Lloret de Mar

Lloret de Mar és un municipi de la comarca de la Selva situat a la part sud de la Costa Brava. El nom de Lloret de Mar prové del mot romà Lauretum, probablement per la gran quantitat de llorers que hi havia a la població en aquella època.

Tot i que actualment, Lloret de Mar és coneguda de manera internacional pel seu turisme de platja, Lloret de Mar manté la seva identitat cultural com a punt de trobada de cultures i tradicions que l’han convertit en la població que avui en dia és.

La tradició turística li ve des de la dècada dels 50 i s’ha mantingut viva i activa fins a l’actualitat. Deixant més de banda les activitats que antigament havien predominat a la vila, com són la pesca, l’agricultura o el suro.

Acull diferents platges de sorra granulada i rocosa. En destaquem les de Canyelles, Fenals, Treumal, Cala Boadella, Lloret i Santa Cristina. Algunes d’elles pertanyen a les entitats de població que formen el municipi de Lloret de Mar, que són les Alegries, Canyelles, l’Hostalet, el mateix Lloret de Mar, Papalús, el Mas Rossell, Sant Pere del Bosc i Santa Cristina.

Tot i així, la població de Lloret de Mar també compta amb un patrimoni important en el sector cultural i natural, com són els poblats ibèrics, castells medievals, jardins, etc. A més, les activitats esportives que es poden practicar a la població també la fan més atractiva. Entre elles hi trobem tant activitats de terra (senderisme o bicicleta) com d’aigua (submarinisme o caiac).

La població de Lloret de Mar va començar a créixer al voltant del barri de la platja i el port es va anar sent cada vegada més important, sobretot pel contacte amb les ameriques i la gran presència d’indianos a la població que la van fer créixer en edificacions. Entre elles podem destacar la casa de Can Garriga, que actualment acull del Museu Marítim. A més, d’una notable influència de l’artista modernista, que destaca al cementiri amb obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà i Soqué i Bonaventura Conill i Montobbio.

No ens podem oblidar del monument a la Dona marinera, que simbolitza a totes aquelles dones que, al llarg de la història, han esperat el retorn dels seus homes del mar. No totes van ser afortunades i, per l’angoixa passada en aquesta espera, se’ls dedica aquesta escultura.