Hemingway a Tortosa

Cultura / Història / Literària

Hemingway a Tortosa

Ernest Hemingway fou un novel·lista nord-americà que va guanyar el Premi Pulitzer i el Premi Nobel de Literatura el 1954.

Al llarg de la seva vida va tenir diferent contactes amb la guerra, ja que al 1918 s'allista a la Creu Roja i condueix ambulàncies a Itàlia durant la Primera Guerra Mundial, treballa de periodista, publica i també viu aïllat de la societat urbana.

Durant la Guerra civil espanyola treballa com a corresponsal de guerra i arriba a Tortosa el 4 d'abril de 1938 per cobrir la defensa de la zona del Baix Ebre davant l'avançada de les tropes franquistes: “A les dues d'aquesta tarda, Tortosa era una ciutat quasi demolida, evacuada per la població civil i sense cap soldat. Vint-i-quatre quilòmetres més amunt es lluitava aferrissadament per protegir Tortosa, l'objectiu feixista en la seva avançada cap al mar.” I es converteix en un dels darrers cronistes a abandonar el terreny de la Batalla de l'Ebre.

La seva darrera crònica fou el 18 d'abril de 1938, prop d'Amposta i amagat rere un camp de cebes contigu a la carretera de Tortosa i diu: “El Delta de l'Ebre té una terra bona i rica, i on creixen les cebes, demà hi haurà una batalla”. Marxa d'Espanya a finals de 1938 i viu llargues temporades a Cuba. Mor per suïcidi als Estats Units el 1961.

Ernest Hemingway és conegut pels seus llibres i el seu estil de vida aventurer i apassionat.

En aquesta ruta us proposem una passejada pels espais de Tortosa on va estar cobrint la guerra l’escriptor.

Pobles de la ruta

Refugi número 4

Al carrer Hemingway hi trobem l'entrada del refugi antiaeri número 4, un dels més de vint refugis construïts a Tortosa per protegir la població civil dels bombardejos aeris.

Hemingway a Tortosa (Refugi Numero 4 Tortosa Hemingway)Des del final de la Primera Guerra Mundial es propaga el concepte de guerra total, segons el qual les guerres no distingeixen el front de la rereguarda. A Tortosa, la Junta de Defensa Passiva reacciona amb la ubicació de bateries antiaèries i la construcció de refugis antiaeris aprofitant l'orografia de la ciutat.

El refugi número 4, construït sota el talús del barri del Garrofer comunicava amb un altre refugi situat al final del carrer Teodor Gonzàlez. Tenia una capacitat per a 400 persones i era el major refugi de Tortosa. Es tracta d'un sistema de galeries d'un metre d'ample per dos d'alçada, excavades en terreny argilós i còdol arrodonit amb paviment de terra i que han estat revestides amb maons i formigó.

Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Consell de Sanitat de Guerra, va establir un eficaç servei de propaganda amb instruccions en cas d’atac aeri, ús dels refugis o organització sanitària.

15 d'abril de 1938: 54 Tones de bombes

La plaça dels Banys, un dels pocs espais urbans que resten de l'antic barri de Pescadors de Tortosa, va ser completament destruït per l'aviació italiana. La seva història es remunta als orígens portuaris i mercantils de la ciutat.

Hemingway a Tortosa (Tortosa Bombardejada Durant La Guerra Civil)Els objectius perseguits per l’aviació eren els ponts, l’estació de ferrocarril, la central elèctrica i els tallers dedicats a la indústria de guerra, situats principalment a Ferreries. Les zones més castigades seran els barris de Pescadors i de Ferreries, els voltants de l’estació i els ponts.

Entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, Tortosa va patir 77 atacs aeris que van causar 92 morts i desenes de persones ferides. L'atac més destructiu va ser el 15 d’abril de 1938, Divendres Sant, quan la ciutat va rebre 12 atacs aeris, que van amollar més de 54 tones de bombes.

