta de l'Ebre o, fins i tot, les Illes Balears. La part més alta del terme està a 1.071 m sobre el nivell del mar. El poble tingué una rica i particular història.

Es pensa que les restes sarraïnes localitzades a la Mussara permeten creure en l'existència d'una guarnició dependent del valí de Siurana. Avala aquesta creença el topònim àrab que dóna nom a la vila i que pot significar plana. Així doncs, el nucli despoblat ofereix un grapat de sensacions agradables. El seu interès recau en la situació geogràfica màgica i corprenedora però també en la història i en els edificis i la distribució de l'antic poble. A més a més, aquest lloc és un punt partida o de passada de nombroses excursions que porten pels indrets més bonics de les muntanyes de Prades.

4. Serra de Llaberia i Mola de Colldejou

El paisatge de la serra transmet la sensació de lloc remot, aïllat, amb serres de difícil accés i desconegudes però alhora properes a tot el Camp de Tarragona. La serra ens ofereix moltes possibilitats per interpretar el paisatge, tant des del punt de vista de la vida tradicional relacionada amb el passat agrícola i ús forestal del territori, com de la interpretació del medi natural.

Les parts elevades de la serra mostren una important variació cromàtica estacional gràcies als arbres caducifolis que esquitxen els alzinars. Les parts baixes, normalment dominades pel pi blanc, no experimenten aquesta dinàmica. Al llarg del temps, l'escassa activitat humana en aquests paratges ha evitat alteracions importants del paisatge.

Des de gran part del Camp de Tarragona es pot veure la mola de Colldejou enfilada entre les serres de l'Argentera i de Llaberia. La forma de mola de molí fa que mereixi aquest nom. Es tracta d'un cim emblema de Tarragona, agradable de pujar i que ens permetrà veure el Camp des de Tarragona, la punta de Salou i, pràcticament, fins a Vandellòs per una banda, i part del Priorat, la Ribera d'Ebre, les serres de Llaberia, Cardó, Montsià, i fins als ports de Tortosa. El seu cim té una altitud de 914 m. De la mola cal destacar les troballes del que podrien ser les restes d'un dels majors poblats ibers trobats fins ara a les nostres comarques.

El paisatge de les muntanyes de Llaberia i la mola de Colldejou és el decorat en què els pobles del Baix Camp desenvolupen els seus productes agrícoles de qualitat. 

5. Mas Miró

miroJoan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) és un dels artistes catalans més universals del segle XX. Pintor, escultor, gravador i ceramista, conegut per la seva discreció i silencis llegendaris, és a través de la seva obra que mostra la seva rebel·lia i disconformitat amb els esdeveniments històrics i polítics que li toca viure.

L'arrelament al paisatge de Mont-roig, primer, i posteriorment al de Mallorca, on s'acabà establint definitivament als anys cinquanta, va ser determinant en la seva obra i en el seu llenguatge.

Mas Miró fou el model de La masia, la creació més emblemàtica de l'etapa figurativa de l'artista, però també és on va germinar i madurar la seva obra posterior i on es va perfilar el seu complex llenguatge simbòlic.

El Mas Miró està format per una sèrie d'edificis de diverses èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX. Edificis com; el jardí, el taller el galliner ,els camps, la capella i el corral.

6. Ermita de la Mare de Déu de la Roca

Es troba al municipi de Mont-roig del Camp, a l'oest de la vila. L'ermita ja s'esmenta en documents de l'any 1230.

L'església i l'hoteleria es van reconstruir després de la destrucció francesa, l'any 1811. Sobre l'ermita s'alça la capella de Sant Ramon, construïda l'any 1826 i que encara avui serveix de guia als mariners. L'ermita és un símbol de la comarca.

