La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa

Gastronomia / Cultura / Història / Natura / A peu / En bicicleta

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa

La Vall de Bianya és un paisatge a descobrir a la comarca de la Garrotxa. Un municipi que és un conjunt de valls i pobles amb una gran varietat de boscos, prats i rierols. Però en aquesta vall de valls no tot és natura , el patrimoni també hi juga un paper important.

La Vall de Bianya ha conservat una quinzena d’esglésies, uns edificis històrics als quals s’hi han de sumar les grans masies que s’hi aixequen, uns casals que reflecteixen el pes d’una pagesia que ha conservat el paisatge d’aquesta zona durant segles. Un territori que, des de temps antics, ha estat un lloc de pas, tal com ho demostra l’antiga via romana que s’amaga entremig dels seus boscos.

Pobles de la ruta

La Vall de Bianya té una gran varietat d’indrets i elements per visitar, és tracta d’un sol municipi però dins el seu terme municipal té una gran diversitat geogràfica i diferents nuclis habitats i masies. Així la visita a aquesta zona es pot plantejar des dels punts de vista tant de paisatge i natura com de patrimoni històric i artístic.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Centre Interpretacio De La Vall De Bianya)Per començar podem anar fins al nucli de Sant Salvador de Bianya. Allà hi trobarem el Centre d’Interpretació de La Vall de Bianya on podrem trobar informacions al voltant d’aquest indret. Aquest espai era antigament l’escola i l’Ajuntament i, des de l’any 2011, és el Centre d’Interpretació. En aquest equipament s’hi ofereixen diferents serveis al visitant, també s’hi pot veure una exposició i un audiovisual al voltant de La Vall de Bianya i es poden adquirir diferents productes relacionats amb aquest territori. A més a més, s’hi ofereixen tallers didàctics i és el punt de sortida de diverses visites guiades. És obert tots els caps de setmana i festius de 11h a 14h. 

En aquest mateix nucli hi podem visitar una de les primeres esglésies que trobarem a La Vall de Bianya: la parròquia de Sant Salvador, un temple que va ser consagrat el 1170. L'edifici, al llarg del temps, ha patit diverses modificacions, un dels elements més interessants és la decoració exterior que hi ha en la finestra situada al centre de l’absis. També són remarcables les mènsules que hi ha al capdamunt de la paret de l’absis.

La via romana del Capsacosta

Des del mateix nucli de Sant Salvador podem enllaçar amb un dels elements més curiosos que hi ha a la vall, l’antiga via romana del Capsacosta.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Via Romana Capsacosta La Vall De Vianya)Aquesta antiga infraestructura era anomenada via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres sortia un trencall que anava cap a la zona de muntanya, s’enfilava cap al Capsacosta i seguia cap al coll d’Ares. Després, ja dins de l’actual França, aquesta via tornava a enllaçar amb la principal, la via Augusta. Actualment , en diversos trams d’aquesta via romana, encara es possible trobar l’empedrat original. Al petit nucli de Sant Salvador de Bianya hi trobarem l’indicador VB2 que ens portarà cap a la via romana. La via està senyalitzada i, al llarg del seu recorregut, trobarem diferents explicacions al voltant d’aquesta infraestructura declarada Bé d’Interès Nacional.

Un cop al camí agafarem la direcció cap a Sant Pau de Segúries, després de la masia del Callís la pista comença a guanyar alçada, a partir d’allà podrem començar a caminar sobre l’empedrat, també podrem observar altres detalls propis de la via que s’han conservat com els marges fets amb grans carreus, els desaigües, els guarda-rodes.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Via Verda A La Vall De Bianya)Si encara tenim més ganes de caminar o, en canvi, volem fer un vol amb bici tenim altres opcions, una d’elles és recórrer la via verda de la Vall de Bianya. Aquest camí de baixa dificultat comença al nucli de La Canya i en el seu recorregut passa alguns dels nuclis de La Vall de Bianya, concretament els de Sant Andreu de Socarrats, Llocalou i l’Hostalnou de Bianya. La distancia a recórrer és de 3,6 quilòmetres, amb una alçada mínima de 352 metres i una alçada màxima de 415 metres que es pot fer en poc mès de mitja hora, un camí fàcil que permet contemplar l'entorn amb tranquil·litat.

Les esglésies

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Sant Andreu De Porreres La Vall De Bianya)Les esglésies són un dels principals elements arquitectònics de la vall, s’aixequen escampades tant als petits nuclis de La Vall de Bianya com, també, enmig de la natura, una manera de conèixer tant el patrimoni històric com el paisatgístic al mateix temps. Una d’aquestes esglésies és la de Sant Andreu de Porreres, situada prop del nucli de La Vall del Bac. El temple és molt antic, de fet se’n tenen les primeres referències des l’any 946 però, tot i tenir com a base primitiva l’arquitectura romànica, l’edifici ha sofert moltes modificacions al llarg del temps.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Sant Miquel Del Mont La Vall De Vianya)Un altre interessant és el de Sant Miquel del Mont, situat a la serra del mateix nom. El petit temple té les característiques típiques d’un edifici romànic i es troba, segurament, situat en un antic lloc estratègic ja que es creu que, en el seu lloc, abans s’hi havia aixecat una torre romana. Per arribar-hi cal anar per la carretera N-260 i agafar el trencall indicat.

