Els Pallaresos

El nucli urbà, petit i pintoresc, del poble dels Pallaresos és damunt un turó de 121 m d'altitud i prop de la partició del terme amb el de la Secuita. Era a l'edat mitjana una de les faldes o ravals de Tarragona.

L'arquitecte Josep M. Jujol i Gibert hi ha deixat un ampli mostrari de la seva genialitat; de Jujol són les antigues escoles, l'edifici de l'antic Ajuntament i casa del comú (1920), la Casa Andreu de la plaça de l'Església, la reixa de Casa Solé (1927), la reforma de la casa d'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals (1945-47) de l'Església parroquial de Sant Salvador; però, sense cap mena de dubte, l'obra més valuosa és la Casa Bofarull, fantasiosa en les façanes i els detalls, amb una bellíssima galeria posterior damunt un àngel parabòlic que conserva, encara que deteriorades, pintures al·legòriques de les estacions realitzades pel mateix Jujol; l'element més important de la casa és l'escala interior i la torratxa que la cobreix.

El conjunt té una extraordinària riquesa espacial i ve coronat per un àngel-parallamps, que en un principi fou dissenyat perquè, pogués actuar de penell. És digna de contemplació la reixa que protegeix l'obertura triangular de la paret del jardí que dóna al camp: una autèntica meravella feta amb eines velles de la feina de pagès.

El municipi no disposa de parròquia fins a èpoques recents; a l'edat mitjana la seva església era una vicaria perpètua dependent de la parròquia de la catedral tarragonina. L'any 1751 les seves rendes foren incorporades a la comensalia anomenada de Sant Pau.

El poble compta amb un casal municipal per a festes i reunions. També disposa d'un consultori municipal i d'una oficina de correus. En quan a equipaments educatius, estan operatius dos CEIP i un IES que entra en funcionament el curs 2008/09.