26 de desembre, Sant Esteve

Si el 25 de desembre és el cor de Nadal, el 26 de desembre, Sant Esteve, n'és la continuació més familiar i genuïnament catalana. És una jornada única que reflecteix l'esperit nadalenc de Catalunya: retrobar-se, compartir taula i allargar la calidesa de Nadal un dia més.

La festa de Sant Esteve té arrels antigues. A l'edat mitjana, quan els desplaçaments eren lents i les famílies vivien escampades entre comarques, l'Església va concedir aquest dia com a festiu perquè tothom pogués tornar a casa després de Nadal. Amb el temps, la tradició es va mantenir, i avui continua sent una data molt estimada i esperada pels catalans.

Després de la intensitat del 25, el 26 de desembre és sinònim de tranquil·litat i retrobament. Moltes famílies aprofiten el dia per visitar parents que no van veure el dia anterior o per reunir-se una vegada més al voltant d'una taula plena de sabors casolans. No hi falta mai un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana: els canelons de Sant Esteve, fets amb les restes del rostit o del pollastre de Nadal. Aquest aprofitament culinari, convertit en tradició, és un reflex de la saviesa popular i de la importància de no llençar res.

Els canelons s'acompanyen sovint d'una bona copa de vi o cava i d'un ambient distès, amb converses llargues, riures i jocs de sobretaula. En moltes cases, encara es manté la música de fons amb nadales o s'aprofita per fer “cagar el tió” amb els més petits si no s'ha fet el dia 24 o 25.

Als pobles i ciutats, algunes entitats culturals i corals organitzen concerts nadalencs, pessebres vivents o activitats per mantenir viva la màgia d'aquestes dates.

Sant Esteve és, doncs, més que un festiu, és una celebració del vincle familiar i de la tradició. Un dia que només es viu així a Catalunya i que ens recorda que el Nadal no s'acaba amb els regals, sinó que continua amb el plaer de compartir el temps i la taula amb els que més estimem.