En un turó que s’aixeca enmig de la plana de Bianya s’hi troba l’església de Sant Miquel Despuig, un temple que, com els altres de la zona, té unes referències molt antigues, concretament provenen de l’any 964. Inicialment a l’indret s’hi aixecava un temple romànic que va ser profundament modificat al segle XVIII. Al voltant del temple s’hi troba el nucli de cases que té el mateix nom que l’església. En aquest indret hi va viure la família Bianya, que va donar nom a la vall i, de fet, és gràcies a ells que es va construir aquesta església. S’hi pot arribar per la carretera C-153.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Sant Marti De Capsec La Vall De Vianya)Per aquesta mateixa carretera i ben aprop podem accedir a l’església de Santa Margarida de Bianya. Aquest edifici, tot i haver sofert diverses modificacions, manté l’estructura del segle XII, en destaquen el campanar, situat a la façana principal i els detalls decoratius de la portalada d’entrada.

Aquestes són algunes de les esglésies que es troben al municipi tot i així, si es vol fer una visita més detallada també es pot anar a veure altres temples d’origen romànic que s’hi aixequen com Santa Maria de Sacot, Santa Maria de Castellar de la Muntanya, Santa Magdalena del Coll, Sant Ponç d'Aulina, Sant Martí de Solamal, Sant Martí del Clot, Sant Feliu del Bac, Sant Martí de Capsec i Sant Miquel de la Torre.

Les masies

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Torre De Bianya)El caràcter rural de La Vall de Bianya ha fet que, a part de les esglésies, un altre dels elements arquitectònics destacats siguin les masies. El municipi conserva grans casals que són un reflex d’una llarga tradició de conreus i ramaderia. Aquestes masies es caracteritzen per ser de grans dimensions i tenir, en la seva façana principal, unes grans arcades i galeries porxades. L’envergadura d’alguns d’aquests immobles demostra la gran prosperitat que van arribar a tenir les famílies propietàries. Una de les masies mès esplèndides és la del Farró i, de fet, també és la que té al seu voltant una propietat més gran, al segle XVII l’amo d’aquesta casa era considerat una de les persones més riques d’aquestes contrades.

Una altre de les masies destacades de la zona és de Torre de Sant Pere amb un estil més proper a una fortalesa que no pas a una masia. La casa, després de tenir diferents families olotines com a propietaris va passar als Vayreda, familiars de Joaquim Vayreda, un dels pintors paisatgistes catalans més importants del segle XIX, segons diuen l’artista olotí sovint s’inspirava en la serenitat dels paisatges del voltant per a fer les seves creacions artístiques.

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Mas La Riba La Vall De Bianya)Un altre de les masies remarcables de la Vall de Bianya és La Riba, tot i tenir uns orígens que es remunten en el segle XIV, el seu aspecte actual és fruit de la gran reforma que es va fer l’any 1906, un projecte que va donar a l’edifici un nou aspecte amb una decoració modernista que encara es conserva. Aquestes són algunes de les masies que es poden veure a la Vall de Bianya però també n’hi ha d’altres com la de Les Aulines, el Colomer, les Gleies, el Molí d’en Solà, Colldecarrera o El Perer.

El Farro

La Vall de Bianya, natura i patrimoni a la Garrotxa (Fira Del Farro La Vall De Vianya)La gastronomia és un altre dels punt interessants que podem descobrir a La Vall de Bianya, un dels plats típics de la vall és el Farro, una menja que aprofita el brou bufat per bullir la farina blanca del blat de moro. Aquest cereal encara es conrea avui a la vall i el plat que se’n desprèn, el farro, es pot tastar en els establiments de la zona. Uns elements que testimonien la importància que ha tingut el conreu del blat de moro a la zona és l’existència de fins a 20 molins fariners. Aquestes instal·lacions eren un important element de subsistència ja que produïen la farina de blat de moro amb la que s’alimentaven els habitants de la vall.

Cada any es fa un homenatge a aquest ric passat fariner a través de la Fira del Farro, en aquesta fira s’hi poden degustar diferents especialitats fetes amb el blat de moro com a principal element, productes com el botifarró, el pa, les galetes, les magdalenes i els caramels de Farro. També s’hi poden tastar la cervesa feta amb blat de moro, coneguda com La Bianyenca. La celebració d’aquesta fira ha servit per agafar una major consciència d’aquest passat fent que es restaurin alguns antics molins com el Molí del Colomer, el Molí Nou i el de La Boada. Durant la fira es pot visitar algun d’aquests molins i veure en directe una demostració de com es feia la producció de farina.

La Fira del Farro es celebra el primer cap de setmana de febrer.