Museu de la Sal Josep Arnau Cardona

Compartir
Plaça Santa Eulàlia,11-13, 08261. Cardona

La Carnisseria del Crestó-Museu de la Sal Josep Arnau

El museu Josep Arnau us convida a visitar la seva col·lecció de peces de sal naturals i obrades en el marc de l’antiga carnisseria del Crestó, l’antic local de sacrifici, tall i venda de la carn del crestó o boc castrat.

Els seus orígens arquitectònics es remunten al segle XIII, sota la porxada i baixos de la Casa Soler, nissaga de ramaders i carnissers local esdevinguda noblesa benestant, i era una de les dues carnisseries amb què comptava la vila medieval de Cardona. La primera se situava aquí, mentre que la segona ho feia al Mercat amb el nom de la carnisseria sobirana o del moltó.

Malgrat la distinció feta a partir del tipus de carns, la del crestó o boc castrat enfront de la del moltó, a totes dues taules, s’hi trobaven diferents varietats de carn com ara moltó, vedell i cabrit de llet, crestó, porc i anyell, bou i vaca, ovella i cabra. La seva titularitat corresponia al senyor del castell i vila que percebia el pagament d’un cens anual per part dels diferents carnissers que tenien taula.

Història de l'artesania de la sal a Cardona

La pràctica de fer figures amb el mineral salí és una antiga tradició local, els orígens de la qual es remunten, si més no, abans del segle XVI. En si mateixa és una manifestació més dels múltiples usos donats a la sal, que en el cas de Cardona arrenca des del neolític mitjà, això és, ara fa més de 6.500 anys.Cal nomenar el Museu de Mossèn Joan Riba(s. XIX) per la seva importancia però les vicissituds viscudes pel museu després de la mort del seu fundador fins a acabar en el Seminari del bisbat de Solsona a mans del seu bisbe (anys 1898-1900) van fer que la tradició d’obrar figures de sal restés, a la darreria del segle XIX i començament del següent, a mans de la família Viñas per passar després a Josep Arnau.

Durant més de cinquanta anys, ell primer i després la seva filla Montserrat treballaren la sal fins a reunir un crescut nombre d'obres que tot seguit podreu contemplar.

La Vida de Josep Arnau

El dia 9 de gener de 1889, Josep Arnau i Ratera venia al món, en el pis de lloguer que els seus pares tenien en el número 8 del carrer Graells. Josep era el fill segon de la família i, en els anys següents, vindrien els seus altres germans Ramon (1890), Teresa (1893), Rafael (1895) i l’Angeleta, morta amb només quatre anys.

Assolida la infantesa, el vailet havia d’ocupar el seu temps entre l’escola pública d’ensenyament elemental situada a l’Ajuntament i els jocs a la plaça de la Fira. Ben aviat, el Josep va demostrar la seva aptitud per als estudis i, en especial, per al dibuix manual, fet aquest que va esperonar el seu mestre a fomentar l’esperit artístic del jove.Va ser aleshores, al poc temps de tornar del servei militar, que va rebre l’encàrrec d’obrar unes manetes de sal per part d’un clergue de Solsona. En sortir-se’n prou bé de la feina, en Josep va ser animat per mossèn Josep Domeque i altres convilatans a donar continuïtat a l’afecció que li havien inculcat els Viñas de ben petit. Era pels volts del 1920. Començava així una activitat paral·lela al treball de la fàbrica que li havia d’ocupar els temps de lleure a fer creus, rosaris i, en especial, manetes de sal que li encarregaven les cereries de Barcelona, Sabadell i Reus com a obsequi en els bateigs.