Femturisme en femení

Compartir
Femturisme en femení

Cada dia més les dones són a tots els llocs de la vida social i pública. Ara bé, la història l'han escrit aquells que manen. Això suposa que la història durant molts i molts anys ha estat escrita per homes, des del patriarcat i l'androcentrisme, i sense comptar amb la visió de la vida i la societat femenina, perquè dones i homes ens hem socialitzat de diferent manera. De fet, encara avui ens falta pertot arreu la visió i les aportacions de la meitat de la població, les dones.

És un fenomen que passa a la història i, malauradament, a la gran majoria de camps del coneixement. Per intentar compensar això i coincidint amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les dones, des de femturisme recuperem la figura d'algunes catalanes il·lustres que han deixat una gran empremta a la nostra societat.

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de Carcassona (Carcassona ca. 972 - Sant Quirze de Besora l'1 de març de 1058), filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavaldà, va ser regent del Comtat de Barcelona amb els títols de comtessa de Barcelona, de Girona i d'Osona.

Va ser la dona més influent dels comtats catalans durant l'època medieval

Sepulcre a la Catedral de Girona

ermessendaEl 1982, amb motiu dels 9 segles de la mort del comte Ramon Berenguer II, es va obrir el sepulcre gòtic de la comtessa Ermessenda (i el del comte Ramon Berenguer II), i es va descobrir que els sarcòfags romànics originals presentaven com a única decoració externa franges verticals amb els colors roig i daurat, pintats en data indeterminada.

Avui dia podem visitar la el Sepulcre d'Ermessenda de Carcassona a la Catedral de Girona, concretament a la Capella del Sepulcre de la Comtessa. La capella havia estat dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista vers el 1335. Durant els segles XV – XVI havia contingut un dels orgues de la catedral. La imatge jacent és obra de Guillem Morell.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 – Girona, 13 d'abril de 1983), nascuda al barri de Sant Gervasi de Cassoles, ha estat l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent per les referències que altres autors han fet a la seva obra i la repercussió internacional que ha tingut, amb traduccions a trenta llengües diferents. Ha conreat tots els gèneres literaris: la poesia, el conte i el teatre, però en el gènere que ha destacat sempre ha estat la novel·la. També va treballar amb la pintura.

D'entre les seves obres destaquem: Aloma (1938), que rep el premi Crexells de narrativa el 1937, La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966) (premi Sant Jordi, premi Crítica d'Or de Literatura i Assaig i premi Ramon Llull de novel·la ), Mirall trencat (1974) (premi Lletra d'Or).

Després de la seva mort, el seu llegat intel·lectual es va donar en herència a l'Institut d'Estudis Catalans que, anys després, va constituir la Fundació Mercè Rodoreda.

Jardí Mercè Rodoreda

1jardi_fmrLa seu de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda, és la Casa de Convalescència, on hi ha un dels pocs jardins penjants de la ciutat de Barcelona que l'any 1988, en memòria de l'autora, es va batejar amb el nom de "Jardí Mercè Rodoreda", i que conté una mostra de les seves flors i plantes citades en les seves obres. L'itinerari pel jardí són divuit punts, en els quals hi ha unes plaques amb el nom en català de la planta, el nom científic i un fragment de l'obra de Mercè Rodoreda on consta el nom de la planta.

D'altra banda, des de la Fundació Mercè Rodoreda s'han elaborat tres rutes literàries que permeten conèixer els llocs on va viure l'escriptora i també els escenaris on transcorren algunes de les seves novel·les més conegudes com per exemple: Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les camèlies, i Mirall trencat. Podeu consultar totes les rutes literàries en aquest enllaç.

Montserrat Caballé

Montserrat Caballé ha estat el nom propi per excel·lència de l'òpera a Catalunya i arreu del món, esdevenint una de les sopranos més grans del segle XX. Dona propera, de gran humanitat i que sempre va demostrar un particular sentit de l'humor, va iniciar el seu regnat el 1962 en al Gran Teatre del Liceu amb Arabella i va començar a forjar el seu mite quan el 20 d'abril del 1965 va haver de substituir en el Carnegie Vestíbul de Nova York a una indisposada Marilyn Horne, recordant-se des de llavors la seva interpretació de Lucrecia Borgia. De la seva veu s'ha destacat que era plena, potent i bella, que estava dotada de nitidesa, puresa o suavitat, i que el seu timbre era iridescent.

Montserrat Caballé vesteix el Museu de les Arts Escèniques

caballeCapes, brodats, camafeus, dobles mànigues i colls escarolats. Als penjadors del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) hi pengen set vestits que han format part d'algunes de les òperes més cèlebres del segle XX. Amb ells, Montserrat Caballé va pujar a l'escenari per donar avida a personatges com Tosca o Maria Stuarda.

Alguns d'aquests vestuaris han aparegut en diverses òperes. Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d'escena de la soprano catalana en un museu, ja que només consten dos vestuaris de la soprano al Centre Nacional del Costum d'Escena i de l'Escenografia de Moulins, a França, i dos més a la Galeria del Costum del Palau Pitti de Florència, a Itàlia.  

