Abraham Orriols: un país explicat a peu de carrer

Si enceneu la televisió i sentiu una veu que, entre emoció i rigor, explica el que passa al Pirineu, a Ponent o en algun petit poble del país… és molt probable que estigueu escoltant l'Abraham Orriols. Periodista de vocació i de territori, és d'aquelles persones que ha fet de Catalunya no només el seu escenari de treball, sinó també un mapa ple de records i vincles personals, una veritable mostra de la Catalunya Autèntica.

Des de femturisme.cat, hem volgut conversar amb ell per saber quin és el seu vincle amb el territori, què li fa brillar els ulls quan parla de casa seva, i quins racons ens recomana descobrir.

Amb el micro sempre a punt i la mirada curiosa, l'Abraham ens obre les portes del seu país, poble a poble i emoció a emoció.

Un país que s'explica amb el cor i es recorre amb els ulls oberts

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

El meu lloc preferit de Catalunya és casa meva. És Berga. És el Berguedà. És Queralt, la Figuerassa, els Rasos de Peguera. Són molts espais que formen part de qui soc: de la meva infantesa, del meu present… i segurament del meu futur. A Berga hi tinc la gent que estimo i això fa que no tingui cap mena de dubte: casa meva és el meu racó preferit.

Berga, al cor del Prepirineu, és sinònim de muntanyes, tradicions i vincles profunds. Des de Queralt fins als camins dels Rasos, cada racó respira història i natura.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti bons records?

N'hi ha molts. Però un que m'ha marcat especialment és Bruguera, un petit poble agregat a Ribes de Freser, al Ripollès. Allà hi viu la Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, a qui vaig tenir el privilegi de conèixer per escriure el seu llibre: Una vida a les muntanyes. Em vaig enamorar de Bruguera i de la seva gent. Hi pujo sovint: parlar amb la Marina, veure les seves ovelles, menjar a l'hostal Moliner, o pujar al Taga. Sempre que hi vaig, en torno feliç.

Bruguera és un petit tresor al Pirineu oriental, envoltat de cims i vida rural. Hi trobareu natura en estat pur i l'encant de la vida pagesa, amb la Marina com a testimoni viu d'un món que perdura.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

La resposta és fàcil per a un berguedà com jo: La Patum. És molt més que una festa. És emoció, és foc, és sentir el poble bategar.

Però Catalunya és plena de festes que cal viure. Des de la Fia Faia a l'Alt Berguedà, fins a l'Aplec del Caragol de Lleida, els Carnestoltes de Vilanova o Solsona, o Les Santes de Mataró. La meva recomanació és clara: no deixeu escapar cap festa. Viviu-les, compartiu-les i deixeu-vos portar per la seva energia.

La Patum de Berga se celebra coincidint amb el Corpus, habitualment al juny. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, combina foc, música i figures festives en una festa popular amb segles d'història.

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, quina seria?

Que fugin de les grans ciutats. A Barcelona hi ha moltíssimes possibilitats —perquè sí, la Sagrada Família o el Museu Picasso són molt interessants— però que busquin pobles petits. Que provin la nostra gastronomia, parlin català, entenguin el nostre humor. Que s'aturin quan comencin a veure pedra, i descobreixin la Catalunya autèntica. Això és el que realment fa especial aquest país.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

La veritat? El Delta. Hi he estat poc i de passada. M'agradaria conèixer millor els arrossars, els poblets, la seva manera de viure. També hi ha zones com Rivert, al costat de Salàs de Pallars, o la Vall Fosca, que em sembla un paradís encara poc explorat. És una assignatura pendent: descobrir millor tota aquella zona al voltant de la Pobleta de Bellveí.

El Delta de l'Ebre és una zona humida situada al sud de Catalunya, dins la comarca del Baix Ebre, famosa pels seus arrossars, llacunes i aus migratòries. La Vall Fosca, al Pallars Jussà, és una vall pirinenca que dona accés al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Des de quin lloc de Catalunya has fet més retransmissions?

Gràcies a la meva feina a TV3 he pogut voltar molt, i és una sort. Però si n'he de destacar una zona, és la de la Delegació de Lleida de TV3. He cobert notícies des del Pallars Jussà i Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça… fins a la Segarra, l'Urgell i les Garrigues. He pogut conèixer millor aquest territori, explicar-lo i viure'l, i n'estic profundament agraït.

Després d'aquesta conversa, queda clar que l'Abraham Orriols és molt més que una veu a les notícies: és un enamorat del país que camina, pregunta i escolta. Amb cada retransmissió, ens apropa una mica més a la Catalunya autèntica, la de veritat, la de cada dia.

La seva mirada —fidel al territori i carregada de curiositat— ens recorda que les històries més potents no passen sempre a les grans ciutats. Passen a Bruguera, a Berga, a la Vall Fosca o en qualsevol festa on la gent, simplement, es troba i celebra qui és.

I si algun dia el veieu amb un micro a la mà, pareu atenció: potser us està explicant una història que, sense saber-ho, també és una mica vostra.