El camí dels Remences

Francesc de Verntallat (1428 - 1499) va néixer en una masia de La Vall d'en Bas, on comença aquesta ruta. Prop de la seva masia hi podem trobar elements que tenen relació amb els orígens de Verntallat, descendent de la nissaga dels Puigpardines. És per això que prop del Mallol, i continuant dins el terme de la Vall d’en Bas, hi trobem l’església i el castell de Puigpardines i el Mas Toralles, antic casal dels senyors de Puigpardines.

Verntallat era el líder de la pagesia més radical en la lluita per acabar amb les condicions d’esclavitud i determinats costums feudals. Els senyors feudals exercien un control excessiu sobre els pagesos i les seves famílies. A part dels maltractaments físics que rebien, els pagesos també havien de pagar uns tributs abusius per poder treballar les terres del senyor. En aquest clima, Verntallat va saber erigir-se com la figura a qui la pagesia va seguir per aconseguir la justícia i la llibertat. Va tenir la voluntat i l’habilitat de construir un petit exèrcit que li permetia controlar gran part de la Garrotxa i les Guilleries.

La guerrilla de Verntallat va créixer ràpidament. Els pagesos que s’unien a la seva causa tenien l’ajuda d’altres pagesos que es quedaven treballant la terra, amb la promesa de mantenir els seus conreus mentre durés la guerra. Aquest sistema de solidaritat va permetre a Verntallat i els remences d’aguantar el pols durant molts anys, fer-se forts i acabar guanyant la guerra.

Un altre dels factors fonamentals en la victòria dels remences va ser l’aliança amb el rei Joan II. Joan II es va veure obligat a exiliar-se a Aragó, i en la seva absència va deixar el mandat a la seva dona, la reina regent Joana Enríquez, que va mantenir la suspensió dels mals usos durant la seva regència, fet que li va servir per guanyar-se la simpatia dels pagesos. Quan la reina sofrí un setge a Girona i Verntallat i els seus homes van baixar a la ciutat per socórrer-la, es va enfortir una aliança que seria clau per a la vida de Verntallat i per l’esdevenir de la guerra. La reina, agraïda, el va nomenar capità reial. Aquest fet significava formalment el liderat de Verntallat. A partir d’aquest moment, els seus seguidors foren anomenats verntallats.

Quan pugem a la Garrotxa per la Selva interior, veiem el Castell d’Hostoles. El castell va ser el centre del poder remença durant tot el període bèl·lic. Després de la fortificació es va convertir en un punt inexpugnable per a les tropes enemigues, i sempre va ser utilitzat com un indret de replegament segur. També ho van ser els Castells de Puig-Alder i Colltort, que antigament marcaven la frontera entre els comptats de Besalú i de Girona. Es troba situat entre els municipis de Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.

A les Planes d’Hostoles hi trobem l’Ermita de Sant Salvador, on anys desprès es construiria el Castell de Puig-Alder. A l’altra banda de la carretera que connecta Girona, Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, hi trobem l’església de Sant Pere Sacosta. Hi ha constància que, ja al segle XIII, totes les masies de la parròquia estaven sotmeses als mals usos. A les Planes també hi trobem la Casa Jonquer, bressol d’una important nissaga garrotxina de l’època. A Sant Feliu de Pallerols hi podem visitar el molí de la Conqueta, un molí fariner esmentat per primer cop al segle XII. Durant la guerra no va deixar de funcionar per alimentar a tots els pagesos. Actualment el molí és de propietat municipal i es pot visitar.

Prop de Santa Pau hi trobem el Castell de Colltort, des de on es pot veure la zona volcànica de la Garrotxa. En aquesta ruta també podrem descobrir un parell d’elements que, tot i no estar lligats al conflicte remença, bé valen una visita. El primer són els rentadors de la Pinya, a la Vall d’en Bas, exponents d’un temps on rentar la roba es convertia en un exercici molt dur, però conciliador socialment. I el segon, el Firal de Sant Feliu de Pallerols, on ens podrem aturar i gaudir d’una bona estona enmig de la tranquil·litat de la plaça del poble.

Verntallat es replega a les muntanyes al voltant del castell d’Hostoles perquè les remences perden el control de Besalú i Olot. L’any 1471 Girona es rendeix davant la pressió de Verntallat, que va rebre un suport vital de la zona de Finestres, a l’oest del castell d’Hostoles. El territori que avui comprèn el terme municipal de Sant Aniol de Finestres tingué una importància estratègica cabdal en molts conflictes armats de la història de Catalunya. El fet de ser una zona muntanyosa i de difícil accés, prop d’Olot, Banyoles i Girona, l’han fet refugi de bandolers. Una bona mostra és l’ermita de Finestres. Més a prop dels nuclis habitats, en l’actualitat hi trobem l’església de Sant Esteve de Llémena i la de Sant Aniol de Finestres

El 28 d’octubre de 1472 acaba la guerra civil catalana amb la victòria dels reialistes amb l’ajuda dels remences. Aquests esperaven que el rei suprimís els mals usos després de la contribució de la pagesia en la victòria, però no va ser així, i s’entrà en un període de desconcert.

Anys més tard el conflicte es reobrirà, però aquest cop serà un company de Francesc de Verntallat, Pere Joan Sala que iniciarà la segona guerra remença, i qui després d’algunes victòries a prop de Barcelona serà presoner i executat públicament a Barcelona. Verntallat aquesta vegada no va anar a la guerra sinó que va intentar negociar, i va acabar obtenint gairebé tot el que buscava.

Va presidir la delegació remença que signà la sentència arbitral de Guadalupe, a Extremadura, que posa fi als mals usos, al dret a maltractar i a d’altres abusos fins llavors legals. Després de la sentència, Verntallat va residir a la cort i va estar en contacte amb personatges rellevants com ara Cristòfor Colom. Més tard es va retirar a Sant Feliu de Pallerols on va viure al mas Claperols. Avui hi podem trobar una estàtua que el recorda. A la comarca també hi trobem molts altres elements que en fan memòria: escoles, carrers i establiments mostren que Verntallat és un personatge estimat i recordat.