Ruta per Prades

Història

Ruta per Prades

Una vila planera entre muntanyes a les que dóna nom. Planera i vermellosa, pel color dels carreus dels seus principals edificis i moltes de les cases. La seva ubicació la converteix en punt de partida ideal d'excursions. Però també val la pena conèixer el nucli d'aquesta població de traçat medieval, amb restes de muralles i de castell. És Prades, al Baix Camp.

Ruta per Prades (Esglesia De Prades)Situada a 950 metres sobre el nivell del mar, si hi feu cap a l'hivern potser fins i tot hi trepitjareu neu, i si hi aneu a l'estiu de ben segur a l'ombra hi estareu fresquets. El que de segur que no us estalviareu, ni a l'estiu ni a l'hivern, són els revolts per arribar-hi, ja sigui a través de la T-700, la T-701 i la T-704. És el petit preu que ha de pagar Prades per trobar-se en aquest lloc que podríem quasi definir com a idíl·lic, envoltat de muntanyes. La vila és sens dubte un lloc singular, amb encant, i no en va el seu conjunt històric està declarat des de 1993 Bé d'Interès Cultural. Així que preneu-vos un bon temps per conèixer els seus carrers, gaudir de la tranquil·litat d'entre muralles i del to rogenc de moltes de les construccions, i si és dia de mercat aprofiteu per barrejar-vos entre la gent i pensar, ni que sigui per un moment, que en aquest mateix indret les parades es munten, com a mínim, des de l'any 1200!

Ruta per Prades (Creu De Terme I Esglesia Prades)I és que Prades no deixa de trobar-se en una cruïlla de camins, i d'aquí el seu naixement i creixement i la importància del mercat pràcticament des del mateix moment que va ser reconquerida als sarraïns per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, a mitjans segle XII. Us proposem un itinerari per a què hi descobriu el més interessant, i el començarem a la creu de terme que hi ha a la part posterior de l'església, just al davant d'un dels portals que permetien l'accés a l'interior del poble. La creu dóna la benvinguda als visitants des del segle XIII, i ja en aquest punt es fa ben present el color vermell del qual parlàvem, sobretot a les parets de l'església, i que és degut a la tonalitat de la pedra afilada que envolta bona part de la població ­–i que, és clar, va ser la que es va usar per tal d'alçar els edificis. Si mirem cap a l'esquerra veurem també un tram de muralla que resta dempeus. Després en veurem més.

Una font renaixentista

Ruta per Prades (Placa Major Prades)Travessant el portal ens trobem ja en un dels punts més importants i emblemàtics de Prades, si no el què més. La plaça Major és d'una gran bellesa, amb construccions de diferents colors i èpoques però en harmonia, i amb els porxos com a comú denominador. Ja hem apuntat que aquí és on hi té lloc el mercat, els dissabtes, i a més a més de ser el centre comercial també ho és el polític, ja que hi ha la Casa de la Vila, i el religiós, amb la façana de l'església de Santa Maria presidint l'espai. Malgrat patir desperfectes en el decurs de la Guerra Civil, el temple és força vistós, no només pel color rogenc, sinó també perquè la façana té elements renaixentistes, no molt habituals al nostre país, tot i que el conjunt cal considerar-lo de transició entre el romànic i el gòtic.

Ruta per Prades (Font Renaixentista Prades)Ara, a nosaltres hi ha un element d'aquesta plaça que és el que més ens plau de conèixer, ni que sigui per la seva peculiaritat, i aquest no és altre que la font. Una font d'època renaixentista i amb forma de globus terraqui, amb quatre sortidors, un per a cada punt cardinal. És tot un símbol de la vila, i diuen que una nit a l'any, el mes de juliol, en comptes de rajar-hi aigua hi raja cava!

El castell dels comtes de Prades (o allò que en queda)

Ruta per Prades (Restes De Castell I Esglesia De Prades)Dels diversos carrers que donen a la plaça, prenem el carrer Major, amb alguns bars, restaurants i botigues, i de seguida trobarem la plaça de la Pau, també coneguda, com ens indica un plafó, com plaça de l'Ou o dels Alls. És de les poques places que hi ha en el nucli antic de Prades, a part de la Major, i aquí podem observar com moltes cases, fins i tot de construcció no gaire vella, són fetes amb la pedra vermella. Tornant al carrer Major, un xic més enllà, a mà esquerra, surt un carrer on, al mig, hi ha un portal, el de Ponos, molt diferent al que, per exemple, hem trobat a l'inici de l'itinerari, al costat de la creu de terme. En aquest cas es tracta d'un portalet gòtic i que es va construir per obrir un nou pas a la muralla, quan aquesta ja pràcticament havia deixat de tenir un ús defensiu.

Ruta per Prades (Cases Muralla Prades)També els habitatges van "aprofitar-se" d'aquest "final d'etapa" de la muralla, com comprovem a l'arribar al final del carrer Major: les parets d'algunes cases es recolzen sobre el mur o directament aquest forma part de la construcció. Es poden veure així algunes cases si més no curioses, amb una part amb el color roig de la pedra marca de Prades, i una part molt més recent i alçada amb materials molt diferents.

