Ruta del volcà de la Banya del Boc

Història / Natura / A peu / En bicicleta

Ruta del volcà de la Banya del Boc

La ruta descrita ens ocuparà aproximadament dues hores i mitja si la fem a peu (també és apta per a bicicleta tot terreny), i és especialment recomanable fer-la a la primavera o a la tardor. Cal portar calçat adequat per caminar per la muntanya, i poques precaucions més cal prendre, més enllà de no oblidar-nos, és clar, d'agafar aigua i alguna cosa per menjar, i una gorra i protecció solar en cas que el sol sigui contundent.

Prenem com a punt d'inici de l'itinerari el poble de Llorà, que pertany al municipi de Sant Martí de Llémena. Hi hem arribat per la carretera Gi-531, aturant-nos al seu quilòmetre 13. Des del  parc infantil del centre de Llorà fem via cap al veïnat de Sant Medir, indicat. De seguida el trobarem. Es tracta d'un nucli amb quatre cases mal comptades que sembla viure aïllat del món, mig ocult, amb casalots ben restaurats, i on potser hi veureu més gats que no pas gent.

L'ermita de Sant Medir

Ruta del volcà de la Banya del Boc (ermita de Sant Medir)Sense deixar el mateix camí, ens endinsem en un bosc planer. En aquesta ruta hi trobarem alzines i roures martinencs. Si som amants del món animal, amb sort escoltarem o veurem mallerengues i garses, i qui sap si algun esquirol i petits rèptils. Almenys així ens ho informen uns plafons enmig del passeig, que també ens indiquen que al cap d'uns pocs metres, i després de creuar un pont, arribarem a l'ermita de Sant Medir. Aquests eren uns terrenys que varen tenir la seva rellevància en l'època dels remences, i la següent inscripció (no ens diuen d'on està extreta), també en un plafó del trajecte, en ho recorda:

Ruta del volcà de la Banya del Boc (veinat de Sant Medir)Remences a Sant Medir

"Quan arriba a tocar de la petita ermita romànica de Sant Medir, en Bernat s'adona que feia temps que no corria tant. La troba tancada i silenciosa, però en canvi rep una alegria. Les restes encara calentes i fumejants d'un foc recent l'indiquen on fa ben poca estona algú, segurament en Despuig i els seus homes, s'han aturat a menjar alguna cosa. Això vol dir que els deu tenir, ara sí, ben a prop".

Abans de l'ermita, trobem unes ruïnes, podríem dir que força espectaculars, d'una antic mas. Finalment arribem a l'ermita de Sant Medir. Molt senzilla, un xic abandonada, de la construcció se'n tenen referències des del segle XI, i mostra amb orgull els seus trets romànics. Mancada de porta, podem observar a l'interior que és d'una sola nau amb arc de mig punt, amb un absis semicircular, i que s'hi conserven restes de pintures murals, amb predomini de colors blaus i vermells. A l'exterior hi veiem el seu campanar de cadireta d'un sol ull, sense campana, i també restes del porxo que protegia l'ermita.

El Pla de Sant Joan

Ruta del volcà de la Banya del Boc (pla de Sant Joan)Retornem fins al pont i ara prenem l'altra direcció possible, que ens mena cap al Pla de Sant Joan. Passem pel costat d'una casa, La Pallonera, i, encara que potser no ens ho sembli, ens trobem en un cràter, el del Clot de l'Omera. A través d'una lleugera pujada sortim a la carretera, que hem de creuar i prendre el camí de terra. Ja tenim al davant la magnífica esplanada, fruit de les antigues erupcions del volcà i la corresponent colada de laves basàltiques.

Ruta del volcà de la Banya del Boc (ermita de Sant Joan)El volcà, o també dit puig, de la Banya del Boc ja també el podem admirar. El seu punt més elevat té una altitud de 451 metres sobre el nivell del mar. Enmig del verd del pla hi ha un nucli de cases, i, una mica elevada, l'ermita de Sant Joan, més ben conservada que la seva cosina que hem deixat al bosc. Les grans diferències del petit temple respecte a l'ermita de Sant Medir, a més a més de l'estat de conservació, són que el seu campanar d'espadanya és de dos ulls, i que la porta d'entrada es troba al mur oest, i no a la façana. Es va començar a alçar al segle XI. No serà fàcil acostar-nos-hi per la banda que ens trobem nosaltres, ja que entremig hi ha hortes i vegetació que ens fan frontera.