La crònica d'Ernest HemingwayBombing of Tortosa” ha esdevingut un dels textos més emblemàtics de la seva cobertura sobre la Guerra civil espanyola: “Damunt dels nostres caps, al cel alt i sense núvols, flota rere flota de bombarders volava amb estrèpit sobre Tortosa. Quan van deixar caure el sobtat fragor de les seves càrregues, la petita ciutat a la vora de l’Ebre va desaparèixer en un creixent núvol de pols groga. La pols no va arribar a posar-se, ja que hi van acudir més bombarders i, finalment va surar com una boira groguenca sobre tota la vall de l’Ebre”.

Al vespre d'aquest dia, Hemingway farà una reflexió terrible que ens ajuda a copsar el moment: “Hi havia moltes raons per deixar Tortosa i dirigir-se a Barcelona, incloent-hi la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat”.

Plaça de la República

La plaça d'Alfons XII canvià de nom durant el període de la Segona República i va passar a anomenar-se plaça de la República. Al centre hi havia una estàtua del bisbe Ros de Medrano que fou enderrocada el 1932 per un avalot antireligiós com a reacció al cop d'estat del general Sanjurjo.

Hemingway a Tortosa (Plaça De La Republica Bisbe Ros De Medrano)A partir dels primers bombardejos, que acostumaven a ser nocturns, la població opta per dormir fora del casc històric: als ravals, als disseminats o als masets de muntanya. Amb el temps, les famílies s’hi instal·len de manera permanent i només aniran a Tortosa per treballar o per comprar. La guerra avança i el mes de març de 1938 s’intensifiquen els atacs aeris sobre Tortosa.

El 12 d’abril, les autoritats militars republicanes ordenen l’evacuació total de la ciutat. L’ajuntament de Tortosa es trasllada al poble del Perelló. Un cop evacuada la població civil, els soldats republicans seran els únics habitants de la ciutat. Un soldat republicà acantonat a Tortosa recorda com: “A la majoria [de cases] encara hi havia la taula de menjar i els plats parats, amb menjar completament podrit, i això ens indicava que aquella gent havien hagut d’abandonar les cases amb molta precipitació i segurament sense haver-se pogut emportar res que els pogués servir després” (Joaquim Company, Sis anys fora de casa).

Per la seva banda, la població tortosina es distribueix per la zona agrícola de les rodalies de Tortosa. Sabem on es van refugiar gràcies al llibre de defuncions del Registre Civil on consta el lloc de la mort de les persones grans i malaltes. Les circumstàncies no foren fàcils: alimentació insuficient, condicions higièniques precàries, amuntegament i malalties infeccioses, com ara el tifus o la gastroenteritis.

Mercat municipal

Al tram de l'actual avinguda de la Generalitat, avenida del Generalísimo fins el 1981, hi trobem el Mercat municipal (1887) que també fou afectat pels bombardejos i durant la reconstrucció perd part dels elements decoratius de la façana. El Mercat simbolitza les dificultats per avituallar la ciutat.

Hemingway a Tortosa (Mercat Municipal Guerra Civil Tortosa)Les autoritats estableixen un preu reglamentari de venda per a les mercaderies i l'obligació d'obtenir autoritzacions per treure queviures de la ciutat. Hi ha multes a lleteries per venda de llet adulterada i multes a les peixateres del Mercat per no tenir les peses de les balances amb els pesos reglamentaris. A l'octubre de es produeix una gran riuada que va suposar la pèrdua total de la producció agrícola d’hivern. La situació és crítica i es prohibeix la sortida de queviures de Tortosa sense l’autorització de la Delegació Municipal de Proveïments.

L'evacuació de la ciutat a l'abril de 1938 obligarà a la població a encarar la vida a les muntanyes amb enginy i resignació. En alguns casos, la manya, la posició econòmica o l’ofici del pare van contribuir a alleujar la situació de les famílies. La qüestió alimentària es va agreujar: el racionament es recollia al municipi del Perelló distant d'uns 20 km de Tortosa, però moltes famílies s'alimentaven gràcies al bescanvi, el ranxo dels soldats o les incursions a les hortes properes al riu.

