La Fia-Faia, tradició nadalenca

Cultura / Folklore

La Fia-Faia, tradició nadalenca

Encetat el mes de desembre ens trobem molt propers a la festivitat de Nadal; els carrers s'engalanen i les tradicions populars tornen a reeixir rememorant les pràctiques que ja exercien els nostres avantpassats.

A Catalunya les festes populars es troben, sovint, estretament lligades amb el foc, i el Nadal no n'és una excepció. Sovint vinculem les pràctiques festives amb foc als mesos més calorosos de l'any però aquestes no només se celebren durant el solstici d'estiu sinó que el foc permet, també, donar una càlida benvinguda a l'hivern.

Per exemple, al Berguedà, concretament al poble medieval de Bagà, durant la nit de Nadal, el 24 de desembre, cremen de manera col·lectiva el que anomenen “faies”, que són torxes vegetals. Aquesta practica també és usual al municipi de Sant Julià de Cerdanyola.

Aquesta tradició convertida en una celebració popular es coneix, actualment, com la Fia-Faia i és la festivitat de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola que aquest mes femTurisme us convida a conèixer i a ser-ne partícips en primera persona, per viure aquestes dates d'una altra manera. A més, el 2015 aquesta festivitat va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Pobles de la ruta

La Fia – Faia

El foc, juntament amb les torxes vegetals, és el protagonista d'aquesta festa vinculada al Nadal i coneguda com la Fia – Faia.

Cartell de la Fia Faia a Sant Julià de Cerdanyola i a BagàLa presència del foc en aquesta festa es creu que està relacionada amb el solstici d'hivern. Es podria interpretar com una pregària pagana al sol amb la finalitat d'evitar l'escurçament dels dies. Alhora, tot i que es creu que la festa és d'origen precristià, recorda el naixement de Jesucrist ja que en moltes religions el foc simbolitza la fecunditat i el naixement.

El mot amb el qual es coneix la festa – Fia-Faia – no vol dir res més que encendre o cremar falles, ja que Fia prové d'un verb llatí que significa celebrar o tenir lloc, mentre que Faia sembla derivar del terme falla que és sinònim de branques seques o d'alguna matèria combustible.

El motiu pel qual Faia es troba escrit amb una “i” enlloc d'una “ll” pot ser com a conseqüència que els antics baganesos no pronunciaven mai la “ll” ja que li atribuïen el so d'una “i”.

Aquesta festa identificativa d'una part del territori català i singular, ja que de ser un culte generalitzat s'ha convertit en una festa minoritària, va ser declarada l'any 2011 Festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

El ritual de la festa

Aquesta festa té lloc a la vigília de Nadal, concretament, durant el vespre del 24 de desembre i se celebra, simultàniament, a dues poblacions catalanes, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta inicia el període de les festes nadalenques als dos municipis.

La festivitat consisteix en cremar unes torxes que s'anomenen, altrament, falles per celebrar el solstici d'hivern una vegada ha tingut lloc el “toc d'oració”.

la Fia-Faia, tradició de Nadal a Bagà i Sant Julià de CerdanyolaTanmateix, abans del “toc d'oració” i de la crema col·lectiva de les falles un grup de fallaires adults ha de portar a la població el foc que els permetrà encendre les torxes. Aquest foc és portat al municipi des de la muntanya del Siti, lloc on es pon el sol i on s'hi encén una petita foguera que és visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.

Aquests adults, quan han davallat de la muntanya i arriben al poble, reparteixen el foc a la resta de fallaires que esperen impacients cremar les torxes. Es recomana presenciar la vistosa baixada dels portadors del foc que transcorre per la carretera plana.

Un cop ha arribat el foc comença a sonar el “toc d'oració” i que, tot cremant les falles, s'acompanya cantant amb “Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre Senyor ha nascut a la paia”.

Celebrat aquest ritual els dies es faran més llargs i retornarà l'esplendor del bon temps perquè els baganesos i els cerdanyolencs han cremat durant la vetlla de Nadal les seves falles.

La festa a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola

Tant a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola la festa de la Fia-Faia segueix el ritual, tot i que ambdós municipis han incorporat els seus elements de personalització i han adoptat nous hàbits per a celebrar-la que no alteren la litúrgia original.

A Bagà, antigament, se celebrava la Fia-Faia pels seus carrerons ja que és un petit municipi d'uns 2.000 habitants. Avui aquesta se celebra en un espai concret, a la plaça de Catalunya. Aquesta plaça porxada acull fins a gairebé dues-centes torxes.

Ritual de la Fia-Faia a Bagà i Sant Julià de CerdanyolaA més, recordant l'època medieval del poble, s'escull un baró i una baronessa que són residents del municipi. Aquests presideixen els actes d'aquesta festa i són els que donen el tret de sortida a la crema de les falles el vespre del 24 de desembre, quan el baró encén la seva torxa un cop han donat la benvinguda als Senyors de Faia.

Quan les falles ja estan gairebé consumides les llencen a terra, agrupant-les i formant fogueretes i els nens i nenes i joves les salten amb el càntic de “Fia-Faia, Fia-Faia, Nostre Senyor...” i envoltats d'una rotllana que es forma al seu entorn.

En acabar i ja sent hora de sopar s'aprofiten les brases del terra i es couen torrades que s'acompanyen amb all i oli de codony.

A Sant Julià de Cerdanyola les fogueres de la plaça es mantenen tota la nit enceses fins que surt el sol.

Al voltant d'aquestes, després de la crema de falles i de la missa de Gall, se celebra un àpat comunitari coent tastets, carn, etc. i també el pa torrat amb all i oli de codony acompanyat de cançons nadalenques. A l'acabar duen a terme “l'endreça” de les cases, una altra tradició del municipi.

L'endreça” de les cases consisteix en donar una volta pel poble buscant quelcom per endreçar. Tot allò que es troba per endreçar es porta a la plaça i allí resta fins el dia següent, el dia de Nadal. S'hi poden trobar taules i cadires de platja, cassoles plenes de llet, testos, carretons, senyals de trànsit, arbres de Nadal...

Com s'elaboren les “faies” o torxes?

Les “faies” o torxes no són res més que unes trenes fetes amb una herba de tija alta, ja que pot arribar a fer fins a quatre metres d'alçada, coneguda com Cephalaria leucantha i popularment com “escabiosa blanca”, “mossegada del diable” o “falla”. Aquesta creix en una part de la comarca del Berguedà i presenta la particularitat de ser una planta depurativa.

Teies de la Fia-FaiaLa planta té un diàmetre d'entre 15 i 30 centímetres i es pot collir al bosc entre feixes i costes. Per elaborar les torxes per la Fia-Faia es recomana recollir-les una setmana abans o almenys a partir de l'1 de desembre.

Aquesta no ha d'estar verda, més aviat seca, i sempre s'ha de tallar, mai arrancar-la, per així assegurar-ne la seva existència i que a la propera primavera torni a florir.

Quan ja s'ha recollit l'herba cal fer la faia però aquesta no és una tasca tan fàcil com podria semblar ja que implica traça. A Sant Julià de Cerdanyola, per exemple, la lliguen tot envoltant un pal, bastó o tronc que simbolitza l'ànima. A diferència de les de Bagà que no compten amb aquest element.

 

Fotografies: Pere Pedrals, Sussana Bujàn i Xavi Roca

Mostrar mapa de rutes

Mostrar mapa de rutes