Anem a cercar el carrer de la Costa del Castell, amb lleugera pendent i cases molt antigues i a mig fer hi tenim el castell que fou la seu dels comtes de Prades junt amb l'església castral de Sant Miquel. Malauradament, de l'un i de l'altra no en resta gran cosa, i fins i tot es té relativament poca informació de la seva història i de com devien ser originàriament. Es pensa que van ser edificats cap al segle XII, i que a mitjans del XVI ja es trobaven en bastant mal estat. Conflictes com la guerra dels Segadors, i que posteriorment els veïns hi fessin corrals i habitatges, varen acabar de sentenciar aquest patrimoni. L'església en va sortir una mica menys malparada i conserva un absis amb la volta enrunada, un tram de la nau i una antiga capella lateral.

El Planet del Pont

Ruta per Prades (Planet Del Pont Prades)En acabar de transitar pel carrer de la Costa del Castell, podem girar a mà dreta pel passatge del Castell i desembocar a la petita i recollida plaça dels Infants, on hi ha la que antigament havia estat la Casa de la Vila i que avui acull diversos serveis, com ara la biblioteca, un casal d'avis, un consultori i un telecentre. A través del carrer Nou del Pont anem de dret a l'anomenat Planet del Pont, una de les sortides (o entrades) de la població pel nord. Es creu que les muralles (construïdes entre els segles XIV i XV) constaven inicialment de quatre portals i un el tenim ara al davant i porta el nom de pont perquè salva el barranc de la Font d'en Grau. El portal creua la casa de Cal Pinyons, un habitatge que és un autèntic museu a l'aire lliure d'eines antigues de treball al camp, que pengen de les seves parets. Al seu costat hi ha la casa més vella que es conserva a Prades, del segle XIII.

Ruta per Prades (Cal Pinyons Prades)Més enllà del portal ens dóna la sensació (real) que el nucli antic s'ha acabat i que els camps i els cultius s'apoderen del territori. Així que, després d'observar els fragments de muralla que en aquesta part han arribat fins els nostres dies, creuem en sentit invers el Planet del Pont i enfilem el carrer de Sant Antoni, que acaba a la plaça Major i per tant a tocar d'on havíem començat a caminar.

La patrona dels apicultors

Ruta per Prades (Ermita Mare De Deu Abellera)Si us queda una mica de temps, us proposem una visita que val molt la pena, dins el mateix terme de Prades i a uns dos quilòmetres del nucli històric que acabem de veure. Ens referim a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera, a la que hi arribem prenent la carretera T-704 en direcció a La Febró o Alcover, i, a mà esquerra, un rètol ens avisa del camí per accedir-hi. També podeu anar-hi caminant des de Prades, en aquest cas a través del Camí Vell de l'Abellera, i aquest itinerari us servirà per conèixer també les ermites de Sant Antoni i de Sant Roc. Pel que fa a l'Abellera, es tracta d'una construcció de l'any 1570 literalment incrustada a la cinglera aprofitant una cova natural. Així doncs, és interessant la part feta per la mà de l'home, l'ermita (bo i que senzilla), com la que ha donat la natura, la balma i les terres vermelloses de l'indret. I sens dubte també les panoràmiques sobre la vall del riu Brugent i la plana de l'Alt Camp.

A dins l'ermita, la talla de la Mare de Déu –una còpia de l'any 1940 a imatge i semblança de la seva antecessora– porta el nom de l'Abellera i és considerada la patrona dels apicultors catalans. La seva corona, que no sempre porta, és una bellíssima peça amb cinquanta abelles de plata amb la seva reina i amb l'escut de Prades.

Un bon indret, doncs, on acabar aquesta sortida i així conèixer, ni que sigui un xic, no només la Prades medieval sinó també les muntanyes que l'encerclen, les Muntanyes de Prades. Tot i això, si encara us queda una mica de temps, podem fer un parell d'escapades més.

El Monestir de Poblet i l'Espluga de Francolí

Ruta per Prades (Monestir De Poblet Ruta Del Cister)Si encara us queden energies i temps, us proposem visitar el Monestir de Poblet, de la Ruta del Cister, que es troba a encara no 30 minuts de Prades. Aquest va ser aixecat al peu de les muntanyes de Prades a principis del segle XII i fins a dia d’avui es manté viu malgrat el pas del temps. Gràcies a la seva majestuositat, gràcies a la persistència dels seus monjos de l’ordre cistercenc que l’habiten des de la seva fundació i degut al paper que va desenvolupar com a seu religiosa de la corona catalanoaragonesa ha estat molt reconegut en nombroses ocasions.

Una altra excursió que podem fer, també a escassos 30 minuts, és visitar l'Espluga de Francolí, per descobrir-ne els seus encants, com el Celler Modernista (La Catedral del Vi), el Museu de la Vida Rural o, pels més aventurers, Les Coves de l'Espluga.