El temple de Sant Ramon, d'aparença cúbica i emblanquinat, inicialment castell feudal del segle XIII, destaca sobre l'edifici principal. Al costat de l'ermita hi trobarem un mirador natural on s'hi arriba per un camí obert a la roca i que surt de l'aparcament per una escala amb barana de fusta. Tota l'estona podem observar cavitats obertes en el gres roig. L'ermita ofereix unes vistes panoràmiques imprescindibles per a qualsevol visitant.

7. Pratdip i els Dips

pratidpPratdip, vila d'origen medieval, de la que les primeres referències es remunten a l'any 1154. L'estructura inicial de la vila fou amb l'església al centre i una muralla que l'envoltava.

En l'actualitat hi podreu trobar: l'església, el castell i dos torres de defensa que en el seu dia varen formar part de la muralla medieval. L'església, construïda a mitat S.XII és d'estil romànic, amb acabaments d'estil gòtic. A l'interior de l'església es troba l'antic retaule de Santa Marina d'estil renaixentista, que data de l'any 1602.

El castell, situat al punt més alt del municipi i del que en l'actualitat només es conserven algunes parets i parts parcials dels merlets de l'edificació original, ofereix al visitant una magnífica vista de l'entorn natural que ens rodeja, dins la Serra de Llaberia.

Pratdip, poble de llegendes ancestrals, i vinculat al Dip, un ésser mitològic que dóna nom al poble a més de figurar al seu escut, llegenda en la que es va inspirar l'escriptor Joan Perucho en “Les Històries Naturals” situant al castell la tomba i residència d'Onofre Dip, vampir que atemoria a la població local.

8. Pantà de Riudecanyes

L'embassament és un bonic lloc per fer-hi passejades i admirar el paisatge que el rodeja. Si ens parem a la vora de la carretera que mena cap a Duesaigües per veure el pantà, en direcció cap al poble de Riudecanyes, ens emportarem una grata sorpresa.

L'aigua blava i tancada del pantà queda per sobre l'aigua del mar que brilla molt lluny i immediatament després del mur de tancament de l'embassament. Hi ha un punt on conflueixen, superposades, tres de les millors tonalitats blavoses que pot oferir el Baix Camp: la de la seva aigua dolça, la del blau canviant del mar i el del cel net que defineix els pobles que miren cap a la Mediterrània.

9. Els Gorgs i els Avencs de La Febró

gorgEls Gorgs de la Febró són un bonic conjunt de tolls i cascades prop de la Febró i de la carretera de Vilaplana a la Febró. Juntament amb els avencs, són el lloc més conegut i visitat del poble.

Es tracta d'un riu, afluent del Siurana, el llit del qual està format per roca calcària, i a causa de l'erosió dels saltants d'aigua, aquests han format uns bassals profunds molt característics que a l'estiu es converteixen en un lloc ideal per prendre un bon bany, fresc i tonificant.

El seu accés és bastant ràpid i fàcil. La manera més ràpida d'accedir-hi és des de la carretera de Vilaplana a la Febró, a l'alçada del km 25, prop del Mas dels Frares i només s'han de seguir les marques vermelles i blanques d'un GR que, en aquest punt, creua la carretera camí d'Arbolí.

10. Tossal de la Baltasana

El nus orogràfic de les muntanyes de Prades ocupa pràcticament tot el terme de Prades. En l'alineació nord-oriental, el massís culmina al tossal de la Baltasana, de 1.201 m, flanquejat a l'est per la mola d'Estat i al nord pel puig de Sales. El turó està entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d'aquesta darrera població. Amb la seva altitud, és el punt més alt d'aquestes muntanyes.

S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà.

Font: Patronat Comarcal de Turisme Muntanyes de la Costa Daurada 

Agenda

Calçotada a Figaró-Montmany

20/02/2019

Llegir més...

Tardes de Can Gruart: Contes Foscos a Vilablareix

21/02/2019

Llegir més...

Nit del Turisme de Cardona

21/02/2019

Llegir més...

Showroom Malgrat Outlet Hivern a Malgrat de Mar

22/02/2019

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!