La Sénia

La Sénia és una vila del Montsià situada a tocar del País Valencià, travessada pel riu que li dona nom. El seu topònim prové de l'àrab saniya (molí), evolucionat a azenia en l'edat mitjana. El riu Sénia no només en marca el límit administratiu amb el País Valencià, sinó que és també una via natural cap als Ports i un corredor ecològic important.

Un dels trets distintius de la vila són les tradicionals curses de cavalls, celebrades des de fa més d'un segle durant la Festa Major. Aquesta afició ha esdevingut símbol local i atrau molts visitants.

La Guerra Civil deixà empremta amb la construcció d'un aeròdrom militar l'any 1937, avui dia element de memòria històrica. També destaca el bosc de faigs dels Ports, un ecosistema singular per la seva ubicació meridional i el seu entorn abrupte.

Històricament, la Sénia fou repoblada al segle XIII, sota el domini dels Moragues i l'Ordre de l'Hospital, fet que generà conflictes jurisdiccionals. Durant la Guerra Civil Catalana (1462) i la Guerra dels Segadors (1640), el poble tingué un paper actiu. Amb el Decret de Nova Planta (1716), perdé llibertats i privilegis.

A les guerres napoleòniques, va ser ocupada pels francesos i s'hi desenvolupà la construcció naval. Posteriorment, les guerres carlines també hi tingueren impacte, especialment amb el setge provocat per l'ocupació del general Cabrera.

Al segle XX, la vila s'anà modernitzant amb la instal·lació de l'electricitat, la fundació de la Banda Harmònica (1904) i l'obertura d'escoles públiques. El Centre Obrer va jugar un paper destacat en la vida política i social fins al seu tancament el 1938. Durant la postguerra, el massís dels Ports serví de refugi a grups de maquis.

Llocs d'interès

Riu Sénia

El riu Sénia neix al massís dels Ports i és un riu típicament mediterrani: de recorregut curt, cabal irregular i amb forts estiatges. Desemboca a la zona coneguda com “Sol-de-riu”, situada entre els municipis d'Alcanar i Vinaròs.

És un dels elements naturals més emblemàtics de la demarcació i actua com a nexe d'unió entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. Alhora, ha estat un eix fonamental en la construcció de la història socioeconòmica de la població senienca i acull un ecosistema de gran valor ambiental.

En el seu pas pel terme municipal, el riu transcorre envoltat per un frondós bosc de ribera i paisatges que conviden a ser descoberts. Per aquest motiu, s'han recuperat diversos camins i accessos que avui formen part de la xarxa d'itineraris saludables del municipi.

Oliveres Mil·lenàries

El paisatge característic de la plana de la Sénia està dominat per un immens mar d'oliveres. Aquest arbre, un dels cultius més antics i emblemàtics de la regió mediterrània, és també el més representatiu del nostre terme. La seva gran adaptabilitat a les condicions climàtiques locals -amb estius llargs i secs i una pluviometria anual escassa- fa que sigui el cultiu per excel·lència de la zona.

Gràcies a una combinació de factors històrics i geogràfics, el territori que envolta el riu Sénia -amb més de 2.000 km² repartits a banda i banda del riu- alberga la concentració més gran d'oliveres mil·lenàries del món.

Aquests arbres monumentals, que han resistit el pas dels segles, es consideren mil·lenaris si superen els 3,5 metres de perímetre de tronc mesurat a 1,3 metres d'alçada. Fins avui, ja se n'han catalogat prop de 5.000 exemplars.

Camp d'Aviació de la Sénia

Durant la Guerra Civil Espanyola, el Govern de la II República va impulsar la construcció de diversos aeròdroms militars a Catalunya com a resposta al cop d'estat militar. Un d'aquests va ser el Camp d'Aviació de la Sénia.

L'abril de 1938, l'aeròdrom va ser ocupat per l'exèrcit franquista i es convertí en una base d'operacions de la Legió Còndor alemanya, que el va utilitzar fins al final del conflicte.

Avui dia, l'espai es conserva parcialment i acull un centre d'interpretació situat a l'antiga Casa de Comandament, així com un refugi antiaeri visitable. Un dels seus elements més destacats és el Centre d'Aviació Històrica de la Sénia, un museu singular que exhibeix diverses peces d'aeronàutica de l'època. Aquestes peces, per la seva envergadura i estat de conservació, constitueixen un patrimoni de gran interès i valor històric.

Centre d'Interpretació del Riu Sénia - Molí la Vella

Al llarg del curs del riu Sénia es conserven diversos molins antics, entre els quals destaca el Molí la Vella, un edifici amb més de 900 anys d'història. La documentació més antiga data del segle XIV, quan funcionava com a molí fariner.

Amb el pas del temps, també va acollir una fàbrica de paper i, més endavant, una fàbrica de gel, que es mantingué en funcionament fins a la popularització dels frigorífics domèstics als anys 70 del segle XX.

Després d'anys d'abandonament, l'edifici va caure en ruïna. A finals dels anys 80, l'Ajuntament el va adquirir i en va iniciar la restauració. Actualment, el Molí la Vella allotja el Centre d'Interpretació del Riu Sénia, un espai dedicat a explicar com la interacció entre el medi natural i l'activitat humana ha donat forma a un paisatge profundament humanitzat que, alhora, conserva una gran riquesa ecològica pròpia dels ecosistemes de ribera.

Nucli antic de la Sénia

El nucli urbà més antic de la Sénia està situat estratègicament a prop dels lligallos -antics camins ramaders- que confluïen vora el riu Sénia i s'endinsaven cap al massís dels Ports. Tot i que la carta de poblament del municipi data de l'any 1232, en plena Edat Mitjana, diversos vestigis arqueològics indiquen la presència humana a la zona des de la prehistòria.

L'emplaçament original de la vila responia a criteris defensius. La població es va establir en un indret naturalment protegit per un cingle abrupte vora el riu, que s'hi encaixa fins a gairebé 60 metres de profunditat. Aquesta configuració ofereix, encara avui, vistes espectaculars sobre el paisatge natural que envolta la vila.

El nucli antic conserva edificis i espais amb un gran interès històric i arquitectònic. Alguns dels més destacats són: la Font Vella, la Terrassa, l'església de Sant Bartomeu i el seu campanar, la casa Abadia, la casa del Rei Bonet, el forn de Raimundo, l'antiga Casa de la Vila, el mirador del carrer Galileu, i els safareigs de la Plaça i la Nòria, entre altres elements patrimonials que configuren l'encant del casc històric.