Saus, Camallera i Llampaies

Els tres pobles es troben situats a la comarca de l'Alt Empordà, pràcticament a la línia divisòria amb les comarques veïnes del Baix Empordà i el Gironès, que és divisòria a la vegada de les aigües que tributen al Fluvià i les que se'n van cap a la Conca del Ter.

Els pobles estan a tocar la carretera GE623/630, que va des de la sortida 5, a Orriols, de l'autopista A-7, entre Girona i Figueres, cap a Castelló d'Empúries i L'Escala; una important via de penetració turística que, en els darrers anys, ha estat millorada en tots els aspectes.

Camallera

Camallera és el poble més gran i capital del municipi format per Saus, Camallera i Llampaies. Aquí hi trobem l'Ajuntament, així com tots els serveis municipals.

El nucli antic del poble es troba situat a la part més alta i és força reduït. S'hi destaca, vora l'església, quatre grans cases pairals: Can Ferrer Pagès, Can Feliu, can Ferrer Fàbrega i Can Geli que pràcticament, es reparteixen la propietat de la majoria de les terres del terme parroquial. No és fins a la fi del segle XVIII que es construïren, a migdia, les cases del carrer Nou, i a llevant sorgí el Raval amb el carrer d'aquest nom i els del Mig i la Talaia (Nom que dóna pensar que existia una torre de guaita de la que segurament no es conserva res).

De fet, ja existia d'abans, a migdia i vora el camí ral (reial) el veïnat de Sant Sebastià, de poques masies situades a l'entorn de la capella dedicada a aquest sant, del s. XVI. A partir del darrer terç del segle XIX, en una bona part gràcies a la construcció de l'estació ferroviària, el poble va créixer d'una forma una mica anàrquica, sobretot vers llevant pel pendent que baixa a l'església fins a l'estació, és a dir, fins a la vora de l'estany dessecat on hi ha el carrer Estany.

Tenim coneixement dels primers habitants del poble, quan existia sense cap nom definit, per unes restes arqueològiques que es van descobrir.

Llocs d'interès de Camallera

L'església de Sant Bartomeu

L'església de Sant Bartomeu de Camallera sabem, pels documents, que ja existia al segle XIII. De l'època romànica avui només resta dempeus l'absis semicircular, amagat per construccions posteriors. Únicament se'n pot veure la seva estructura externa des de dins d'una casa que hi ha adossada. Aquest absis es pot considerar del període Romànic III. L'església actual és producte d'una reforma acabada l'any 1951.

La Rectoria

La Rectoria, afegida al mur meridional de l'església és un edifici de planta i dos pisos que ha estat reformat en diferents èpoques. A la façana principal, que dóna a la plaça de l'Església, en una petita finestra hi ha col·locada una llinda que, segons la inscripció, pertany a l'obra feta pel rector Mateu de Ribot l'any 1748.

L'Ermita de Sant Sebastià

Aquesta ermita fou erigida en honor del sant advocat contra el contagi i la pestilència vora del camí reial, a uns 300 metres del poble de Camallera en direcció a Gaüses. A la seva vora va néixer un veïnat de 5 masies. L'ermita de Sant Sebastià de Camallera és una construcció eminentment popular que, com indica la data de la façana fou bastida a la segona meitat del segle XVI. 

Masies de can Ferrer Pagès, Can Feliu i can Ferrer Fàbrega

Saus

El poble de Saus ha donat nom al municipi empordanès que inclou també les poblacions de Camallera i Llampaies. Saus era, antigament, el nucli més important de la rodalia. El nucli poblat de Saus és arran de l'antic camí que anava de Girona a Castelló d'Empúries i Roses passant per Cervià, Camallera, Saus i Sant Mori. Moltes cases han estat arreglades en els darrers anys i d'altres s'estan millorant actualment.

D'entre els habitants del poble hi ha alguns artistes de nom, com per exemple, i des de fa molts anys, la família Palmero. També la pintora Montserrat Llonch va estar molt arrelada al poble, i la família d'actrius Carulla.

Al petit poble de Saus s'hi han fet moltes troballes, com la descoberta de dues sitges ibèriques, troballes de l'època romana, troballes de l'època medieval i el descobriment de la Creu de Terme.

L'església de Santa Eugènia és una edificació religiosa de Saus. És d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. És un monument característic del període evolutiu anomenat romànic III, datable als segles XII-XIII

Llampaies

El poblet de Llampaies es troba en el sector oriental del municipi, dos km. a ponent de Camallera. El paisatge presenta terrenys amb suaus ondulacions, camps de conreus i petits boscos de pins.

El poble en si no presenta cap nucli urbà gaire compacte sinó que està format per veïnats de masies escampades. El barri de l'Església és el veïnat més antic. A uns 100 m. al nord, en un indret quelcom més enlairat, hi ha el veïnat del Puig que és un agrupament de masies, algunes interessants, dels segles XVII-XVIII. El veïnat dels Masos es troba a 200 m. a ponent del Puig; les seves cases són anteriors a finals del segle XVIII, la majoria pertanyen al segle XIX.

A Llampaies s'hi va trobar el 1974 una punta “levallois” de pòrfir, classificable al Paleolític Mitjà. La troballa fou feta al paratge de la Sala i Estanyol, a l'olivet Adroer. A la rodalia de la població s'hi ha fet troballes de ceràmica romana en diferents indrets, la qual cosa demostra l'existència de més d'un lloc de poblament. En un dels jaciments romans de Llampaies, no gaire lluny del poble actual, hi aparegueren vestigis d'un possible impluvium. Al terme de Llampaies s'hi va trobar una sivella visigòtica que actualment es guarda al Museu Arqueològic de Girona.

A Llampaies s'hi pot trobar l'església de Sant Martí de Llampaies, d'una sola nau amb absis semicircular i pertany al període Romànic III. També hi ha la rectoria, aquesta va ser venuda a particulars i posteriorment restaurada, però encara conserva el pont o passadís sobre el carrer que té arcs rebaixats i volta de maó pla. Les obertures del casalot són rectangulars. A les llindes de les dues finestres hi ha dates del segle XVI.