La ciutat, una gran trinxera

L'espai on s'ubicava l'antiga llotja medieval i que va ser traslladada pedra a pedra al Parc municipal el 1933 es troba a la riba esquerra del riu i el barri de Ferreries es troba a la riba dreta.

Hemingway a Tortosa (Tortsa Guerra Civil Hemingway)Les tropes franquistes ocupen Ferreries el 18 d'abril de 1938 i l'exèrcit republicà resta a la riba esquerra. L’Ebre separa els dos exèrcits i la ciutat esdevé front de guerra durant nou mesos. Franco renuncia a emparar-se de Tortosa i esclafar l’exèrcit republicà, enormement desgastat, i apoderar-se de Barcelona, on romania el govern de la República, cosa que hagués precipitat la fi de la guerra. Tortosa serà un front tranquil.

A les cases abandonades, els soldats acantonats van trobar-hi aliments i abrigalls. Però no només els soldats van aprofitar la situació. Per evitar major saqueig, es va establir un control a la plaça del Rastre que impedia l’entrada a la ciutat a tots aquells refugiats a les muntanyes que volien anar “a casa seva” per buscar menjar.

El patrimoni arquitectònic també va patir els estralls de la guerra com ho testimonien les restes de l'església dels Dolors a la plaça dels Dolors. Tot i que una part del ric patrimoni artístic tortosí havia estat cremat i saquejat al principi de la guerra, en evacuar-se la ciutat el gruix del Tresor de la Catedral i els arxius van ser portats a Barcelona. Tanmateix, el Tresor de la Catedral, entre les quals destaquen el reliquiari major de la Verge de la Cinta (1619) o el calze del Papa Luna (segle XIV), no retornarà a Tortosa un cop acabada la guerra. Sembla que fou traslladat a França durant la Retirada i d'allí embarcat a Mèxic per ajudar al manteniment dels exiliats republicans.

Els ponts volats

Al costat del riu, a l'antic carrer Barana de Riu, observem el pont de l'Estat per on passava la carretera nacional. Darrere nostre hi havia el palau Oliver de Boteller, destruït durant la guerra, la façana del qual va ser traslladada pedra a pedra el 1962 a l'indret que ocupava l'antic ajuntament medieval al carrer del Doctor Ferran.

Hemingway a Tortosa (Els Ponts Volats Guera Civil Tortosa Hemingway)Tortosa disposava de tres ponts sobre el riu Ebre: el pont del ferrocarril, el pont de l'Estat i el pont de la Cinta. Aquest darrer pont no es va reconstruir un cop acabada la guerra i, actualment, la seva pilastra central serveix de peanya al monument erigit per Franco el 1966 per recordar els morts durant la Batalla de l'Ebre.

Els ponts eren el principal objectiu dels bombardejos aeris, però existeix confusió entre les dates i l'autoria de la seva destrucció. Sembla que el bombardeig del 15 d'abril afectà l'estructura del pont de l'Estat, tal com relata Hemingway: “Així, quan el nostre cotxe va arribar a Tortosa i el guarda ens va dir que els bombarders havien volat el pont i que no podíem passar, va ser allò tant temut des de feia tant temps i tantes vegades que quasi no ens va afectar més enllà del sentiment que ara havia passat realment (...). El pont del ferrocarril encara aguanta i no hi ha dubte que es construirà un pont de pontons, però aquesta és una mala nit per la riba oest de l'Ebre”.

Els italians a Ferreries

Hemingway a Tortosa (Esglesia Del Roser A Ferreries)Ferreries era el barri que albergava les indústries militaritzades, com la foneria Sales, que fou traslladada a Vic per evitar ser destruïda pels bombardejos.

El campanar de l'església del Roser, d'estil neoromànic, va ser utilitzat per situar-hi metralladores, en ser reconstruït perdrà 12 metres d'alçada.

Amb les tropes franquistes a les portes de la ciutat, els ponts de Tortosa foren volats pels dinamiters republicans en una acció destinada a aturar la progressió de l'exèrcit de Franco a la riba esquerra. Els soldats italians del Corpo Truppe Voluntarie de Mussolini ocupen Ferreries el 18 d'abril de 1938: "A les vuit de la tarda, cinc carros de combat han sobrepassat Roquetes i han arribat a Tortosa, a 'la misma Tortosa', com diuen els espanyols, han arribat al pont de ferro que havia estat volat una hora abans. Tortosa ha estat ocupada i el riu divideix la ciutat en dues parts."