Neus Català

Filla de família camperola de Guiamets, al Priorat, (el seu pare, a més, feia de barber), rebel des de nena i inquieta, Neus Català va professar tota la seva vida una intensa militància comunista. Infermera al bàndol republicà durant la Guerra Civil, va passar a França en acabar el conflicte amb un grup de 182 nens que cuidava, que havien estat separats dels seus pares. Tota la seva família va marxar a l'exili. Després de la invasió de França pels alemanys, es va involucrar amb el seu primer marit, Albert Roger, en les activitats de la Resistència tots dos van ser capturats i torturats per la Gestapo, després de ser denunciats el 1943.

neusQuan la van deportar a Alemanya, el seu tren atapeït de presos va quedar aturat en una estació al costat d'un altre on viatjava en condicions igualment penoses el seu marit. Es van acomiadar i no es van tornar a veure. Ell va morir a Bergen-Belsen. Ella va sobreviure al terrible camp de Ravensbrück (el Pont dels Corbs). El testimoni que ha deixat de la vida i la mort al camp de Ravensbrück és en el seu dramatisme, veracitat i humanitat digne dels grans testimonis de la deportació.

La memòria de Neus Català es preservarà en un museu a casa seva, als Guiamets segons va informar la Generalitat poc després de la seva mort. 

Dolors Aleu

Va ser una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.

Filla d'una família de la burgesia barcelonina, l'any 1874, en presentar-se a la Facultat de Medicina per assistir regularment a les classes de primer curs de carrera, trenca tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l'època, que només concedeixen a la dona un paper domèstic. Aleu va a la universitat amb dos escortes que li posa el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, cap de la Policia Municipal, tinent d'Alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya.

L'any 1885, Dolors Aleu crea junt amb Clotilde Cerdà Bosch, filla d'Ildefons Cerdà, l'Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer, institució en què hi fa de professora d'Higiene Domèstica. Especialitzada en Ginecologia i Medicina Infantil, exerceix de metgessa amb molt d'èxit durant vint-i-cinc anys. Té una consulta a la Rambla Catalunya número 31 tot i que la seva clientela és majoritàriament femenina. De forma altruista, visita també els nens de la Casa de Caritat on s'hi desplaça periòdicament.

Hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu a Barcelona, Lleida, Terrassa, l'Hospitalet i Palafrugell. Concretament a Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu són al barri del Raval on s'ubica el Dispensari de Perecamps. Més recentment, s'ha inaugurat el Centre Sociosanitari Putget - Dolors Aleu. 

Mari Pepa Colomer

Amb 18 anys va obtenir la llicència de pilot i es va convertir en la primera aviadora catalana de la història. L'esclat de la Guerra Civil va arribar quan la Mari Pepa Colomer tenia 23 anys i el seu primer vol militar el va realitzar el 2 d'agost del 1936. Aquella primera missió va consistir a llançar fullets antifeixistes sobre la ciutat de Barcelona. 

Joana Biarnés

biarnesL'àmbit de la fotografia va trobar en Joana Biarnés una referent a Catalunya i a tot l'estat espanyol. Va ser la primera dona de l'Estat que va adoptar la carrera de fotoperiodista. 

Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori. Va estudiar a l'Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d'una forta hostilitat.

La seva trajectòria va servir per retratar els Beatles, Salvador Dalí, Jackie Kennedy o Audrey Hepburn, autèntiques figures mundials del segle XX.

Les trementinaires de la Vall de Vansa

I per acabar, parlarem d'un col·lectiu de dones, guaridores viatgeres, sàvies i valentes: les trementinaires. 

La Vall de la Vansa, situada a la serra prepirinenca del Cadí i envoltada de muntanyes amb altures que freguen els 2.000 metres, ressegueix el riu de La Vansa i aplega els pobles de Josa de Cadí, Tuixent, Cornellana, Fórnols, Adrahent, Sisquer, Sorribes, Montargull, Sant Pere, Padrinás, Ossera, Els Garrics, La Barceloneta, Banyeres i Coll d'Arnat. El paratge és un continu mantell de boscos, prats i terres de cultiu, esquitxat d'abundants fonts i rierols, i és l'hàbitat natural d'una amplíssima varietat de flora, que inclou una gran quantitat d'herbes curatives o medicinals. 

trementinairesVa ser en aquest context en el qual moltes de les dones de la vall van decidir treure profit del seu coneixement de les plantes, les seves virtuts medicinals i dels processos d'elaboració dels seus remeis, que els havien arribat transmesos oralment durant generacions, de mares a filles. Van carregar les seves herbes, olis essencials, pegats, cataplasmes i remeis casolans i van començar una peculiar venda a domicili. Eren les trementinaires. 

Era una feina a la qual es dedicaven les famílies més humils dels pobles, i implicava a tota la comunitat familiar: tots havien d'ajudar a recollir, assecar, trinxar, envasar i elaborar els remeis que les dones s'emportarien per vendre. Aquest nou ofici acabaria sent practicat per la majoria de dones de la vall durant més de cent anys, fins que a la dècada dels 60 del segle XX va començar a degenerar fins a desaparèixer totalment als anys 80.

A Tuixent, el principal nucli de població de la vall de la Vansa, hi trobareu el Museu de les Trementinaires dedicat a la vida de totes aquestes dones que recull les eines, vestits, mostres dels productes i la reproducció d'un obrador com els que utilitzaven en aquell temps per preparar els seus remeis.  

Establiments

Museu de les Trementinaires

Josa i Tuixent

El Museu de les Trementinaires de Tuixent va obrir les seves portes…

Llegir més...

Agenda

Visita guiada al Centre d'Interpretació de la Mina d'Aigua…

12/04/2020 ...

Llegir més...

Carnaval a Ascó

21/02/2020 - 22/02/2020

Llegir més...

Carnestoltes a Mataró

22/02/2020

Llegir més...

Ball de Gitanes a Mataró

22/02/2020

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!