Cunit

Cunit és l'últim municipi de la comarca del Baix Penedès. Limita amb Cubelles per l'est i amb Calafell per l'oest. Al sud del municipi hi resta el mar mediterrani per tant és una població costanera on les seves platges són protegides pels espigons.

Uns jaciments trobats a la cova de l'Avenc de Sant Antoni donen constància que hi hagué vida humana en aquest territori durant l'època prehistòrica. Aquests daten de l'any 3700 aC.

Amb l'arribada dels ibers, Cunit estigué habitada per la tribu dels cossetans, els mateixos que s'establiren a la població veïna de Calafell. Aquests deixaren vestigis per tot el terme. Entre ells, destaca el jaciment ibèric Fondo del Roig; són les restes d'una granja les quals tenen un gran valor històric, ja que són les més ben conservades de Catalunya.

Altrament, el document més important i on consta Cunit constituït com a municipi és una carta de població datada l'any 1274 que atorgà el rei Jaume I al castell i a la població de Cubelles. En aquell moment, Cunit era una quadra del terme del Castell de Cubelles.

L'església parroquial del municipi està dedicada a Sant Cristòfol. Aquesta és d'estil romànica i es coneix que durant l'edat mitjana s'hi van excavar uns túnels/passadissos de comunicació que encara es conserven avui dia.
L'actual sagristia d'aquesta, que va ser l'absis d'una església d'una sola nau, destaca perquè és la capella romànica construïda més a prop del mar.

El Castell de Cunit ha perdut tot el seu encant i la seva forma original. Aquest fou restaurat al segle XX i canvià tot el seu aspecte. Ramon Berenguer IV cedí aquest castell a Dalmau de Cunit al segle XI.

En relació al seu entorn natural Cunit té ubicat el seu pulmó a la Serra de Puig de Tiula, zones verdes i boscos espessos es poden gaudir en aquest paratge.