Travessant el riu

La plaça del Paiolet és un dels pocs espais oberts de l'antiga façana fluvial de Tortosa. Acabada la guerra, es va construir una calçada per als cotxes davant de la façana fluvial, cosa que va transformar la fisonomia de la ciutat.

Hemingway a Tortosa (Tortosa Despres Entrada Franquista Gener 1939)Les tropes franquistes ocupen la riba esquerra de Tortosa el 13 de gener de 1939 i l'exèrcit de Franco travessa el riu entre les 6 i les 7 del matí, però segueix cap al Perelló sense deixar cap soldat a la ciutat. No hi ha ponts i la travessa del riu es fa en barcasses. Els camions amb provisions passen per un pont a Móra d’Ebre.

Les primeres accions dels ocupants consisteixen a entregar aliments a la població afamada i atemorida per tal de guanyar-se la seva adhesió. A la ciutat manca de tot i el retorn es fa progressivament. “Nosotros, como no había ninguna casa habitable, cuando se hizo de noche, nos volvimos otra vez a las montañas. Aquí no había ni luz, ni agua, ni gas ...” (José Monllaó Panisello Llaonet, Diario Español 13/01/1954)

El retorn

La plaça de l'Àngel, un dels centres neuràlgics de Tortosa, hi havia originàriament la font gòtica que ara es troba adossada al Palau Oliver de Boteller situat al carrer del Doctor Ferran.

Hemingway a Tortosa (Plaça De La Constitucio Tortosa Guerra Civil)La població, refugiada a les muntanyes, torna a la ciutat on es trobaran les cases inhabitables i els béns saquejats. Però no tots tornen i el casc històric de Tortosa perd més de 2.000 habitants.

El pati del Convent de la Puríssima farà les funcions de presó provisional prèvia a l'internament a la presó de Pilatos de Tarragona. A la repressió franquista cal afegir-hi, alcaldes, regidors, metges, religiosos i els ciutadans de dretes assassinats durant els primers mesos de la guerra. Les ferides de la Guerra civilTortosa trigaran molt a cicatritzar. La rehabilitació moral de les víctimes serà una llarga tasca.

Tortosa ha estat capturada pel General Franco que s'ha trobat una ciutat desolada i destruïda i sense senyals de vida. Amb aquesta victòria, Franco aïlla Barcelona, la capital democràtica, de València i Madrid. Per alguns, aquest representa el darrer capítol de la Guerra Civil.

La reconstrucció

La plaça d'Espanya és un espai on s'evidencia la tasca i l'estil de la reconstrucció de la ciutat, a que és una plaça porticada de formes castellanes.

Hemingway a Tortosa (Reconstruccio Plaça Espanya Tortosa)El gener de 1939 una comissió gestora municipal es fa càrrec del govern de la ciutat i s’inicia l’activitat reconstructora.

L’estat de Tortosa era catastròfic, al voltant de 3.000 edificis presentaven algun tipus de destrucció. Dels edificis nobles, excepte els Reials Col·legis, que va servir per recloure els ciutadans de dretes, cap es va salvar dels bombardejos. El cadirat del Cor de la Catedral, d'estil renaixentista, va ser afectat per un bombardeig; la Catedral presenta una clau de volta amb un escut preconstitucional i un total de 600 edificis van ser irrecuperables: “Todas las calles estaban llenas de escombros y de cascotes. En muchas casas, por medio de éstos, se podía entrar por el primer piso. Además hacía un frío intensísimo y el río estaba a punto de desbordarse”.(José Monllaó Panisello Llaonet, Diario Español 13/01/1954).

La tasca de reconstrucció física de Tortosa es perllongarà fins a les acaballes dels anys 1950; la superació del trauma viscut per la població trigarà més a aconseguir-se.

Mostrar mapa de rutes