L'ascens al volcà

Ruta del volcà de la Banya del Boc (gredes volca banya del boc)Sense deixar mai el mateix camí, just hem passat el petit nucli habitat del pla el nostre pas queda tallat per un altre camí, la pista a Bosquerós. El sentit comú ens diu que, si el que volem és ascendir al volcà, hem de prendre-la en pujada, és a dir, a mà dreta. L'ascens no és gens difícil, si bé, segons la calor que faci, potser haurem de reposar en algun instant. Les grederes que trobem, i la terra de color negra, ens indiquen clarament que aquesta no és pas una muntanya "normal", sinó que té alguna cosa d'especial. Fixem-nos sobretot en les anomenades bombes volcàniques que reposen a les grederes. No és estrany entendre per què aquest volcà és força visitat pels geòlegs per seguir estudiant el vulcanisme del camp català. Està comprovat que el de la Banya del Boc va entrar en erupció en tres etapes diferents, la darrera fa 123.000 anys.

Ruta del volcà de la Banya del Boc (cim volca banya del boc)Després d'alguns revolts, arribem a una gran esplanada coberta d'herba i de camps de conreu: som al cràter del volcà de la Banya del Boc. Aquest espai fa 1300 metres per 860 metres, i podem percebre clarament que es tracta d'una forma volcànica, ja que ens trobem a una fondària de 100 metres respecte els "turons" que sobresurten al nostre voltant. És un lloc amb un punt idíl·lic, sense sorolls, envoltat, com diem, dels pics del mateix volcà que s'estenen al voltant del cràter i, a mà esquerra, els cingles de Rocafesa. Es té realment la sensació, no sempre possible en aquestes formacions geològiques, de trobar-se al cor de la muntanya. Un indret fantàstic per badar-hi i estar-hi tanta estona com el temps ens permeti.

Tornada a Llorà

Ruta del volcà de la Banya del Boc (Sant Pere de LLora)La baixada, seguint sempre el mateix camí, no té cap dificultat, si bé és més llarga que la pujada, ja que el pendent va baixant ben a poc a poc, i anem trobant cases, ara aquí ara allà, algunes d'antigues i d'altres de construcció recent. O de restaurades, com la masia de Cal Bolet. Si ens queden forces i temps, una vegada a Llorà podrem visitar l'església de Sant Pere. Tot i que s'hi van dur a terme remodelacions importants a partir del segle XVII, conserva elements del seu naixement en el segle XI, en ple romànic, com l'esvelt campanar de torre, de planta quadrada amb dos nivells de finestres geminades, i fins i tot detalls de la porta d'entrada, com el forrellat. També és romànica la seva planta d'una sola nau amb volta de canó apuntada i l'absis semicircular, així com diversos fragments de pintures murals, alguns descoberts no fa gaires anys. Tampoc no fa molt que es va saber, a través d'unes excavacions, que el temple del segle XI va reemplaçar en el mateix punt un encara més antic.

No gaire lluny...

Ruta del volcà de la Banya del Boc (vall de llemena)Aprofitant que ens trobem a la Vall de Llémena, i si teniu més hores o dies, us recomanem d'altres espais d'interès que us poden plaure. Per exemple, i dins del mateix terme de Sant Martí de Llémena, el castell de Granollers de Rocacorba. Avui fa de masia i està habitada (sofrí una notable remodelació el segle XIX), però es pot observar clarament la seva majestuositat i el manteniment d'elements arquitectònics de l'època feudal. Del castell, centre de la baronia de Granollers, se'n té documentació des de mitjans del segle XIII.

Ruta del volcà de la Banya del Boc (Sant Grau a Sant Gregori)No és aquest l'únic castell a la Vall de Llémena, ans al contrari, ens trobem en un territori força dens en construccions d'aquest tipus. Per seguir-ho comprovant podeu atansar-vos al castell de Cartellà, una fortalesa del segle XIII al terme de Sant Gregori. Heu de tenir en compte, però, que es tracta d'una propietat particular i no en podreu visitar l'interior. Per arribar-hi, heu de prendre el trencall a l'esquerra de la carretera de Cartellà un quilòmetre abans del sector de l'església. Al costat del castell hi ha una capella romànica, d'una nau i absis semicircular. També podeu anar al castell de Tudela, en un indret amb molta història, ja que al mateix lloc s'hi va descobrir un poblat iber, mentre que el castell, del que en queden alguns vestigis com la base circular de la torre mestra, estava vinculat als comtes de Barcelona i se'n tenen referències des del segle XI. Actualment, però, el més visible en aquest punt és la capella de Sant Grau, del segle XVI i habitada per un ermità fins el 1936.

I ja que esmentàvem els ibers, si us interessa aquesta civilització, prop de Sant Aniol de Finestres hi trobareu el poblat de La Palomera, un típic assentament defensiu iber que data del segle III aC. Per a accedir-hi, heu de prendre una pista que surt del nucli antic de Sant Aniol de Finestres en direcció a Mieres.